Resultats de la cerca
Es mostren 1321 resultats
nota sensible
Música
Dit del setè grau de l’escala a causa de la seva tendència a ascendir cap a la tònica.
La resolució de la sensible en la tònica era obligada en l’harmonia tradicional
nota bene
Lingüística i sociolingüística
Fórmula, que significa ‘observa bé’, emprada per a encapçalar observacions o explicacions que hom afegeix a un escrit.
Generalment hom utilitza l’abreviació NB
nota adhesiva
Tecnologia
Full petit, generalment de color, amb una banda adhesiva que permet d’enganxar-lo i desenganxar-lo diverses vegades, que s’utilitza per a deixar notes.
nota de pas
Música
Nom que rep la nota (o notes) estranya que enllaça dues notes reals per moviment conjunt (ex.1 i 2).
Exemple 1 © Fototecacat/ Jesús Alises Exemple 2 © Fototecacat/ Jesús Alises La nota de pas, que pot ser diatònica ex 1 o cromàtica ex 3 i enllaçar dues notes reals d’un mateix acord ex 1 o de diferents ex 2, és un dels ornaments melòdics més utilitzats i el que permet que la línia melòdica de les veus pugui efectuar recorreguts per grau conjunt en una mateixa direcció La nota de pas acostuma a situar-se en un temps mètricament dèbil i a tenir un valor relativament breu quan apareix situada en un temps mètricament fort es pot parlar de nota de pas…
picar una nota
Música
Fer sonar una nota d’una manera molt marcada i curta, deslligada de la següent.
memento
Cristianisme
Part del cànon de la missa en què hom fa commemoració dels fidels vius i dels fidels morts.
Ambdues commemoracions, separades per la consagració, en el cànon romà tradicional, formen una sola pregària en les anàfores orientals i en les modernes pregàries eucarístiques del ritu romà
do
Diferents posicions de la nota do3 en les claus de sol en segona línia, de fa en quarta i de do en tercera
© fototeca.cat
Música
Nom de nota de l’escala musical diatònica.
El nom original, en l’escala hexacòrdica de Guido d’Arezzo, era ut , encara emprat en francès En els països no llatins s’indica amb la lletra C
acciaccatura
Música
Ornament consistent a fer sonar simultàniament la nota o notes reals i la nota estranya -generalment a una 2a m inferior de la nota principal-, apagant immediatament el so de la nota estranya.
És un ornament característic de la música dels segles XVII i XVIII per a tecla, principalment el clavicèmbal, i s’indica amb una petita corxera amb la plica travessada per una ratlleta No s’ha de confondre amb l' appoggiatura breu, en la qual la nota real sona després de la nota estranya sense arribar a coincidir
mordent
Mordent
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Ornament format per l’alternança ràpida de la nota principal amb la nota auxiliar inferior (mordent a la 2a inferior) o bé amb la nota auxiliar superior (mordent a la 2a superior).
El nom també s’atribueix de manera genèrica i, de vegades, poc rigorosa a altres tipus d’ornaments de característiques similars S’indiquen amb signes o bé amb petites notes Originàriament, el mordent consistia en una oscillació ràpida, breu o prolongada, entre la nota principal i la nota inferior normalment, a distància de semitò L’ornament començava per la nota principal i atacava sobre la pulsació A partir del Romanticisme, l’atac de l’ornament començà a fer-se abans de la pulsació com unes curtes anacrusis, fent coincidir l’accent sobre la nota…