Resultats de la cerca

Formen grups geogràficament homogenis, molt escampats i amb una cronologia molt diversa El grup més conegut i estudiat correspon al Paleolític superior entre el 20000 i el 15000 aC i té com a centre principal les terres occitanes i el litoral cantàbric entre el País Basc i Astúries S’hi representen aïlladament animals de fauna quaternària, d’un gran realisme i sovint policromats, sempre a l’interior de coves les més famoses són les d’Altamira i de Las Caus Posteriorment apareix un altre grup a l’est de la península Ibèrica, que va de N a S de la Noguera i el Maestrat fins a Múrcia, amb…

Algunes llacunes actuals foren, en temps passats, grans llacs, com la llacuna de Gallocanta, l’extensió de la qual era, durant el Quaternari, quasi cinc vegades més gran

És el més antic descobert fins ara a l’Àfrica del nord excavat del 1947 al 1952 Indústries de còdols treballats i de bifaços bifaç primitius, del principi del quaternari

A la plana nord d’Alemanya, certes valls actuals segueixen una direcció general NW que constituïa durant el Quaternari el camí d’evacuació de les aigües de fusió de l' inlandsis

La seva estructura és molt variable, i pot arribar a ésser molt porosa Es forma actualment embolicant plantes aquàtiques i petites tiges de les de terra immediates És molt important la formació d’aquesta tosca als salts d’aigua i a les vores del riu Piedra, a Alhama de Aragón, el qual deu el seu nom a aquesta circumstància Cal destacar-ne també les acumulacions presents als voltants de l’estany de Banyoles

Presenta una de les seqüències sedimentàries més completes, per la qual cosa es considera un dels més importants L’estudi paleomagnètic dels seus sediments ha fet possible establir una datació absoluta dels diferents estadis evolutius del bòvid endèmic de les Illes Balears anomenat miotragus, i l’estudi de l’amfibi endèmic Baleaphryne muletensis i del llangardaix Lacerta —Podarcis—

JS Bach Suite anglesa núm 3 en sol m , BWV 808, III Allemande © Fototecacat/ Jesús Alises És la primera de les quatre danses bàsiques que integren la forma clàssica de la suite barroca La seva forma sol ser binària i el caràcter, més aviat seriós També és característic el seu començament anacrústic Les primeres referències que se’n tenen daten del segle XVI, tot i que el seu origen podria ser medieval Segons Thoinot Arbeau Orchesographie , 1589, és "una dansa senzilla d’una certa gravetat, molt popular entre els alemanys" Thomas Morley 1597 la descrigué com "una dansa molt pesant, exponent…

És situat per sobre del Ruscinià

La unió entre ambdues meitats, que a les bipiràmides és un polígon pla, es converteix, en els trapezòedres, en un polígon guerxo Hi ha trapezòedres trigonals, tetragonals i hexagonals, segons que l’eix principal de simetria sigui, respectivament, ternari, quaternari o senari