Resultats de la cerca
Es mostren 1965 resultats
cambrer secret de capa i espasa
Cristianisme
Dignatari o oficial laic de la cort pontifícia, com el furrier major, el cavallerís major, el superintendent general de correus, etc (oficis hereditaris, vinculats a algunes famílies romanes), el secretari laic d’ambaixades i els comandants i altres oficials de les guàrdies noble i suïssa.
Tots aquests són considerats participants Són cambrers secrets de capa i espasa, també, els oficials laics al servei de l’avantcambra ho són supernumeraris , encara, un gran nombre de persones, nobles o no, nomenades de per vida El nom prové de l’uniforme de cerimònia, amb capa negra i espasa
oficial
Transports
Persona que en la marina mercant exerceix, a bord, un càrrec tècnic que exigeix una titulació superior.
Hom distingeix els oficials tècnics marítims capità, oficials de pont o de derrota, oficials de màquines i oficials de radiotelegrafia i els oficials tècnics de serveis especials els sobrecàrrecs i els metges
starosta
Història
Nom donat, a Polònia, a diversos funcionaris o oficials.
Aplicat, des del s XV, a un funcionari reial amb funcions de jutge a les demarcacions menors, a partir del s XVIII es convertí en un simple títol Del 1918 al 1950 reberen aquest nom els funcionaris majors d’una divisió administrativa
alternatiu | alternativa
Que es contraposa als models oficials, tradicionals o establerts.
ajudant d’estudi
Dret canònic
Càrrec de les congregacions de la cúria romana.
Constitueix el grau més elevat d’oficials menors Aquesta categoria d’oficials són ponents i executors alhora dels assumptes que els són confiats
Marc Saint-Saëns
Pintura
Pintor.
Format a les escoles oficials de Tolosa i de París S'especialitzà en pintura mural Exposition Internationale de París, 1937 i en cartons de tapissos per a diverses institucions oficials Hom l’ha qualificat d’expressionista poètic És representat a museus de París, Tolosa, Albi, etc
Acadèmia Medicofarmacèutica de Barcelona
Medicina
Institució fundada l’any 1875, que desenrotllà les seves activitats al darrer quart del segle XIX.
El seu portaveu era l' Enciclopedia Médico-Farmacéutica Fou una de les pioneres de la creació dels collegis oficials de metges i farmacèutics, d’acord amb les directrius oficials i en contra de la majoria dels professionals del país d’aleshores El seu primer president fou Lluís de Marlès i de Cusà
lord
Nom usat també formant part de certs títols oficials i eclesiàstics.
regalia
Allò que sobre llur sou perceben els oficials en algunes oficines.