Resultats de la cerca

Fou un dels creadors del corrent teatral italià denominat “grotesc”, d’anàlisi psicològica i creador d’un món fantàstic i irreal La seva obra més celebrada fou L’uomo che incontrò se stesso 1918

Collaborador de “Paris Midi”, “Mercure”, “Figaro”, etc, ha conreat també la crítica literària Vie de Balzac, 1944 Mérimée, 1959 Avec Apollinaire, 1966 etc i la novella psicològica Narthex, 1950 i Sur les bords de la Veule, 1965

Poetessa de sensibilitat simbolista, publicà, entre altres obres, La hora emocionada 1931 i Paisajes y meditaciones, 1935 i novelles, d’intenció psicològica o moral, com Una sombra entre los dos 1934, Eran cuatro 1954 i El vendedor de vidas

És autor d’un extens cicle novellístic de crítica social feta a través de l’anàlisi psicològica dels personatges Verden Venter ‘El món espera’, 1934, Uroligt forraar ‘Primavera inquieta’, 1938-39, Marianne 1956, etc Ha escrit també poesia social

Estudiós de l’evolució del francès, publicà Histoire de la langue française des origines à 1900 10 volums publicats entre 1905 i 1946, però que restà inacabada Publicà també, entre altres obres, La pensée et la langue 1922, d’orientació psicològica

Escriptor d’una gran penetració psicològica en els personatges de les seves novelles Després de la primera collecció de versos, Poems 1851, publicà Evan Harington 1860, Modern Love 1862 i Poems and Ballads 1862 Egoist 1879 marcà el començament de la seva popularitat

El terme generalment és emprat amb referència a la violència que exerceix l’home sobre la seva parella o exparella sentimental femenina, motiu pel qual en aquests casos s’empra també el terme violència masclista per a referir-s’hi La violència sexista inclou també qualsevol acció social que posa en perill la llibertat i la integritat física i moral de les víctimes Es manifesta mitjançant l’ assetjament sexual , la violència física i la violència psicològica, que gairebé sempre va acompanyada de la violència física, bé que el cas invers és menys freqüent és a dir, que pot donar-se violència…

A París es relacionà amb Max Jacob i Jean Cocteau Les seves obres més importants són Le Diable au corps 1923, amb elements autobiogràfics, i sobretot Le bal du comte d’Orgel 1924, obra pòstuma on continua la tradició de la novella d’anàlisi psicològica

És autor de comèdies en dialecte en les quals representa els ambients populars i burgesos de la seva ciutat amb fina agudesa i una certa profunditat psicològica La Mama no mor mai 1880, La famegia del santolo 1892 i La base de tutto 1894

A Hamburg fundà l’acadèmia poètica Deutschgesinnte Genossenschaft Teoritzador de la llengua i de l’art poètica, fou autor del Hochdeutscher Helicon ‘Helicó alt-alemany’, 1640 A més de poesia lírica d’estil barroc, escriví un intent de novella psicològica amb Adriatische Rosemund ‘Rosemunda adriàtica’, 1645