Resultats de la cerca
Es mostren 775 resultats
barra
barra
Heràldica
Peça fonamental que travessa diagonalment el camper d’un escut, des del cantó superior sinistre a l’inferior destre, la seva amplària essent d’un terç de la de l’escut.
Les barres, si passen de quatre, prenen el nom de llistes
cervell de gat
Geologia
Concreció calcària impura formada, sobretot en sòls antics de llocs secs, per nòduls dispersos en els llims.
Aquests nòduls s’acumulen principalment a la part alta, on se cimenten i prenen l’aspecte de massa nodular i compacta
ralinga
Transports
Cap cosit a les vores de les veles per tal de reforçar-les.
Les ralingues prenen el nom de la vora que reforcen, i així hom parla de ralinga de gràtil, ralinga de beina , etc
Els aliats desembarquen a Barcelona i a Altea
Els aliats desembarquen a Barcelona i a Altea Tropes angleses i camperols de la comarca valenciana de la Marina prenen Dénia i proclamen l’arxiduc Carles rei de Valéncia
bràctea
Anatomia vegetal
Òrgan foliaci d’estructura més simple que la de les fulles normals, i de forma, mida, coloració, etc, diferents d’aquestes i de les peces de la corol·la, que és situat vora les flors: aquestes, sovint, neixen a l’axil·la de les bràctees ( bràctees mares
o floríferes
).
En certs casos prenen aspectes vistosos i substitueixen els pètals en la funció atractiva d’insectes plomall del romaní, bràctees vermelles de la buguenvíllia, espata del lliri d’aigua, etc
Conferència de Bandung (18-25 d’abril)
S’inicia la conferència de Bandung 18-25 d’abril, en la qual molts països d’Àfrica i Àsia, independents des de feia poc, prenen consciència de la seva situació davant dels països desenvolupats
festa de les dones
Folklore
Festa popular que hom celebra en alguns indrets de Catalunya, com la Granja d’Escarp, Fraga i Mequinensa.
Es celebra el dia de Santa Àgata 5 de febrer, patrona de les dones, durant la qual aquestes prenen, faceciosament, el comandament domèstic i obliguen els homes a fer les tasques tradicionalment considerades femenines
masteler
Transports
Cadascun dels pals menors que, en els vaixells de creu, hom afegeix al pal mascle per a sostenir les gàbies i les veles altes.
Prenen el nom de la vela que sostenen masteler de gàbia , de sobremitjana , etc o bé del pal mascle en el qual van muntats mastelers del pal major, del trinquet i del pal de mitjana
sistema termodinàmic
Física
Part de l’Univers aïllada mentalment o físicament de la resta, que hom considera per a estudiar els bescanvis de matèria i d’energia entre ella i la resta de l’univers.
Quan l’estat del sistema no evoluciona en el transcurs del temps, hom diu que és en un estat d’equilibri termodinàmic , que es caracteritza pels valors que prenen les anomenades funcions d’estat del sistema
tinció de May-Grünwald-Giemsa
Biologia
Mètode de coloració dels elements sanguinis.
Els eritròcits prenen un color rosat més intens a les vores Els nuclis dels leucòcits es tenyeixen de violeta purpuri, i les granulacions apareixen petites i purpúries, excepte en els eosinòfils, que són ataronjades i refringents