Resultats de la cerca

S’inicià al CH Badia 1990-93 i després jugà al CH Barberà 1993-95, el CH Sentmenat 1995-97 i el CHP Bigues i Riells 1997-2002 Guanyà tres Lligues Catalanes 1991, 1998, 2001, un Campionat de Catalunya 2001 i un d’Espanya 2001 Amb la selecció espanyola, aconseguí tres Campionats del Món 1994, 1996, 2000 i un d’Europa 1995 i també fou subcampiona 1993, 1999 i obtingué un tercer lloc 1991 continental En el Mundial del 1994 rebé el premi a la millor portera del campionat

Membre del Club Escacs Olot durant tota la carrera esportiva, té el títol de Mestre de la FIDE Fou campiona de Catalunya en set ocasions 1985-89, 1991, 1995 i d’Espanya una vegada 1995 També fou subcampiona estatal 1991, 1992 Posteriorment, guanyà l’Obert Ciutat de Girona 2012 Representà Espanya en tres Olimpíades d’escacs 1992, 1996, 1998 i en el Campionat d’Europa per a equips femenins 1992

Membre del Centre Acadèmic d’Escalada CADE, des del 1979, fou guarda del xalet refugi de Salardú 1988-99 del CEC Al principi de la dècada de 1980 fou precursora de l’escalada esportiva femenina a l’Estat espanyol i participà en competicions d’esquí de muntanya estatals i europees A més de nombroses escalades als Pirineus i als Alps, algunes de les quals foren primeres femenines estatals, com la cresta sud de l’Agulla Negra de Peuterey amb Meri Puig 1982, destaquen les fites fetes a l’Himàlaia El 1984 assolí el cim del Kangtega 6782 m en la primera expedició femenina de l’Estat espanyol, el…

Membre de la Sala d’Armes Montjuïc, destacà en les modalitats de floret i d’espasa, i es proclamà quatre vegades campiona d’Espanya per equips 1989, 1990, 1991, 1996 Fou campiona de Catalunya absoluta en espasa 1994 i tres vegades en floret júnior 1983, 1985, 1986 Competí en set ocasions amb la selecció espanyola de floret i participà en un Mundial 1990 Retirada de la competició l’any 1996, fou àrbitre internacional categoria B de floret i espasa, i estatal de sabre Ha format part de la junta directiva de la Sala d’Armes Montjuïc, que presidí 1995-2003 També ha estat directiva de la federació…

Formada per Cristina Gibaja entre el 1997 i el 2008 fou campiona d’Espanya de patinatge sobre rodes en diverses categories Formà part de les seleccions catalana i espanyola, i fou campiona d’Europa 2008, subcampiona del món 2006 en combinada i tercera classificada en figures obligatòries en tots dos campionats L’any 2009 inicià una nova etapa competitiva en la modalitat de patinatge artístic sobre gel, en la qual es proclamà campiona de Catalunya i d’Espanya l’any 2010 L'any 2013 retornà al patinatge artístic sobre rodes Forma part de l'equip del CP Mollerussa i es proclamà de nou campiona d'…

Iniciada de jove en la competició, guanyà el Campionat de Catalunya infantil 1977, el Campionat d’Espanya en la prova d’eslàlom gegant 1977, en categoria benjamí, i 1983 i la Copa d’Espanya d’eslàlom gegant 1983 Fou campiona de Catalunya d’eslàlom especial 1985 i, en dues ocasions, campiona de Catalunya d’eslàlom gegant 1985, 1986 També fou subcampiona d’Espanya de combinada 1977 i eslàlom gegant 1986, i de Catalunya d’eslàlom especial 1986 Participà en diverses proves internacionals FIS, en la Copa d’Europa i en la Copa del Món 1982

Defensa que s’inicià a l’Aiguafreda, passà pel Sant Feliu de Codines i l’Stick Vic, i debutà en la màxima categoria amb el Bigues i Riells, amb el qual conquerí dos Campionats de Catalunya 1999, 2001 i un d’Espanya 2001 Fitxà pel Club Patí Voltregà 2001-02 i 2005-07, el Fundaçao Norte Coope portuguès 2002-05, el Cerdanyola Hoquei Club 2007-10, en el qual la darrera campanya guanyà la Lliga i la Copa de la Reina, i el Friedlinger alemany 2010-11 Penjà els patins la temporada 2011-12 al Cerdanyola Amb el Voltregà, assolí tres Campionats d’Espanya i de Catalunya, dues Copes de la Reina 2006,…

Formada al Club Alpí Falcó de Sabadell i a Baqueira Beret Fou campiona d’Espanya d’eslàlom 1985, 1992, 1996, 1997 El 1995 guanyà dues medalles d’or a la Universíada de Jaca Osca Disputà les proves d’eslàlom i eslàlom gegant dels Jocs Olímpics d’Hivern de Lillehammer Noruega, 1994 i l’eslàlom als de Nagano Japó, 1998 Després de participar en set Copes del Món d’esquí alpí, l’any 2000 es retirà de l’alta competició a causa d’una lesió greu Ha realitzat tasques d’assessorament esportiu per a diversos campionats i organismes, i treballà per a la candidatura olímpica Barcelona-Pirineus 2022 2011-…

Es formà com a jugadora al Club de 7 a 9, de Barcelona, el 1979 La seva mare, Rosa M Pascual i Alsina, l’introduí en l’esport i en fou l’entrenadora Fou campiona del Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona 1986 i de la Copa Europea 1987 i novena en la Copa del Món AMF 1986 Formà part de la selecció espanyola 1982-2004, amb la qual participà vint-i-dues vegades en competicions internacionals Formà part de la selecció catalana 1982-2009, amb la qual assolí la medalla d’argent en la XII Copa del Mediterrani Rebé tres premis Florentino Carreras a la millor jugadora d’Espanya 1988-90

Membre del Club Esportiu Eulàlia Castañé de Sabadell, fou subcampiona mundial d’aeròbic esportiu 2001 i campiona d’Espanya sis anys consecutius 1996-2001 Arribà a ser primera del rànquing mundial d’aeròbic per parelles, juntament amb Xavi Torres 2002 Posteriorment deixà la competició per dedicar-se professionalment al món del circ