Resultats de la cerca

Estudià dret a Barcelona i el 1878 s’establí com a advocat a Madrid Formà part del moviment proteccionista català i atacà el lliurecanvisme a La Mañana de Madrid i a La Renaixença i al Diari de Barcelona Representà a Madrid el Foment de la Producció Nacional de Barcelona Fou fundador de la Societat Protectora d’Animals i Plantes

Tenia la seu a Washington, i des del començament fou concebut com un instrument de l’imperialisme nord-americà Malgrat algunes resistències, la Unión reconegué el dret d’intervenció nord-americana al continent i acceptà la política proteccionista de Washington També s’ocupà dels intercanvis comercials i culturals El 1948, durant la conferència de Bogotà, fou incorporada a l' Organització dels Estats Americans

Representant republicà al Congrés 1877-91, feu aprovar un aranzel proteccionista 1890 Governador d’Ohio 1892-96, fent-li costat el financer Marcus A Hauna fou elegit president dels EUA 1897-1901 Inicià una política imperialista annexió de les Hawaii i, després de la guerra Hispano-nord-americana 1898, de Puerto Rico, les Filipines, Guam i Cuba Fou assassinat per l’anarquista Leon Czolgosz

En fou capitalista el banquer Gaspar de Remisa, i el dirigí Bonaventura Carles Aribau Oferí una acurada informació mercantil, industrial i política, amb una tendència de centre, i defensà la política proteccionista catalana davant els plans lliurecanvistes del general Espartero Un article contrari a les societats obreres l’enemistà amb les associacions catalanes de treballadors Deixà de publicar-se el 14 de maig de 1844

Senador 1806-09 i diputat de la cambra de representants 1810-11 Partidari de la guerra dels EUA amb la Gran Bretanya 1812, el 1814 negocià la pau de Gand Posteriorment promogué una política proteccionista encaminada a crear una Amèrica autònoma i independent d’Europa Representà un paper important com a conciliador entre els estats esclavistes i els abolicionistes i fou autor del compromís de Missouri 1820

El mateix dia que entren en vigor els impostos dels Estats Units sobre les importacions xineses de ferro i acer, la Xina respon gravant productes agrícoles nord-americans El valor dels aranzels és d’uns 34 mil milions de dòlars per banda Rússia, el Canadà i la Unió Europea també es veuen afectades per la política proteccionista dels Estats Units i el govern rus anuncia que gravarà productes nord-americans

Diputat, fou ministre de finances 1903-06 i 1918-21 Secundà la política proteccionista del seu pare i establí una severa política fiscal, molt criticada, com també ho fou la seva actuació a favor d’Irlanda 1921 Ministre d’afers estrangers 1924-29, sostingué la Societat de Nacions, promogué el pacte de Locarno 1925 i secundà el de Briand-Kellog 1928 Fou premi Nobel de la pau 1925

Es dedicà al comerç i fundà a Barcelona la sastreria El Águila, que obrí nombroses sucursals L’any 1860 rebé les nocions doctrinals bàsiques del proteccionisme i el lliurecanvisme Seguí la polèmica de Joan Güell i Ferrer amb el capdavanter de l’escola lliurecanvista Luis Pastor Amb la revolució del 1868 La Gloriosa, les doctrines econòmiques de la llibertat mercantil internacional s’introduïren dins l’administració Proteccionista, lluità contra tota mena de reforma lliurecanvista i fundà el Fomento de la Producción Nacional 1869, entitat que havia de comprendre centres similars…

Concepte, orígens i auge del proteccionisme fins a la primera meitat del segle XX Aquesta política es tradueix en diferents nivells d’intensitat, i pot anar des de prohibicions d’importació o exportació fins a la utilització dels aranzels com a instrument d’aquella protecció, graduant l’alçada dels drets segons la intensitat de la protecció que hom vol assegurar La política proteccionista pot tenir un caràcter permanent, com és el cas dels períodes d’autarquia, o pot adoptar la forma d’un proteccionisme dit educador, basat en la necessitat d’envoltar la indústria naixent o menys…

Sorgida gràcies a l’aranzel proteccionista aleshores vigent, fou la primera societat limitada cotonera de l’Estat espanyol La seva junta de govern inicial era de caràcter centralista, però la societat passà a Barcelona 1851 i hom creà els centres de producció a la ciutat al carrer de la Riereta i a Sants El Vapor Nou, el 1849 La maquinària, anglesa i francesa, movia 41748 bobines i 1000 telers Les seves accions assoliren cotitzacions molt altes a la borsa de Barcelona El 1854 fou afectada per l’oposició obrera a les selfactines, filadores automàtiques en l’aldarull, morí un contramestre de…