Resultats de la cerca
Es mostren 202 resultats
České Budějovice
Ciutat
Capital del kraj de Bohèmia Meridional, Bohèmia, Txèquia, situada a la vora del riu Vltava.
Nucli industrial en una regió agropecuària construccions mecàniques, indústria de la fusta, fabricació de cervesa, indústries de la porcellana
Ludwigsburg
Ciutat
Ciutat del land de Baden-Württemberg, Alemanya.
Forma part de l’aglomeració de Stuttgart, i és un centre industrial indústria tèxtil, alimentària, de maquinària i porcellana
Doccia
Manufactura de ceràmica de la Toscana, fundada el 1735 pel marquès Carlo Ginori.
Produïa figures de porcellana i atuells diversos, sovint en baix relleu, cosa que constitueix la principal característica d’aquesta ceràmica
Yokkaichi
Ciutat
Ciutat del ken de Mie, a l’illa de Honshū, Japó.
Centre comercial i port a la costa de la badia d’Ise, té indústries del petroli i manufactures de porcellana i de cristall
Ternópil
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, Ucraïna.
Situada a la riba del Seret, afluent del Dnièster, té indústria, sobretot alimentària i lleugera, fabricació de maquinària agrícola, formigó, porcellana, etc Hi ha institut politècnic i d’economia
Weiden
Ciutat
Ciutat de la Baviera oriental, Alemanya, al peu de la Selva de Bohèmia.
Situada a la riba del Naab, afluent del Danubi, és un centre de la indústria de la porcellana i del cristall Conserva el seu aspecte de ciutat fortificada medieval
goma amoníaca
Química
Goma resina exsudada pel Dorema ammoniacum i probablement per altres umbel·líferes.
Forma llàgrimes irregulars, groguenques, d’olor peculiar i sabor acre i repugnant, que es fonen vers 45-55°C i són parcialment solubles en aigua És emprada en adhesius per a porcellana
Gyandzha
Ciutat
Ciutat de l’Azerbaidjan, situada a les ribes del riu G’andžčaj, afluent del Kura.
Segon centre industrial i cultural del país, després de Bakú Indústria tèxtil molt desenvolupada, fàbriques d’aparells de precisió, d’alumini i porcellana Del 1935 al 1991 rebé el nom de Kirovabad
Gäncä
Ciutat
Ciutat de l’Azerbaidjan, a les ribes del riu Gäncäçay, afluent del Kura.
Gran centre industrial i cultural de l’Azerbaidjan el segon, després de Bakú Indústria tèxtil molt desenvolupada, fàbriques d’aparells de precisió, d’alumini i porcellana Sota domini soviètic, del 1935 al 1989 fou anomenada Kirovabad
clorur d’estany (IV)
Química
Líquid incolor càustic obtingut per acció de l’àcid clorhídrid sobre l’estany.
Hom l’empra com a mordent en tintoreria Amb el clorur d’estanyII, i en presència de sals d’or, dóna un precipitat de color vermell, anomenat vermell de Cassius , emprat en la decoració de porcellana