Resultats de la cerca
Es mostren 50 resultats
premi Documenta
Premi de narrativa en llengua catalana atorgat anualment a un text inèdit i d’un autor menor de 35 anys per la llibreria Documenta de Barcelona i l’editorial Empúries, fins el 2014, i des de l’edició del 2015 per la llibreria Documenta i L’Altra Editorial.
Relació de guardonats Any Obra i autor 1980 Descomposicions , de Josep Elias 1981 Interruptus , de Valerià Pujol 1982 Somni , de Joaquim Pijoan 1983 FM Fragmentació modulada , de Carles Decors 1984 desert 1985 Ni una gota de sang xarnega , de Jordi Viader 1986 El plat preferit dels cucs , de Pere Saborit 1987 Mal de lluna , de Jordi Coca 1988 desert 1989 Càlida nit , de Lluís-Anton Baulenas 1990 Carn a les bésties , de Jordi Arbonés 1991 Hotel Europa , de Vicenç Villatoro 1992 no convocat 1993 L’Estat contra P , d’ Òscar Pàmies 1994 Abam-ba-Buluba-bam-bu , d’ Aleix Cort 1995…
Ràdio Barcelona
Emissora fundada a Barcelona el 14 de novembre de 1924
En foren impulsors membres de l’Associació Nacional de Radiodifusió, com ara Josep Maria de Guillén-Garcia , Royston Saint Noble, Eduard Rifà , Eduard Solà i Guardiola i Pau Llorens, entre d’altres Fou la primera ràdio de l’Estat que obtingué la concessió, i per aquest motiu li fou assignada la referència EAJ-1 codis corresponents a Espanya, Telegrafia sense fils —AJ— i primera emissora autoritzada Les seves emissions esdevingueren tot seguit molt populars hi contribuí des dels primers mesos el locutor Josep Torres i Vilalta Toreski , creador del cèlebre personatge infantil Míliu Alhora,…
freqüència lateral
Cadascuna de les freqüències que apareixen simètricament a banda i banda de la portadora quan aquesta és modulada (modulació).
Francesc Daurella i Franco
Economia
Empresari i mecenes.
Net de Josep Daurella i de Rull , es llicencià en dret i s’incorporà a l’empresa familiar dedicada a la salaó i al comerç de bacallà i altres tipus de peix Posteriorment 1961 l’empresa es dividí en dues que l’any 1994 foren fusionades en l’actual Copesco & Sefrisa Parallelament, a partir l’empresa familiar de begudes carbòniques creada el 1943 amb el nom de Bebidas Carbónicas D pel pare de Francesc, Santiago Daurella i de Rull, el 1951 la família Daurella esdevingué concessionària de l’empresa Coca-Cola amb la creació de Cobega , de la qual esdevingué, junt amb el seu germà Josep ,…
subportadora
Portadora sobre la qual hi ha una ona modulada i que és destinada a modular una altra portadora de freqüència diferent.
compatibilitat
Electrònica i informàtica
Característica d’un sistema de radiodifusió en freqüència modulada que permet que les emissions estereofòniques puguin ésser rebudes per un receptor monofònic, i viceversa.
Això és possible perquè en una transmissió estereofònica són transmeses la suma i la diferència dels senyals corresponents als canals dret i esquerre Els receptors monofònics només en reben la suma i, doncs, la recepció és monofònica Per contra, els estereofònics reben ambdós senyals de suma i diferència i, a partir d’aquests, separen les informacions corresponents als canals dret i esquerre
envolupant
Electrònica i informàtica
Corba obtinguda unint els punts màxims d’una funció periòdica d’amplitud variable, com és ara el cas d’una ona modulada en amplitud.
banda lateral
Banda de freqüències de l’espectre d’una ona modulada que s’estén simètricament a cadascun dels costats de la freqüència de l’ona portadora modulació
.
desmodulació
Electrònica i informàtica
Operació consistent en l’extracció del senyal modulador de la portadora modulada, la qual ha estat utilitzada per la transmissió del senyal missatge mitjançant una xarxa o per radiotransmissió (modulació).
baud
Electrònica i informàtica
Unitat que expressa la velocitat a què és modulada la informació transmesa pel canal d’un sistema de comunicació; és igual al nombre d’impulsos transmesos en un segon, i el seu símbol és Bd.
Quan l’impuls només pot tenir dos valors possibles 0 i 1, la informació que proporciona és d’un bit, i aleshores la velocitat de modulació en bauds i la velocitat de transmissió de la informació en bits/s coincideixen En sistemes on cada impuls pot tenir quatre valors possibles 00, 01, 10, 11, la informació que proporciona cada impuls és de dos bits, i aleshores la velocitat de transmissió de la informació en bits/s té un valor doble que el de la velocitat de modulació en bauds