Resultats de la cerca

Estudià medicina a Leipzig per fugir de la guerra dels Trenta Anys, viatjà per Rússia i per Pèrsia Deixeble d’Opitz, és un dels lírics barrocs més importants d’Alemanya Els seus sonets, les seves odes i els seus epigrames foren recollits en el volum Teutsche Poemata ‘Poemes alemanys’, 1642 També escriví càntics religiosos, plens d’una austeritat luterana

Dugué una vida miserable i, des del 1751, fou víctima d’una malaltia mental La seva poesia, iniciada el 1741 amb Persian Eglogues , és un precedent de l’escola romàntica anglesa La collecció de les seves Odes fou publicada el 1747, i la seva obra més important, Ode on the Popular Superstitions of the Highlands , fou publicada pòstumament 1788

Establert a Roma, fou protegit de diversos nobles i del papa Urbà VIII Antagonista de Marino, introduí, influït per França, la mètrica clàssica en la poesia italiana Conreà l’anacreòntica, les odes pindàriques, etc, amb una llengua altisonant i d’una gran musicalitat externa És autor de Canzonette 1591, Il rapimento di Cefalo 1600, Gelopea 1604

A quinze anys publicà el primer llibre, Poetical Blossomes 1633 Fou professor a Cambridge Monàrquic, durant la guerra civil s’exilià a França, i tornà a Anglaterra amb la Restauració La seva poesia és conceptuosa i artificial The Mistress 1647, Pindaric Odes 1656, The Davideis 1656, poema èpic Escriví el drama pastoral Love's Riddle 1638

Lliurat a la vida bohèmia d’Estocolm, esdevingué famós com a compositor d’odes i cançons al vi i a l’amor, que cantava servint-se dels motius musicals en voga fragments d’òpera, cançons populars, etc Burlesca i satírica, però d’una gràcia i d’un lirisme excepcionals, la seva obra fou recollida a Fredmans Epistlar 1790 i a Fredmans Sånger 1791

Amb el pseudònim de Daniel le Sage publicà Las folias dau Sage de Montpelhier 1636, recull d’odes, sonets i elegies, on mostrà una vena satírica gairebé grossera Seguí els clixés de la poesia pastoral i amorosa Indiferent en matèria religiosa i llibertí, la seva obra probablement reflectia les idees de la cort d’Enric II de Montmorency, governador del Llenguadoc

Sacerdot afrancesat, és autor de l' Examen de los delitos de infidelidad a la patria imputados a los españoles bajo la dominación francesa 1816 Escriví poesia anacreòntica i bucòlica, a la manera neoclàssica, i odes religioses i morals, i publicà un recull el 1797 El poema més conegut és La inocencia perdida 1799, a imitació d' El Paradís perdut de Milton

Es formà a Itàlia sota la protecció d’Ugo Foscolo, i residí a Londres i a Corfú finalment, tornà a Anglaterra, on morí Publicà unes vint Odes 1824-26, influïdes pel neoclassicisme, en les quals expressà els seus sentiments de llibertat, d’odi contra la tirania i d’apassionat amor envers la seva pàtria, que aquells anys assolia la independència

Malgrat la tècnica neoclàssica de les seves odes, inspirades en Horaci Versei , ‘Poemes’, 1813, l’exuberància dominada, el pessimisme i l’apassionament patriòtic han fet que sigui considerat un dels més importants preromàntics del seu país El tema de les seves elegies, les millors del gènere en hongarès, és la fugacitat de la vida També conreà l’epístola, on reflectí els ideals racionalistes de la Illustració

Bisbe de Rennes 1096, escriví, en prosa, vides de sants, i en vers, la Historia Theophili , la Passio Sancti Laurentii i un nombre considerable d’himnes i d’odes i alguna sàtira Considerat com un dels poetes més grans del s XII, fou molt celebrat per la seva obra Liber lapidum seu de gemmis , que explica les virtuts mèdiques i sobrenaturals d’una seixantena de pedres precioses