Resultats de la cerca
Es mostren 1655 resultats
Les Nacions Unides demanen que s’investigui la monarquia saudita pel cas Khashoggi
Les Nacions Unides reclamen en un informe que el príncep hereu saudita, Mohamed bin Salman, se sotmeti a una investigació per esclarir l’assassinat del periodista Jamal Khashoggi La relatora especial del cas, Agnes Callamard, anuncia que el descobriment d’uns enregistraments al consolat d’Istanbul incriminarien el príncep hereu i demana que se suspengui el judici a porta tancada contra onze acusats per a cinc dels quals es demana la pena de mort
Treva dels Dotze Anys entre la Monarquia Hispànica i els Països Baixos del nord
Treva dels Dotze Anys entre la Monarquia Hispànica i els Països Baixos del nord
La pau de Vervins implica el fracàs de la política francesa de la Monarquia Hispànica
La pau de Vervins entre Enric IV i Felip II significa el fracàs de la política francesa de la Monarquia Hispànica
A Anglaterra, execució de Carles I pel Parlament. Supressió de la monarquia i la Cambra Alta
A Anglaterra, execució de Carles I pel Parlament Supressió de la monarquia i la Cambra Alta Carles II és reconegut rei d’Escòcia i Irlanda
Joan de Borbó protesta pel tipus de monarquia imposat a Espanya a través de la Ley de Sucesión
Joan de Borbó, comte de Barcelona, amb el seu Manifest d’Estoril, protesta pel tipus de monarquia imposat a Espanya a través de la Ley de Sucesión
corregidor
Història
Agent polític de la monarquia castellana.
Són esmentats per primera vegada el 1348 Els corregidors castellans constitueixen, de fet, el resultat de la política reial de tendència absolutista que transpiraven les Partidas d’Alfons X A la fi del s XIII els successors immediats d’aquest sobirà iniciaren la tramesa de jutges reials als municipis, anomenats jueces de salario i jueces de fuera parte , la finalitat dels quals equidistava entre la cosa jurisdiccional i la política Els corregidors toparen a Castella amb l’hostilitat dels concejos , que els consideraren com un greu obstacle per a llur autonomia, però la monarquia…
constitució de Cadis
© Fototeca.cat
Història
Primera constitució política de la monarquia espanyola.
El text fou aprovat per les corts de Cadis per 128 vots contra 24, i fou promulgat per la regència del regne el 19 de març de 1812 diada de Sant Josep, i per això fou coneguda popularment per la Pepa Rompent amb l’Antic Règim, declara que la sobirania resideix en la “nació” Defineix el govern com a monarquia moderada hereditària, declara la religió catòlica com a única religió oficial de l’estat i apunta el propòsit d’establir una divisió administrativa provincial El poder legislatiu és atribuït a les corts amb el rei, l’executiu al rei, i el judicial als tribunals Estableix…
Francisco Cabarrús
Economia
Història
Financer i polític al servei de la monarquia hispànica.
Comte de Cabarús S'establí a Saragossa a casa d’un comerciant català, Gelabert, amb la filla del qual es casà, i a Madrid, com a fabricant de sabons A la seva iniciativa es degué la creació del Banco de San Carlos 1782, el primer banc oficial de la monarquia, del qual fou director, i de la formació de la Compañía de Filipinas 1785 —fusió de la Companyia de Comerç de Barcelona i de la Compañía Guipuzcoana de Caracas—, que monopolitzà el comerç amb Àsia Des del 1783 fou conseller de finances A la mort de Carles III perdé la seva influència hagué de dimitir la direcció del banc, fou…
Austràsia
Història
Regne de la monarquia franca de la qual fou separat i a la qual fou reincorporat diverses vegades.
Comprenia essencialment el que després constituí l’Alta i la Baixa Lotaríngia, Francònia i Alamània i durant diversos períodes també la totalitat o part de la Xampanya, Frísia, Turíngia i Baviera La capital habitual era Metz L’origen remunta al repartiment del regne dels francs per Clodoveu I 511, que atribuí el país dels ripuaris, la vall del Mosella, el Hessen franc i el protectorat sobre els alamans a Teodoric I, el qual establí el seu domini sobre Xampanya, Turíngia i Baviera 511-534 El 555 Austràsia passà, sota Clotari I, a formar part del regne franc reunificat Se'n tornà a separar a la…
Consell d’Hisenda
Història
Òrgan de govern de la monarquia espanyola per a administrar els ingressos i les despeses de la corona de Castella.
Supervisava tot el sistema financer, establia el pressupost i cercava nous recursos En la pràctica depenia molt del Consell d’Estat, la política del qual finançava Fou creat el 1523 i reorganitzat el 1593, en substitució de la Contaduría Mayor, que fou absorbida definitivament el 1602 Era compost per un president, sis consellers, un gran canceller, dos secretaris i un fiscal Fou reformat unes quantes vegades durant el s XVII la recapta d’imposts fou encarregada a la Sala de Millones, inclosa en el Consell Els Borbó el reduïren en nombre de funcionaris i en importància, però Carles IV l’…