Resultats de la cerca
Es mostren 657 resultats
Alfred Edward Taylor
Filosofia
Filòsof escocès.
Dintre el neohegelianisme angloamericà, intentà de concretar l’"Absolut” de Bradley com una societat espiritual constituïda per la totalitat orgànica dels individus interrelacionats El seu nom, però, està lligat als escrits d’història de la filosofia grega Entre les nombroses obres, la seva monografia sobre Plató 1927 és clàssica
Antoni Mir i Casases
Metge.
Doctor en medicina i cirurgia, fou catedràtic d’història natural de l’institut de Tarragona 1869 i metge militar Autor de Topografia mèdica de Tarragona , d’una Monografía de la fidelísima villa de Tremp 1883, de Pintura mural bizantina del castillo de Marmellá 1888 i articles de tema mèdic i històric
Ernest Delamont
Historiografia
Historiador.
Fou president del sindicat del canal de Boera Publicà diversos estudis sobre Pere Orsèol, Jacint Rigau, les relacions de França i la corona catalanoaragonesa, i sobretot l’extensa monografia Histoire de la ville de Prades en Conflent, des communes du canton et de l’abbaye royale de Saint-Michel-de-Cuxa 1878
Joan Baptista Bruguera i Moreras
Música
Compositor i tèoric musical.
Mestre de capella a Figueres Per un cànon seu a tres veus Beatus vir obtingué un premi notable al Catch Club de Londres 1765 Publicà una monografia sobre la clau de la modulació, titulada Carta Apologética que en defensa del Labyrinto de Labyrintos 1766, en la qual defensa l’obra del seu germà Pere
comte de la Viñaza
Art
Nom amb què és conegut Cipriano Muñoz y Manzano, doctor en filosofia i lletres i historiador de l’art.
Ambaixador a Bèlgica, Portugal, Rússia, Itàlia i el Vaticà Fou gran d’Espanya des del 1910 Publicà la documentada monografia Goya, su tiempo, su vida, sus obras 1887, on ja s’inicià la tasca de catalogació de l’obra del pintor Publicà també unes Adiciones al Diccionario de don J A Ceán Bermúdez 1889
Claude Carrère
Historiografia catalana
Medievalista francesa.
Estudià a la Universitat de Tolosa, on fou deixebla de Philippe Wolff Catedràtica d’història medieval a la Universitat de Montpeller, s’ha dedicat a la història econòmica de la corona catalanoaragonesa, especialment a Barcelona La seva contribució més important a la història de Catalunya ha estat la seva tesi doctoral, una documentada monografia titulada Barcelone, centre économique à l’époque des difficultés, 1380-1462 1967, de la qual hi ha versió catalana Barcelona, 1380-1462 Un centre econòmic en època de crisi 1977 Amb aquesta obra, Carrère intervingué en l’intens debat que…
Jacint Alferio
Metge.
Exercí la professió a Alacant Fou autor del tractat De peste et vera distinctione inter febrem pestilentem et malignam Nàpols 1628, que inclou al final una breu monografia sobre la verola i el xarampió, i d’un tractat sobre calculosi i altres malalties renals Praeservatio a calculis atque cunctis fere morbis, atque morborum renalium medela Nàpols 1632
Josep Solà i Abadal
Metge.
Excercí a Manresa com a metge militar Dirigí el Collegi de Sant Ignasi Soci d’acadèmies científiques de Roma, Madrid i Mallorca, ocupà càrrecs municipals i intervingué en la fundació d’entitats religioses, culturals i benèfiques Escriví El médico improvisado en tiempo de cólera epidémico 1854 i una monografia del santuari de la Guia, de Manresa
Emili Deloncà
Historiografia catalana
Historiador d’expressió francesa.
Autor d’una sèrie d’articles sobre el regadiu del riberal rossellonès La régularisation du débit de la Tet , 1938 La Tet et ses affluent s, 1956, i Le canal d’Ille , 1949, és conegut sobretot per la monografia detallada del seu poble nadiu Un village en Roussillon Illa, terra de Rosselló , escrita el 1947 en collaboració amb el seu germà Lleó
Marcel·lí Gutiérrez del Caño
Història
Erudit.
Del 1906 al 1922 fou arxiver a València Publicà Don Luis de Salazar y Castro, príncipe de los genealogistas españoles 1908, Monografía histórica de la villa de Altea 1911, Ensayo bibliográfico de Tirant lo Blanch 1913, l’important Catálogo de los manuscritos existentes en la Universidad Literaria de Valencia 1913 i Les tragèdies de Sèneca 1914, en la traducció d’Antoni de Vilaragut