Resultats de la cerca
Es mostren 149 resultats
bonítol de ventre ratllat
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels túnids, semblant al bonítol, bé que de cos més robust.
Té el dors de color blau verdós i 5 o 6 bandes longitudinals característiques al ventre Els bonítols de ventre ratllat són grans nededors i s’alimenten d’altres peixos sardines, peixos voladors, etc Viuen a les regions càlides de tots els oceans i són poc freqüents a la Mediterrània Llur carn és molt apreciada
aterínids
Ictiologia
Família de l’ordre dels perciformes que comprèn peixos de formes delicades i semitransparents, de petites dimensions (12-14 cm).
Tenen les dents febles i els ulls grossos Presenten dues aletes dorsals Als flancs tenen una franja platejada característica i les escates, grosses, són puntejades de negre Viuen en moles, a la zona costanera de les mars càlides o temperades i penetren a vegades a les llacunes salabroses i fins als rius una de les espècies Atherina rissoi viu sempre en aigües dolces Pertanyen a aquest grup el moixonet, el xanguet i el xasclet
esfirènids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels perciformes, de forma allargada, dues aletes dorsals molt separades i la caudal fesa.
La boca és molt grossa, proveïda de dents fortes i agudes De costums pelàgics, són propis de les mars càlides, on reben el nom genèric de barracuda A la Mediterrània habita una sola espècie, l'espet
peix espasa

Peix espasa
(CC-BY-NC) Felix Sanchez Villarejo
Ictiologia
Peix teleosti de l’ordre dels perciformes, de la família dels xífids, que arriba fins als 4 m de longitud total.
La seva característica principal és la prolongació del maxillar i del premaxillar de la mandíbula superior en forma d’una agulla espasa que pot assolir el terç de la longitud total del cos la mandíbula inferior és molt més curta La regió dorsal és de color blau i la resta del cos és blanca És un peix molt fort i ràpid, la qual cosa fa que la seva captura sigui molt apreciada pels afeccionats a la pesca esportiva De costums pelàgics, només s’apropa a la costa a l’estiu, per fresar S'alimenta de verats, agulles i altres peixos pelàgics És cosmopolita
gallerbo
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels blènnids, que és una espècie del grup de les bavoses de mar.
estromateids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels perciformes amb el cos bastant alt i comprimit, representada a la Mediterrània pel pàmpol pudent.
orada

orada
© C.I.C.-Moià
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels espàrids, que ateny 60 cm de llargada, de cos alt i comprimit.
Té el dors gris clar i els flancs argentats, amb bandes longitudinals grogues i grises poc aparents Hi són característiques una banda daurada entre els ulls i una gran taca fosca sobre l’opercle El peduncle caudal és llarg i estret Nedador excellent, sovinteja les costes rocalloses i s’alimenta de molluscs i crustacis, les closques dels quals aconsegueix de trencar gràcies a les seves poderoses molars És molt comuna a la Mediterrània i a les costes europees i nord-africanes de l’Atlàntic La seva carn és molt apreciada i hom el captura amb tremalls, palangres, etc
oblada
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels espàrids, que ateny 30 cm de llargada, de cos alt i comprimit.
Al peduncle caudal hi ha un anell negre vorejat de blanc a banda i banda, que el distingeix d’espècies semblants Nedador actiu, vagareja prop de les costes rocalloses en petits grups, a la recerca dels invertebrats planctònics dels quals s’alimenta i d’insectes que caça saltant fora de l’aigua Hom el captura freqüentment a la fluixa És molt comú a la Mediterrània
lletxa
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels caràngids, que pot assolir 90 cm de llargada i té aspecte fusiforme.
És una forma depredadora, de costums pelàgics i bona nedadora, pròpia de l’Atlàntic càlid, que penetra a les costes mediterrànies a la primavera
làbrids
Ictiologia
Família de peixos osteïctis de l’ordre dels perciformes, de mida mitjana, amb els llavis molt carnosos i les mandíbules força protràctils.
Tenen colors variats i escates cicloides Presenten dimorfisme sexual Habiten sobre fons recoberts d’algues i praderies de fanerògames L’alimentació es basa en crustacis i molluscs Abunden als oceans Pacífic i Índic, i són també corrents a les aigües marines dels Països Catalans, amb representants com la donzella i el tord