Resultats de la cerca
Es mostren 308 resultats
iberoinsular
Etnologia
Individu d’una raça euròpida mediterrània.
Es caracteritza per una curta alçada d’1,63 a 1,65 m, un cos esvelt i ben format, cap dolicocèfal, amb cara allargada i oval, nas prim i recte i de punta fina, ulls grossos i negres, llavis lleugerament gruixuts, pell blanca bé que sovint també bruna i cabells negres, sovint molt arrissats Aquests tipus humà s’estén pel sud de Rússia i per totes les illes de la Mediterrània
raça polinèsida
Antropologia física
Els seus individus, branquicèfals, de talla elevada, pell bruna o groguenca, pilositat reduïda excepte a la barba , cara oval, nas ample i rectilini, ulls drets i molt grossos i una marcada tendència a l’obesitat, ocupen la part més important de les illes del Pacífic des de Nova Zelanda fins a les Hawaii Hom distingeix dues variants la micronèsida i la polinèsida pròpiament dita, actualment molt barrejada amb la població d’origen leucoderm
Filippo Raguzzini
Arquitectura
Arquitecte italià.
Fou cridat per Benet XIII a Roma, on, amb l’ús de materials poc sumptuosos i sobretot amb la lliçó espacial de Pietro da Cortona i de FBorromini, construí Santa Maria della Quercia 1727-31, però la seva gran obra és la plaça de Sant'Ignazio 1727-28, un gran oval central flanquejat per dos de menors, que componen un sistema espacial en moviment continu i ondulat, obert i desplegat en molts plans perspectius
aparell auditiu
Música
Conjunt d’òrgans especialitzats en la recepció del so.
Secció anatòmica de l’aparell auditiu humà © Fototecacat/ J Fors Des del punt de vista anatòmic, es divideix en tres seccions orella externa, mitjana i interna L’orella externa és formada pel pavelló auditiu, que recull el so, i el conducte auditiu, que actua com a ressonador i augmenta la sensibilitat auditiva en una extensió entre els 2000 Hz i els 5000 Hz L’orella mitjana comença en el timpà, una membrana que vibra quan és estimulada pel so que prové del conducte auditiu Darrere del timpà hi ha una cadena d’ossos petits, anomenats martell, enclusa i estrep, que condueixen la vibració,…
Concessió de les Creus de Sant Jordi
Se celebra a la Sala Oval del Palau Nacional de Montjuïc l’acte de lliurament de les Creus de Sant Jordi 1999 De les 41 persones i 11 entitats distingides amb el guardó, només hi falten el missioner Vicenç Ferrer, que la va rebre el 19 de maig, abans de retornar a l’Índia, el cineasta Francesc Rovira i Beleta, desaparegut recentment, i el poeta Rafael Alberti, que és representat per la seva filla Amb els guardons d’avui, la Creu de Sant Jordi ja s’ha concedit a 618 persones i 165 institucions
Kathleen Raine
Literatura anglesa
Poetessa anglesa.
La seva obra és, en bona part, una exaltació del paisatge escocès i revela una gran sensibilitat en la descripció de les seves precises observacions de la natura Cal destacar Stone and Flower 1943, The Year One 1952, Collected Poems 1956, The Lost Country 1971, On a Deserted Shore 1973 i The Oval Portrait and Other Poems 1977 Es dedicà també a la crítica literària i publicà, entre altres estudis, Blake and Tradition 1969 Cal esmentar també els llibres de memòries Farewell Happy Fields 1973, The Land Unknown 1975 i The Lion's Mouth 1977
Joan Suñé i Sintes
Música
Organista.
Deixeble d’Eusebi Daniel a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, institució d’on posteriorment fou catedràtic, a partir del 1948 Fou el protagonista de nombrosos concerts organitzats a la Sala Oval del Palau Nacional de Montjuïc Realitzà gires de concerts per Alemanya i Portugal i l’Amèrica del Sud Els darrers anys de la seva vida residí a Buenos Aires És autor d’un Método para el estudio del harmonio 1942 i collaborà en la redacció del Diccionario enciclopédico de la Música 1947-52, editat per Central Catalana de Publicaciones
,
Paros

Paros Vista de Parikia
Illa
Illa de l’arxipèlag de les Cíclades, a la mar Egea, Grècia.
Separada de l’illa de Naxos per un canal de 5 km de llargada, és de forma oval i presenta en la costa occidental una petita badia, al fons de la qual es troba la població homònima Conreus de cereals i tabac Famosa a l’antiguitat pel seu marbre marbre de Paros , pertangué a la ‘cultura de les Cíclades’ fins al segle XVII aC Després de l’època micènica segles XIV-XII aC, els jonis li donaren un impuls important, sobretot en el comerç i en les colonitzacions Grècia la recuperà als turcs el 1821 Conserva restes de la seva història antiga l’acròpolis, les muralles i els santuaris d’…
xinxa
Entomologia
Gènere d’insectes hemimetàbols de l’ordre dels heteròpters, de la família dels cimícids, de cos deprimit, més o menys ovalat, sense ocels i amb els ulls composts poc desenvolupats.
Tenen els hemèlitres reduïts a dues petites escates esclerosades, i les ales posteriors atrofiades Són paràsits temporals de molts animals de sang calenta, hematòfags i nocturns La xinxa comuna Cimex lectularius fa de 4 a 6 mm i és paràsita d’ocells i mamífers, i també de l’home Té forma plana i oval, és de color terrós i esdevé d’un vermell fosc quan és plena de sang desprèn una pudor fètida Essencialment nocturna i lucífuga, durant el dia viu a les clivelles de les parets i dels mobles La injecció de la seva saliva abans de xuclar la sang produeix irritacions, però hom creu…
poblat ibèric de la Moleta del Remei

Poblat ibèric de la Moleta del Remei, a Alcanar
© Fototeca.cat
Jaciment arqueològic
Jaciment situat al terme municipal d’Alcanar (Montsià), en un dels darrers contraforts del vessant sud del massís del Montsià.
El recinte fortificat configura un poblat de planta oval, estructurat concèntricament en dos carrers, que en delimiten els barris Hi destaca el sistema defensiu, compost per torres i panys de murada, i les construccions interpretades com a graners L’ocupació de l’indret s’inicià al final del sVII aC, amb la construcció de cabanes que perduraren fins a mitjan sVI aC La fase constructiva ibèrica s’inicià al final del sV aC i perdurà fins al final del sII aC Ha estat excavat per Francesc Gracia, Glòria Munilla i Ramon Pallarés Entre els darrers mesos del 2007 i el maig de 2008 hom…