Resultats de la cerca
Es mostren 181 resultats
Eo
Riu
Riu de Galícia, a la província de Lugo (96 km).
De règim pluvial oceànic, neix a les muntanyes do Cádabo, d’on es dirigeix cap al nord fins a desguassar a la mar Cantàbrica, a l’est de Ribadeo Al final del seu recorregut fa de frontera entre Astúries i Galícia
Arga
Riu
Riu del País Basc, Navarra, a la conca de l’Ebre, afluent per la dreta de l’Aragón (149 km de longitud; 2 580 km 2
de conca).
El seu règim és pluvionival oceànic Neix al mont Adi, als Pirineus, flueix en direcció meridiana, rep l’Ulzama per la dreta, passa per Pamplona, després rep l’Araquil i el Salado, passa per Falces i desguassa a l’Aragón, prop de Peralta
Deba
Riu
Riu de Guipúscoa, País Basc (56 km).
Neix a les muntanyes d’Arlabán En direcció cap al nord travessa una àrea industrial El règim és oceànic i els afluents principals són l’Oñati per la dreta i l’Ego per l’esquerra Desguassa a la mar Cantàbrica per la ria de Deba
remolí de mesoescala
Geografia
Massa d’aigua oceànica amb moviment giratori i amb un diàmetre que oscil·la entre els 10 i els 250 km segons el mar on es troba.
És l’equivalent oceànic a l’anticicló i la depressió atmosfèrica, però de dimensions molt més reduïdes Tenen una forta tendència a desplaçar-se cap a l’oest, i poden recórrer grans distàncies Tenen un paper cabdal en el transport d’aigua i calor
Ega
Riu
Riu del País Basc, afluent, per l’esquerra, de l’Ebre (80 km).
De règim pluvial oceànic, neix a la serralada Cantàbrica, d’on es dirigeix cap a l’est, seguint una vall estreta i fonda fins a Estella, on rep l’Urenderra Des d’aleshores agafa la direcció sud i s’encaixa en els materials tous de l’Oligocè
hidrobàtids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels procel·lariformes de dimensions petites i de plomatge fosc que presenten els conductes nasals soldats en un tub únic, amb septe, i a la vora posterior de l’estern sense escotadures.
Són d’hàbits nocturns, sobretot a l’època de cria, pelàgics i volen rasant l’aigua No tenen dimorfisme sexual Comprèn set gèneres vivents, dividits en divuit espècies, els representants mediterranis de les quals són l' ocell de tempesta, el petrell oceànic i el petrell cuaforcat
Águeda
Riu
Riu de la península Ibèrica, afluent per l’esquerra del Duero (130 km).
Neix a la Sierra de Gata, travessa el peneplà paleozoic pantà de Puerto Seguro, s’endinsa a la fossa tectònica de Ciudad Rodrigo, entra novament en terreny paleozoic La Berzosa i en el seu curs inferior és fronterer entre Portugal i Espanya Règim pluvionival oceànic amb influències mediterrànies
Deva
Riu
Riu de Cantàbria, a les comunitats autònomes de Cantàbria i Astúries (60 km).
Neix al vessant septentrional de Peña Prieta, als Picos de Europa en direcció nord travessa La Liébana i forma la Hoz de La Hermida És de règim oceànic, i rep el Bullón per la dreta i el Cares per l’esquerra Desguassa per la ria de Tinamayor a la mar Cantàbrica
massa d’aire equatorial
Meteorologia
Massa d’aire molt càlid i humit caracteritzada per una forta ascendència vertical i per intenses pluges.
S'origina al cinturó continental i oceànic equatorial limitat tant al N com al S per unes línies que oscillen entre els parallels 10 i 20 en ambdós hemisferis Aquest límit augmenta, en els respectius estius, fins el parallel 20 tant N com S, aproximadament, i més marcadament sobre els continents
Rías Altas
Zona costanera de Galícia, a les províncies de Corunya i Lugo.
Comprèn les ries de Camariñas, Corme i Laxe, la Corunya, Betanzos, Ares, Ferrol, Cedeira, Ortigueira, O Barqueiro, Viveiro, Foz i Ribadeo És muntanyosa i accidentada El clima és oceànic i la vegetació abundant El poblament està repartit en petits nuclis de caràcter dispers L’activitat econòmica més important és la pesca i les indústries derivades