Resultats de la cerca

Durant la seva carrera esportiva passà pel Gimnàs Olímpic, el Sant Miquel i La Salle Bonanova Fou subcampió de Catalunya 1971, 1972 i tercer 1975 L’any 1973 guanyà la medalla de bronze del Campio-nat d’Espanya, i la medalla de bronze en les especialitats de terra, barra fixa i paralleles Un cop retirat fou entrenador olímpic i director tècnic de la Federació Catalana de Gimnàstica

El seu cap era de nomenament governamental i era procurador en corts nat Aquest sindicat menà una dura lluita contra els sindicats democràtics El 1956 semblà que volia democratitzar-se, a partir d’uns greus disturbis a Madrid i d’un congrés posterior a Conca, però fou substituït, el 1965, per un altre sindicat oficial i obligatori Asociaciones Profesionales de Estudiantes Alguns dirigents del SEU assoliren posteriorment alts càrrecs polítics

Primer marquès de Rupit, tercer vescomte de Jóc Fou capità de les guàrdies cuirasseres del seu oncle, lloctinent de Catalunya, i regidor degà del primer ajuntament borbònic de Barcelona 1718 Com a president nat del braç militar gosà proposar-ne la convocatòria, però no hi reeixí Sota amenaça de dimissió, féu valer les seves prerrogatives com a regidor degà per al dret d’iniciativa i la direcció del municipi, malgrat l’oposició del corregidor

Hom admet generalment que el delicte és fonamentalment un acte humà que suposa una infracció de les lleis anomenades penals, però també és acceptat que tant el delicte com el delinqüent són fenòmens condicionats per factors antropològics somàtics, psicològics i socials En la valoració d’aquests factors antropològics hi ha hagut exageracions notòries Així, l’italià Cesare Lombroso, considerat com a figura capital en l’antropologia criminal, pretengué definir el delinqüent com una subespècie del gènere humà, identificable per una sèrie de característiques fisiològiques i somàtiques En la seva…

Membre del Club Nàutic de Tarragona, guanyà el Campionat d’Espanya de iolsa Màlaga el 1952, any que debutà en categoria absoluta Com a timoner d’un outrigger, fou campió d’Espanya en l’espe-cialitat de quatre amb timoner a Tortosa 1954 i a Barcelona 1955, i en vuit ambtimoner a Banyoles 1958, 1961 Disputà diverses regates internacionals, el Campio-nat d’Europa de Copenhaguen 1953 i els Jocs Mediterranis de Barcelona 1955 Es retirà el 1964

Fundat el 1998, nasqué després que la secció femenina del Club Bàsquet Viladecans es desvinculés del club La seva primera temporada aconseguí el subcampio-nat de primera catalana i ascendí a la Copa Catalunya La temporada 2001-02 competí a la Lliga femenina 2, de nova creació Guanyà la primera Lliga Catalana femenina 2 la temporada 2002-03 i jugà quatre play-off d’ascens a la màxima categoria del bàsquet femení La temporada 2008-09 tornà a la Copa Catalunya

Nat d’una família de brodadors Treballà, entre d’altres, per al bisbe d’Urgell, per a la seu de Tortosa i per a la casa reial del conestable Pere IV La seva obra més destacada —hom diu que basada en un disseny de Bernat Martorell— és el frontal en relleu de Sant Jordi , en fils de seda, or i plata ~1450, Barcelona, capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat, obra mestra del brodat català de l’època

Format a l’Escola de Pilota de la federació catalana i membre del Club Casa de los Navarros, guanyà el Campionat de Catalunya de trinquet amb el seu germà Ignasi entre el 1999 i el 2005 Des del 1996 i durant quinze anys ha guanyat el Campio-nat de Catalunya de mà amb diferents parelles Iván Cabrero, Juan B Asensio, Alberto Ayuso i José Lozano També aconseguí el Campionat monomanista de Catalunya 1994 i el Torneig San Fermín Chiquito de Casa de los Navarros 1996, 1998

Començà a practicar bicitrial al Motoclub Cingles de Bertí Guanyà diverses vegades el Trofeu Generalitat i el Campionat dels Països Catalans El 1991 fou campió de Catalunya, d’Espanya i del Món en categoria poussins La temporada següent repetí com a campió de Catalunya i d’Espanya i fou quart al Campionat del Món Parallelament practicà trial en moto i fou sotscampió d’Espanya 1993, tercer al Campio-nat d’Espanya i cinquè al Campionat d’Europa 1995 El 1997 deixà el bicitrial per les proves de motocròs de resistència