Resultats de la cerca

El 1935 debutà com a cantant de cabaret i quatre anys després inicià una brillant carrera teatral Del 1941 al 1975 interpretà en el cinema papers ben diversos Alguns films en què ha sobresortit són Les diabòliques 1954, de HGClouzot, La tête contre les murs 1959 de GFranju i L’armée des ombres 1969 de JPMelville, entre altres

La forma CAVE és una sigla corresponent a la denominació anglesa cave automatic virtual environment ’entorn virtual automàtic de la cova’ El terme remet al mite de la caverna de Plató, en què els presoners encadenats a la cova creuen que les ombres que veuen reflectides a la paret, procedents de l’exterior, són la realitat

La seva trajectòria literària s’ha centrat en la narrativa És autor dels reculls de relats Els habitants de la tragèdia 1986 i Els penitents 1991, entre d’altres També ha publicat novelles com ara El perseguidor d’ombres 1993, premi Joanot Martorell de Gandia 1992 i El laberint de les tres corones 1993, destinada a un públic juvenil

Fou deixeble de J L David, bé que la seva obra ja és preromàntica Pintà obres de tema mitològic i d’inspiració literària, com El somni d’Endimió 1792 Musée du Louvre, Les ombres dels guerrers francesos rebuts al palau d’Odín 1801 Musée National de Malmaison, Enterrament d’Atala 1808 Musée du Louvre i Escenes del Diluvi 1811 Musée du Louvre

Actiu a Venècia, Parma i Roma, conreà un manierisme de to dramàtic i fantasiós Sacrifici d’Abraham , Sant Jordi i el drac , ambdós al Museo e Gallerie Nazionali di Capodimonte, Nàpols, tot alhora amb violents contrasts de llum i ombres Els pelegrins d’Emmaús , National Gallery, Londres Com a arquitecte féu els plànols de l’església de San Stefano a Novellara 1557

Aquests temples són importants per llur arquitectura i, sobretot, per llurs nombroses pintures murals segles I-VII, que cal comptar entre les obres mestres de l’art indi a l’època gupta Les pintures són fetes amb una tècnica semblant al fresc, presenten un joc arbitrari de llums i d’ombres i una gran puresa de dibuix responen als mateixos simbolismes de l’escultura religiosa coetània

Mestre, exercí fins el 1940, que s’establí a Perpinyà És autor de nombroses novelles, centrades en el país i la seva gent Le mas des Oubells 1933, Ombres sur les champs 1934, La flamme sauvage 1936, Le vin pur 1945, la sèrie Les Grégoire, La terre du liège 1953, Le refus 1962 i Simon Roquère 1969 Escriví també contes, i collaborà a nombroses revistes, com “Vu”, “Regards”, “Prolétariat”, etc

Estudià a Tolosa Llenguadoc i a París Guanyador del premi de Roma el 1727, hi anà i s’hi establí definitivament Cal destacar-ne les obres Caront travessant les ombres de la llacuna Estígia Musée du Louvre, Missa de Sant Basili església de Santa Maria degli Angeli, Roma i Sant Benet ressuscitant el fill d’un jardiner església de Santa Francesca Romana, Roma Pintà també retrats Benet XIV , Musée Condé, Chantilly i natures mortes

Encetà la carrera com a poeta amb la publicació, a quaranta anys, de cinc poemaris en un any Cants de cada vegada 1985, premi Senyoriu d’Ausiàs Marc 1984, Orbs d’alimares 1985, premi Ciutat de Reus 1983, El xerrac i la subtilesa 1985, premi Ciutat de Palma 1984, Adàgio per a un centaure 1985, premi Jacint Verdaguer 1984 i Memòria de Castàlia 1985, premi Guerau de Liost Després d’aquesta eclosió, el ritme de publicació de l’obra de Sala s’alentí Les ombres, Laocoont, les ombres 1989, premi Miquel de Palol 1988, Si vols, Virgínia, aquesta nit escoltarem Beethoven 1989, Vent de marbre 1991,…