Resultats de la cerca
Es mostren 1390 resultats
card de moro
Card de moro
pjt56 (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Vegetal herbaci biennal o perenne, de la família de les compostes, de tija blanquinosa, pubescent, alta de 20 a 80 cm, amb ales dentades i espinoses, fulles lanceolades sinuatopinnatífides i flors grogues aplegades en capítols terminals o axil·lars envoltats per tres fulles bracteals.
És nitròfil i viu a les vores dels camins i altres llocs semblants de la regió mediterrània El decuit de la planta és diürètic
raïm de moro
Raïm de moro
max guitare (CC BY-NC-ND 2.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les fitolacàcies, d’1 a 2 m d’alçària, d’olor forta, amb fulles esparses lanceolades, de tonalitats purpúries, sobretot a la tardor; amb flors blanquinoses, disposades en raïms llargs, i amb fruits esquizocàrpics bacciformes, de color purpuri fosc.
Creix en erms humits, terraplens, etc Prové de l’Amèrica del Nord, però és molt estesa a tota la regió mediterrània És planta tòxica, però a petites dosis ha estat emprada com a purgant i vomitiva
clavell de moro
Clavell de moro
Jessica y Oscar (CC BY-NC 4.0)
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, originària de Mèxic, de fulles pinnatisectes amb els folíols lanceolats i serrats i de capítols florals solitaris i terminals grocs o de color de taronja.
L’alçària varia des de 20 cm en les culti-vars nanes, les més apreciades en jardineria, fins a 100 cm en les culti-vars altes Planta rústica, serveix per a fer platabandes i vorades i també és apta per a ésser plantada en tests La sembra s’escau a la primavera, i la florida, del juliol al setembre
capada de moro
.jpg)
Vista de la capada de moro de son Catlar (Ciutadilla)
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Arqueologia
A Mallorca i a Menorca, cavitat o fornícula oberta a la roca o dins una cova artificial prehistòrica; les dimensions més freqüents són d’uns 60 cm d’alçària, 50 d’amplària i 40 de fondària.
La data i la finalitat són incertes i han estat objecte d’interpretacions diverses finalitat religiosa, lloc per a urnes funeràries En alguns casos semblen d’època talaiòtica i fins anterior en altres, la majoria, contemporànies de la dominació romana i fins posteriors
penya del Moro
Cim
Cim dels municipis de Sant Feliu de Llobregat i Sant Just Desvern (Baix Llobregat).
Hi ha el jaciment ibèric de la Penya del Moro
reflex de Moro
Biologia
Reflex defensiu del nadó que tendeix a encreuar els braços damunt del pit, com si fes una abraçada, en resposta a l’estímul produït en tustar damunt la superfície sobre la qual jeu l’infant.
Fou descrit pel pediatre alemany Ernst Moro 1874-1951 És anomenat també reflex de l’abraçada
caló des Moro
Cala
Petita cala pròxima a Sant Antoni de Portmany (Eivissa), al nord de la vila, per on s’allarguen les urbanitzacions turístiques.
Cueva del Moro
Cavitat rocosa situada a les serralades del Campo de Gibraltar, en el terme municipal de Tarifa (Cadis), on hom ha descobert (1995) un important conjunt de figures gravades (incises) d’èquids.
Datada en el Solutrià Paleolític superior, té clars parallelismes amb la iconografia apareguda a la cova del Parpalló València i a la Cueva de la Pileta Màlaga