Resultats de la cerca

Aquest instrument de suplici, emprat al s XVI al migdia de França i a la península itàlica, fou proposat l’any 1789 per Joseph-Ignace Guillotin 1738-1814 a l’Assemblea Nacional com a mitjà de suplici únic a fi d’evitar sofriments als condemnats Adoptada el 1792, quedà en desús en ésser abolida la pena de mort a França 1981

Si els bastiments tenen el mateix gruix que la paret on van subjectats reben el nom d’aquest gruix bastiment d' envà , de pitxolí , de tres quarts , i si el bastiment és de menys gruix resta encaixat dins la paret i rep el nom de bastiment de doella En els bastiments amb tapaboques la llum d’obra és una mica més gran que la del bastiment Les cares arranades a la paret poden anar ornades amb motllures, i hom en dissimula la unió clavant-hi a sobre un tapajuntes o fent un galze adequat a la fusta La cara exterior té un canal que ajuda a subjectar el bastiment a l’obra, i la…

Fill d’Eduard Torroja i Caballé Professor a l’Escuela de Ingenieros de Madrid des del 1939, s’especialitzà en estructures de formigó De les seves construccions, les més famoses han estat les que oferien nous tipus de cobertes el mercat d’Algesires 1933, amb Manuel Sánchez Arcas, amb coberta laminar esfèrica de 47,6 m de llum i 9 cm de gruix, i la coberta de l’hipòdrom de La Zarzuela, a Madrid 1935, amb CArniches i MDomínguez, ancorada amb tirants verticals més enrere dels muntants També realitzà la coberta del camp de les Corts, a Barcelona 1943, que oferia —per primera vegada en…

Situació Església situada al clos del cementiri, a poca distància de la parròquia de Santa Maria, dedicada inicialment, sembla, a sant Joan Baptista ECSA - A Roura L’esglesiola de Sant Lluc es troba al mig del clos del cementiri del poble de Montferrer, uns 20 m a migdia de l’entrada de l’església parroquial de Santa Maria Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 26′21″ N - Long 2° 34′7″ E Història Aquesta capella cemeterial és emplaçada dins l’àmbit de l’antiga sagrera medieval de l’església parroquial de Santa Maria de Montferrer No se n’han localitzat fins avui dia referències documentals d’època…

Dos plafons de fusta calada —segons una fotografia del 1907— semblants als plafons laterals del banc de Sant Climent de Taüll, conservat al Museu Nacional d’Art de Catalunya Arxiu Mas A l’Institut Amatller d’Art Hispànic de Barcelona, ja fa uns anys, vaig descobrir que una fotografia clixé núm MB-2 054 del 1907 era documentada com el banc de Taüll exactament deia “Museo de Arte de Cataluña Banco de Tahull” La fotografia és la que reproduïm acompanyant aquest article Es tracta de dos plafons de fusta calada articulats a uns muntants semblants als del banc procedent de Durro estudiat també en…

La festa en hebreu pesaḥ és d’origen pastoral d’oferiment dels primogènits dels ramats, mentre que la dels àzims ja devia existir entre els cananeus, poble sedentari i agrícola La Bíblia les presenta ja unides, de manera que la Pasqua coincidia amb el primer dia dels àzims, és a dir, el 14-15 de nīsan , mes lunar entre març i abril Els texts de l’Èxode fan referència encara a una festa de pastors el cap de família sacrificava l’anyell i amb la sang untava els muntants de les portes després l’anyell era menjat ritualment La nova ordenació de Josies prescrivia el sacrifici i l’…

Situació En les restes d’aquesta construcció, edificada sobre el barranc de les Caubes, s’evidencien encara els encaixos de les bastides que van permetre d’alçarlo ECSA - V Roca Les restes d’aquest pont medieval es troben a l’esquerra del pantà d’Oliana, en el barranc de les Caubes Mapa 34-12291 Situació 31TCG588616 A uns 100 m del Segre, seguint aigües amunt el torrent de les Caubes, ens trobarem els vestigis del pont Pont Aquest pont servia per a travessar el barranc de les Caubes Originàriament constava d’un sol arc, d’uns 6-7 m de llum i de 2,5 m d’ample, però ara solament se’n conserva…