Resultats de la cerca
Es mostren 12217 resultats
quart món
Sociologia
Terme amb el qual hom designa les mancances i la marginació que pateixen determinats col·lectius inserits en societats en les quals bona part dels seus integrants gaudeix d’abundància i de prosperitat.
A Catalunya el terme fou introduït per l’organització Justícia i Pau
Nou Món
Esport general
Equipament esportiu de Barcelona.
Situat a l’avinguda del Parallel, es construí per a acollir vetllades pugilístiques i fou inaugurat al març del 1927 S’hi organitzaren diversos combats, com els corresponents al Campionat de Catalunya de boxa amateur i d’altres que programà la revista Boxeo El 1936 obrí un frontó, i durant els anys quaranta s’hi jugava a tennis de taula També funcionà com a sala de ball Sembla que tancà el 1949
Món Sant Benet
Vista exterior del monestir i de l’hotel
Món Sant Benet
Complex ludicocultural de la comarca del Bages, inaugurat l’any 2007.
N'és el centre el monestir de Sant Benet de Bages , adquirit l’any 2000 per Caixa de Manresa a la família Casas, hereus del pintor Ramon Casas , la mare del qual l’adquirí l’any 1907 A través de la Fundació de l’entitat se n'inicià la restauració L’edifici monàstic fou habilitat per a installar-hi un museu sobre la història del cenobi benedictí i la residència d’estiu de la família Casas, a càrrec dels arquitectes Josep M Esquius i Javier Asarta Des del 2013 és propietat de la Fundació Catalunya La Pedrera Al seu entorn i en una superfície de 4000 m 2 , la major part enjardinada, es construí…
Marià Bordas Mon
Marià Bordas Mon
Arxiu Reial Club de Polo Barcelona
Hoquei sobre herba
Jugador d’hoquei sobre herba.
Es formà com a jugador al Reial Club de Polo de Barcelona Guanyà cinc Campionats de Catalunya 1978, 1979, 1981, 1983, 1984, sis Copes del Rei 1979-83 i 1989 i quatre Lligues 1978, 1980, 1981, 1982 Jugà amb la selecció espanyola Participà en els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984
fi del món
Religió
Expressió amb què hom designa la fi de la història, generalment entesa com a anihilació del món (bramanisme, mitologies escandinaves, etc) o com a transformació radical d’aquest en tant que realitat natural (mazdeisme, cristianisme, islamisme, etc).
El món funerari
Necròpoli del turó dels Dos Pins, Cabrera de Mar, 250-180 aC RM En els darrers anys els estudis del món funerari han pres un nou gir amb la popularització del que s'anomena arqueologia funerària o arqueologia de la mort Es tracta d'una disciplina que intenta aproximar-se a la definició social d'aquells qui practiquen uns determinats usos funeraris partint de la idea que aquests responen a la qualitat social del difunt i el fan accedir, en paraules de Vernant, a una nova condició d'existència social, a un estat positiu estable l'estatut de la mort, que l'inscriu en el centre de la vida comuna…