Resultats de la cerca
Es mostren 384 resultats
ignitró
Electrònica i informàtica
Vàlvula de vapor de mercuri, emprada per a la rectificació de corrents de grans intensitats.
El càtode és format per una massa de mercuri líquid contingut en una cubeta, i l’ànode, de grafit, té forma de campana i és aïllat de la massa metàllica del cos L’encebament és fet mitjançant un elèctrode fix ignitor que té la punta molt pròxima al mercuri, però sense tocar-lo Alguns tipus d’ignitrons porten ànodes auxiliars, deflectors de l’arc i reixes de control L’ignitró és emprat sovint en màquines de soldadura elèctrica, en locomotores elèctriques i en control de potència
sal d’Alembroth
Química
Antiga denominació del clorur doble d’amoni i mercuri (II), (NH4) HgCl4 · H2O.
La gran solubilitat en aigua d’aquesta sal doble permet d’obtenir solucions amb concentracions de mercuri molt més elevades que les que pot donar el clorur mercúric tot sol
sistema ptolemaic
A dalt: posició dels planetes en el sistema ptolemaic; a sota, a l’esquerra: moviments d’un planeta interior (Lluna, Mercuri, i Venus; el centre de l’epicicle, C, es manté sempre sobre la recta que uneix la Terra i el Sol); a sota, a la dreta: moviment d’un planeta exterior (Mart, Júpiter i Saturn; la recta que uneix C i el planeta es manté sempre paral·lela a la recta que uneix la Terra i el Sol)
© fototeca.cat
Astronomia
Model geocèntric del sistema solar, que explica els moviments aparentment complicats dels planetes tot suposant la Terra immòbil al centre de l’Univers, i la Lluna, el Sol, els planetes i els estels girant al seu voltant.
Fou donat a conèixer, en la seva forma més elaborada, per l’astrònom alexandrí Claudi Ptolemeu, bé que els seus trets principals ja havien estat anunciats per altres astrònoms anteriors, especialment per Apolloni de Perge i per Hiparc de Nicea En aquest model hom suposa que cada planeta recorre una òrbita circular, anomenada epicicle , el centre de la qual, C , al seu torn, recorre una circumferència centrada a la Terra, anomenada deferent Les peculiaritats del moviment de cada planeta són explicades per la combinació d’un diferent nombre d’epicicles i deferents, per les diferents dimensions…
Bepicolombo
Astronomia
Missió de l’Agència Espacial Europea (ESA) en col·laboració amb l’agència espacial del Japó ISAS/JAXA dedicada a l’exploració del planeta Mercuri.
La missió porta el nom del matemàtic i enginyer Giussepe Bepi Colombo Consta de dues sondes la Mercury Planetary Orbit, construïda per l’ESA i que estudiarà la superfície i la composició interna del planeta, i la Mercury Magnetospheric Orbiter, aportació japonesa que estudiarà la magnetosfera de Mercuri Per a arribar al seu destí la sonda utilitzarà l’impuls gravitatori de la Lluna, Venus i el mateix Mercuri, i farà servir, a més, la propulsió elèctrica solar SEP Aquesta nova tecnologia de baix cost, que combina l’assistència gravitatòria amb la propulsió espacial,…
amalgamació
Tecnologia
Procediment d’extracció de l’or i de l’argent natius i també del clorur d’argent, que consisteix en la separació del metall de la mena prèviament triturada, per dissolució en mercuri.
L’amalgama així formada és separada de la ganga i destillada per tal de recollir el residu d’or o d’argent i recuperar el mercuri destillat i emprar-lo de nou en el procés En el cas del clorur d’argent, la formació de l’amalgama requereix la reducció prèvia a argent metàllic per acció del mercuri en excés Un cop separats per destillació, els metalls beneficiats han d’ésser afinats a fi d’augmentar llur puresa El procediment d’amalgamació fou descobert per Bartolomé de Medina al s XVI i perfeccionat per Álvaro Alonso Barba ak s XVII
baròmetre de Fortin
Física
Baròmetre de mercuri derivat del baròmetre de Torricelli a fi de fer-lo més manejable i facilitar l’ajust del zero de l’escala.
El fons de la cubeta és mòbil i flexible, de manera que, mitjançant el desplaçament d’un cargol, és possible d’elevar-lo fins a obturar l’extrem obert del tub de vidre per tal que el vèrtex d’un índex fix, indicatiu del zero de l’escala, coincideixi amb la seva imatge donada per la superfície lliure del mercuri de la cubeta El conjunt va fixat a un suport metàllic per tal de fer-lo més manejable Hom fa la lectura accionant un cursor que porta acoblat un nònius mogut per un mecanisme de cremallera que permet de materialitzar i de rasar la tangent del menisc amb l’escala graduada
cadmi
Química
Element metàl·lic situat entre el zinc i el mercuri en el grup II B de la taula periòdica, d’un color blavós que recorda l’argent, tou, molt dúctil i mal·leable.
Propietats del cadmi Fou descobert el 1817 per Friedrich Strohmeyer L’element natural és constituït per 10 núclids, amb nombre de massa entre 104 i 118 A causa de la seva reactivitat, no es troba natiu a l’escorça terrestre, on, amb un 0,000015%, ocupa el lloc 66 en ordre d’abundància Hom li coneix dues espècies mineralògiques pures, la greenockita sulfur, i l’otavita carbonat, ambdues sense importància comercial Hom troba tot el cadmi de què pot disposar la indústria impurificant les menes de zinc i algunes de plom zíncic o de coure La separació del cadmi durant el tractament d’aquests…
mannà
Mercuri.
Mariner
Astronàutica
Sèrie de sondes planetàries llançades per la NASA (EUA) i destinades a l’exploració automàtica de Mart, Venus i Mercuri, sia entrant en llur òrbita, sia sobrevolant-los.
El Mariner 1 fou projectat per arribar a les proximitats de Venus a mitjan 1962, però fallà, a causa del coet de llançament El Mariner 2 , disparat el mes d’agost de l’any 1962, passà a 34 750 km de Venus El Mariner 3 i el Mariner 4 , destinats a Mart, foren llançats pel novembre del 1964 el primer fracassà, però el segon passà a 9 845 km de Mart i en transmeté les primeres imatges vint-i-dues de la superfície, que mostraren un sòl amb un gran nombre de cràters, semblant al de la Lluna El Mariner 5 , que fou llançat pel juny del 1967, sobrevolà Venus El Mariner 6 , llançat pel febrer del 1969…