Resultats de la cerca

El concepte canònic d’ orde és fruit d’una llarga evolució que a partir d’un pluralisme primitiu de vida religiosa en les diverses formes ascetes, ermitans, monjos, etc, més o menys organitzats i dependents sempre de les esglésies locals, ateny una organització centralitzada dependent de la Santa Seu Els primers ordes no apareixen fins al segle XII amb les grans congregacions monàstiques de Cluny benedictí i del Cister i, sobretot, amb el naixement dels mendicants Actualment els ordes religiosos es distingeixen en quatre categories monjos, canonges regulars,…

Alguns inclouen aquesta designació en llur denominació oficial, com els ermitants descalços de Sant Agustí i els carmelitans descalços En els ordes sorgits de la reforma dels ordes mendicants, aquesta designació ha estat sovint contraposada popularment a la de calçats , aplicada als qui restaren en l’antiga observança

Origen i evolució L’orde té el seu origen en un grup d’ermitans —croats i pelegrins— establerts a mitjan segle XII al mont Carmel La regla fou redactada vers el 1209 per Albert Avogadro, patriarca llatí de Jerusalem, i confirmada per Honori III el 1226 La vida dels primers carmelitans fou estrictament eremítica, de gran austeritat i vida contemplativa, prenent per ideal el profeta Elies, que visqué al mont Carmel Els carmelitans erigiren, al Carmel, una capella dedicada a la Mare de Déu Mare de Déu del Carme A causa de la pressió islàmica, l’orde deixà Palestina i s’estengué per Europa des…