Resultats de la cerca
Es mostren 138 resultats
Sant Pau de Pomar (Sant Antolí i Vilanova)
Art romànic
No es tenen referències documentals anteriors al 1300 sobre aquesta església, bé que el lloc i el castell de Pomar són coneguts des de l’any 1101 Era sufragània de Santa Maria de Montlleó i així ho recull la visita pastoral del bisbe Antoni Pasqual del 1685 Tot i la seva aparença, l’església actual, a mig vessant del turó on hi ha el poble de Pomar, no és un edifici romànic Va pertànyer al bisbat de Vic fins l’any 1957
pomereda
Plantació de pomeres
© Fototeca.cat
Ferran Sanxis de Castre
Història
Primer baró de Castre.
Fill bastard de Jaume I de Catalunya-Aragó i de Blanca de Antillón Fou un dels fills preferits del rei, que l’heretà amb la baronia de Castre i, entre d’altres, els castells i les viles de Borjamán, Pomar, Estadella i Olvena Es casà amb Aldonza Ximénez de Urrea, de la qual tingué un sol fill, Felip El 1261 Jaume I l’envià a Nàpols per concloure els tractes del matrimoni concertat entre l’infant Pere i Constança de Sicília, i sembla que en tornà amb la núvia el 1262 Participà en les bandositats nobiliàries aragoneses i també, un temps, en la revolta de Ferriz de Lizana contra el…
Antoni Estradera i Fondevilla
Pintura
Pintor.
De formació autodidàctica, residí habitualment a Barcelona, on es donà a conèixer l’any 1945 Les seves primeres obres són marcadament postimpressionistes, bé que aviat evolucionaren vers plantejaments expressionistes i, sobretot, coloristes Fou membre fundador del grup Lais i signant del Manifest negre 1949 La seva evolució posterior tendí a simplificar les referències a elements concrets
Montlleó

Vista del llogaret de Montleó
© Patrimonifunerari.cat
Llogaret
Llogaret del municipi de Ribera d’Ondara (Segarra), aturonat (706 m alt.) en un contrafort meridional de l’altiplà que separa les riberes de Sió i de Cervera.
De la seva església parroquial Santa Maria depenen les de Pomar, Briançó i els Hostalets
Cal Comte (Badalona)
Art romànic
A partir del segle XI trobem documentats alguns alous de la zona de Pomar El 1025 Godmar de Pomar actuava en un judici L’any 1031 Eimeric donava un alou consistent en una casa i vinyes al costat del camí de Campsentelles, i el 1068 se’n va vendre un altre al costat del camí de Sant Romà De tots els alous d’aquesta zona, el més important fou el de cal Comte, establert sobre una villa romana, prop de les sepultures olerdolanes de Can Buscà, i documentat des del 1030 Possiblement aquest alou es pot identificar amb el dels Godmar, i fins i tot podria ser el mateix que…
Castell de Briançó (Sant Antolí i Vilanova)
Art romànic
El poble de Briançó es troba dalt d’un petit turó situat a la banda dreta del torrent del Prat, que 1 km després va a parar al riu d’Ondara El castell del lloc té una història molt unida als castells de Montlleó i Pomar Aquesta fortalesa és documentada per primera vegada l’any 1101, en què Geribert Hug i la seva muller cediren els castells de Montlleó, Briançó i Pomar al bisbe de Vic Guillem Berenguer El 1113 féu testament el que devia ésser el castlà del castell, Ramon Tedbal, que deixà a la seva filla Adalenda el castell de Briançó amb el puig on s’assentava així…
Fornillos
Poble
Poble del municipi d’Ilche, al Somontano de Barbastre, Aragó.
És situat a l’esquerra de la clamor de Fornillos , afluent del Cinca per la dreta que neix vora Abiego i desemboca al seu collector a Pomar
Jesús María Pereda Ruiz de Temiño
Futbol
Futbolista i entrenador.
Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1961-69 procedent del Sevilla Jugava d’interior i, en ocasions, d’extrem, i disputà 293 partits i marcà 104 gols amb l’equip blaugrana Guanyà la Copa 1963, 1968 i la Copa de Fires 1966 També fou subcampió de la Copa de Fires 1962 i de la Recopa 1969 Posteriorment, jugà amb el Centre d’Esports Sabadell 1970-72 Fou quinze vegades internacional A, i guanyà l’Eurocopa 1964 Amb la selecció catalana jugà dos cops i marcà un gol Com a entrenador, guanyà dos Campionats d’Europa sub-16 i fou ajudant de Vicente Miera en la selecció absoluta, a la qual dirigí en un partit
La Ilustració Llevantina
Publicacions periòdiques
Publicació desenal apareguda a Barcelona el 10 de març de 1900 com a revista artísticoliterària de Catalunya, València, Mallorca i el Rosselló, sota la direcció de Josep Alemany i Borràs.
De presentació acurada, hi intervingueren Lluís Domènech i Montaner, Jaume Pomar i Fuster, Teodor Llorente, Antoni Utrillo, Apelles Mestres, Arcadi Casanovas, etc Suspesa el 20 de maig de 1900, reaparegué com a setmanari el primer de novembre amb un nou format i numeració, i continuà fins el 16 de desembre de 1901