Resultats de la cerca

La computació dels fotons que han travessat el segment corporal estudiat proporciona un bon índex del contingut mineral ossi, dada molt útil per a la diagnosi i la valoració de l’osteoporosi

La malaltia de Paget és un trastorn dels ossos de causa desconeguda i caracteritzat pel fet que la seva evolució inclou períodes de destrucció del teixit ossi que s’alternen amb d’altres de formació de teixit ossi anormal, la qual cosa provoca deformació i fragilitat dels ossos Encara que la malaltia afecta el 4% de les persones adultes, en un 90% dels casos no origina símptomes i passa inadvertida Quan no provoca molèsties i és descoberta casualment en investigar una altra afecció, no cal que se segueixi cap mena de tractament La malaltia de Paget incrementa la…

Constitueix l’estructura fonamental de què es componen els òrgans dels animals i les plantes A mesura que s’avança en l’escala evolutiva, hom observa la presència creixent de grups de cèllules que coordinen llur activitat i s’especialitzen per dur a terme funcions molt particulars Això els comporta una diferenciació morfològica i unes característiques citològiques peculiars Els principals teixits dels metazous són el teixit glandular, el nerviós, el muscular, el conjuntiu, l’ossi, el reticular i el fibrós El teixit glandular és format d’agrupacions de cèllules epitelials amb funció secretora…

Definició El tumor d’os és constituït per un conjunt de cèllules, provinents dels diversos teixits que formen l’estructura òssia, que, per raons desconegudes, en un moment determinat experimenten una alteració del material genètic i es comencen a reproduir a un ritme superior al normal Es considera que el tumor és benigne quan les cèllules que el conformen, observades al microscopi, presenten un aspecte similar a les del teixit del qual procedeixen En aquest cas, les cèllules del tumor continuen unides entre elles amb una gran cohesió i es mantenen nítidament separades de l’os…

El seu pes molecular és 45 000 Té efectes anabolitzants i afavoreix el creixement ossi, la qual cosa influeix decisivament en el creixement de l’estatura de l’individu És coneguda també com a hormona del creixement És, en part, d’acció oposada a la de la insulina

Definició La malaltia de Paget és un trastorn crònic dels ossos de causa desconeguda i caracteritzat per períodes en què es produeix una intensa destrucció de teixit ossi en un o diversos ossos, als quals períodes segueixen d’altres de formació d’os anormal Com a conseqüència d’aquesta alteració, els ossos afectats són fràgils, i es poden fracturar o deformar Aquesta afecció fou descrita el 1876 per un patòleg anglès, sir James Paget, que l’anomenà osteïtis deformans, és a dir, osteïtis deformant Actualment, però, aquest terme no es fa servir, ja que la deformació dels ossos no es produeix…

Molt sovint el terme és sinònim d’aparell, com en els casos de sistema circulatori o aparell circulatori, sistema digestiu o aparell digestiu Entre els sistemes més importants hi ha el sistema nerviós, el sistema adipós teixit adipós, el sistema hematopoètic hematopoesi, el sistema reticuloendotelial, el sistema o teixit ossi, el sistema limfàtic, etc

Coincidint amb el climateri, alguns trastorns de l’aparell locomotor es fan més freqüents Per exemple, a partir dels 50 anys és més comú patir d’ artrosi , una afecció crònica caracteritzada per una degeneració dels cartílags articulars, que es fa més freqüent en el sexe femení que no pas en el masculí Tanmateix, per bé que les modificacions hormonals climatèriques puguin estar-hi implicades, no són decisives en el desenvolupament del trastorn En canvi, el progressiu dèficit d’hormones femenines sí que pot tenir una gran incidència en un altre trastorn dels ossos, l’ osteoporosi , afecció…

La fractura dona lloc a un hematoma, que es transforma en coàgul, i aquest s’organitza a expenses del teixit conjuntiu dels voltants, el qual sofreix un procés de metaplàsia el focus de fractura és ocupat per teixit osteoide, sobre el qual es diposita calci i es forma un teixit ossi La consolidació d’una fractura pot ésser anormal, amb la formació de calls hipertròfics, viciosos, dolorosos, etc