Resultats de la cerca

Després de seguir la carrera militar a França, tornà a la seva illa nadiua, on escriví Poésies érotiques 1778, La guerre des dieux 1799, poema satíric extens que parodia la Bíblia contestat per Chateaubriand a Le génie du christianisme i altres obres

La seva sàtira personal contra polítics, paràsits, heteres, etc, va unida encara a una primitiva paròdia mítica Algú ha considerat que les sàtires pertanyen a un actor homònim posterior En resten vint-i-set títols i fragments datables entre el 345 i el 317

És autor d' Aucells de gàbia 1904, records sobre la seva vida d’empleat de ferrocarrils Per al teatre escriví Gent d’ara 1908, el monòleg Casat 1908 i una paròdia Sherlock Holmes Collaborà assíduament en el setmanari “Cu-cut" amb el pseudònim KOK

Derivà de la paròdia que H Purcell i els seus contemporanis feren de la gavota Descente de Cybelle pertanyent a l’acte I de l’òpera Atys de GB Lulli Escrit normalment en compàs binari, les frases comencen i acaben a mig compàs com en les gavotes

Professor de la Universitat d’Edimburg A Firmilian A Spasmodic Tragedy 1854 parodià l’afectació poètica a la moda, tendència que batejà amb el nom d’"escola espasmòdica” Publicà també Bon Gaultier Ballads 1845 amb Theodore Martin, i la novella Norman Sinclair 1861 Traduí Goethe i conreà la crítica literària

La seva Enejda , publicada pòstumament el 1842, obtingué un gran èxit i és considerada el primer clàssic de la literatura ucraïnesa L’obra és una paròdia del poema de Virgili, amb la qual satiritza la societat del seu temps És també autor d’obres teatrals, com ara Moskal’-Čarivnyk ‘El soldat bruixot’, 1819

El 1314 era a Avinyó i vers el 1322 residí algun temps a Catalunya, on compongué el llibre moral en prosa ritmada Eben Boḥan ‘Pedra de toc’, que dedicà a deu prohoms jueus de Catalunya Traduí a l’hebreu una trentena d’obres àrabs i hom li atribueix, també, una paròdia del Llibre d’Ester

Escriví sainets de la vida popular parisenca — Scènes populaires 1830, Scènes de la ville et de la campagne 1841, Mémoires de Joseph Prudhomme 1855—, molts personatges dels quals foren més tard la base de diverses peces de teatre — Grandeur et décadence de MJoseph Prudhomme 1853, paròdia del burgès mitjà francès— Dibuixà caricatures de tipus corrents parisencs

Famós al seu temps per una certa passió amorosa que el portà a la follia Nombrosos poemes seus apareixen en el Cançoner General 1511, entre els quals es destaquen les Lamentaciones de amores , que assoliren un gran èxit, Infierno de amor , galeria de poetes del seu temps i anteriors, i Liciones de Job , paròdia sacrílega del llibre bíblic

Fundà a Barcelona una societat dramàtica que féu teatre català al teatre Odeon Aviat sobresortí com a actor còmic Passà a Madrid, on treballà en la companyia dels anomenats Bufos i també en sarsuela Destacaren les seves creacions de Música clásica 1880, de Chapí, i de RR, escrita expressament per a ell Escriví la paròdia Arturo di Fuencarrales 1870