Resultats de la cerca
Es mostren 565 resultats
tauró de Port Jackson
Ictiologia
Selaci de la sèrie dels pleurotremats, de l’ordre dels heterodontiformes, de la família dels heterodòntids, de mida mitjana, cos subcilíndric, cap alt i voluminós, boca subterminal, amb una espina davant cadascuna de les dues aletes dorsals, cinc parells de fenedures branquials, dentició heterodòntia i una sola aleta anal.
Són ovípars i s’alimenten de molluscs i crustacis Habiten al Pacífic i a l’Índic
Francesc Cardona i Orfila
Biologia
Naturalista i eclesiàstic, autor de diversos treballs d’entomologia, entre els quals Catálogo metódico de los coleópteros de Menorca (1872), Doscientos coleópteros más de Menorca (1875) i Otros cien coleópteros de Menorca (1878).
Reuní una gran collecció de molluscs i artròpodes, conservada a l’Ateneu Científic, Literari i Artístic de Maó
tenassa
Ecologia
Geologia
Porció de roca planera, tot just coberta per l’aigua de la mar o d’un riu.
Als litorals rocosos, són corrents les tenasses d’origen biològic, internacionalment denominades trottoirs , generades per algues calcificades, conquilles de molluscs, etc
llàntia
Zoologia
Braquiòpode de l’ordre dels testicardins, de la família dels terebratúlids, de conquilla oval, llisa i transparent, de 3 a 4 cm de llargada.
Habita sobre conquilles de molluscs i restes de coralls, a partir dels 100 m de profunditat N'hi ha a la Mediterrània
broma
Malacologia
Mol·lusc lamel·libranqui marí de la subclasse dels eulamel·libranquis, de cos molt allargat, vermiforme, de 5 a 10 mm de diàmetre, i de conquilla atrofiada, petita, situada a l’extrem anterior de l’animal i utilitzada per aquest com a òrgan perforant, amb el qual excava galeries a la fusta submergida (vaixells, embarcadors, etc).
Les galeries així formades són revestides internament per una secreció calcària del mantell, homòloga a la que engruixeix la conquilla d’altres molluscs
escurador
Ecologia
Animal aquàtic que es nodreix dels petits organismes que creixen sobre un substrat sòlid o bé de petites parts que va separant de la superfície d’algues, esponges, etc.
Entre els escuradors més característics hi ha les pegellides, alguns opistobranquis marins, molts crustacis i molluscs aquàtics, eriçons de mar i alguns peixos
hepatopàncrees
Anatomia animal
Glàndula digestiva integrada per la fusió del pàncrees i del fetge, els quals formen una única massa secretora de sucs digestius.
És pròpia de diversos grups d’invertebrats crustacis, aràcnids i molluscs, i no té cap relació amb el fetge o el pàncrees dels vertebrats
respiració branquial
Biologia
Zoologia
Respiració aquàtica duta a terme per mitjà de les brànquies.
Presenten aquest tipus de respiració els animals aquàtics que respiren l’oxigen dissolt a l’aigua poliquets marins, molts molluscs, crustacis aquàtics, larves d’amfibis, peixos
elm
elm (Cassis saburon)
© Fototeca.cat
Malacologia
Mol·lusc gastròpode prosobranqui de l’ordre dels monotocardis, de la família dels doliòlids, d’uns 6 cm de llargada, amb la closca de forma piramidal i globulosa, semblant a l’elm dels guerrers.
Habiten a la Mediterrània, en els fons arenosos propers a la costa, on excaven galeries cercant els molluscs bivalves, dels quals es nodreixen És comú i comestible
nototènids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels perciformes que tenen el cos allargat, amb una boca bastant grossa, de la qual surt una bàrbula.
Les escates són ctenoides i les aletes pelvianes són separades Es nodreixen de peixos, crustacis o molluscs i es troben a les mars fredes de l’hemisferi austral