Resultats de la cerca
Es mostren 138 resultats
sardinalera
Transports
Pesca
Embarcació dedicada a la pesca amb sardinals de manera generalment no exclusiva, sovint dedicada a altres tipus de pesca i, fins i tot, a altres activitats, i armada per a la pesca amb sardinals en l’època propícia.
Les sardinaleres solen tenir uns 7 m d’eslora, 1,50 m de mànega i 1,20 m de puntal, són d’aparell llatí i van proveïdes de rems
vaurien
Esport
Transports
Monotip de regates a vela dissenyat el 1952 per J.J.Herbulot, equipat amb orsa i aparellat de sloop
.
Les característiques del vaurien són 4,10 m d’eslora, 1,47 m de mànega, 0,95 m de puntal amb l’orsa arriada, 85 kg de pes i 8,10 m 2 de superfície de vela
moth
Esport
Transports
Embarcació lleugera de regates, d’una sola vela.
És un iot amb certes restriccions les dimensions poden variar, però l’eslora no pot excedir la mida de 3,35 m fa 1,35 m de mànega i 0,10 m de puntal la vela té una superfície de 6,80 m 2 Van proveïts d’orsa i de timó
riu de La Hoz
Riu
Curs fluvial de la Vall de Cofrents, afluent del Xúquer per la dreta.
Neix al vessant septentrional del puntal de Meca, dins el terme d’Aiora, i després de rebre per la dreta el riu Reconque prop de Teresa de Cofrents i la rambla de Murell aigua amunt de Xarafull desguassa al seu collector entre Xalans i Cofrents Passa vora la caseria de La Hoz , al municipi de Zarra, avui deshabitada
San Benito
Llogaret
Llogaret del municipi d’Aiora (Vall de Cofrents).
Limita amb el terme d’Almansa Albacete, i es situa al centre del pla de La Laguna, conca endorreica d’uns 90 km 2 d’extensió, entre el Caroig E, el puntal d’Arciseco i la serra d’El Mugrón O, on hi havia la llacuna de San Benito uns 4,5 km 2 , dessecada a partir del començament del s XIX
optimist
Transports
Embarcació esportiva de vela, feta de fusta o de polièster, amb un sol pal, generalment d’alumini, de característiques molt concretes i unificades i per a un sol tripulant.
És dedicat a la iniciació de nois i noies entre 8 i 16 anys a la navegació a vela Les característiques de l' optimist són 2,30 m d’eslora, 1,13 m de mànega, entre 0,10 m i 0,60 m si és amb orsa de puntal, 35 kg de pes i 3,25 m 2 de superfície de vela
limes
Història
Militar
Nom llatí que significava ‘camí’ i designava, al començament de l’edat imperial, un camí militar fortificat, una línia flanquejada d’elements defensius que s’estenien al llarg de centenars de quilòmetres.
En alguns casos, però, només designà unes fortificacions situades en els llocs més fàcilment expugnables dels territoris fronterers, les quals podien servir també de línies d’atac per a ajudar les incursions de l’exèrcit romà en terreny enemic Construïts sota el regnat dels diversos emperadors sobretot pels Flavis, Trajà i Adrià, els limes foren un puntal per a la defensa de l’imperi davant les invasions dels bàrbars
Xut!

Primer número de la revista Xut! (23 de novembre de 1922)
Revista humorística de tema esportiu, editada a Barcelona (des del 23 de novembre de 1922) per Santiago Costa, l’amo de Papitu.
El puntal, tant en texts com en caricatures, fou Valentí Castanys , i hi collaboraren també, entre altres, Alfons Roure i Antoni Rué i Dalmau, en la part de text, i els ninotaires Benigani, Opisso, Bofarull, Moreno, Roca, Alloza, Xirinius, Salvador Mestres, etc Fou la capdavantera en el seu gènere Aparegué fins el juliol del 1936, i a la postguerra tingué una llarga continuadora en la revista en castellà El Once
John Sell Cotman
Pintura
Pintor anglès.
Fou un puntal de l’escola d’aquarellistes de Norwich S'establí a Londres 1834, on fou professor de dibuix al King's College i mestre de Dante Gabriele Rossetti Tot i que féu dibuixos i gravats, fou bàsicament un aquarellista El seu estil es caracteritzà per una tendència a utilitzar tintes planes, cosa que donà a algunes de les seves obres una aparença sintetista avant-la-lettre
vall d’Artana
Vall de la serra d’Espadà, a la Plana Baixa.
El tossal d’Espadà, la penya de la Bellota, el coll d’Eslida i el puntal de l’Ombria formen el límit meridional la serra d’Alcúdia, el límit septentrional És drenada per la rambla d’Artana , que neix al peu de la penya de la Bellota, i, després de passar per Aín, Eslida i Artana, desemboca al riu de Sonella, per la dreta, entre Onda i Betxí, dins el primer d’aquests dos municipis