Resultats de la cerca
Es mostren 53 resultats
Els euartròpodes primitius
Els trilobitomorfs trilobits Els fòssils de trilobits, com els que mostra la fotografia, són d’una gran importància per a la datació biostratigràfica dels terrenys paleozoics Xavier Palaus De totes les formes artropodianes del període paleozoic, els trilobits són les més importants Formen un grup integrat per més de 4000 espècies, fòssils exclusivament, que es reuneixen en aproximadament mig miler de gèneres Ací s’explicaran d’una manera general les seves característiques principals per a poder tractar del seu interès filogenètic en relació amb els artròpodes vivents Morfologia Els trilobits…
barba
Ornitologia
Cadascun dels filaments paral·lels i disposats en un mateix pla a banda i banda dels raquis de les plomes dels ocells.
A les barbes s’insereixen les bàrbules
picot

Picot verd
inasiebert (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Nom donat als ocells de la família dels pícids, de l’ordre dels piciformes, que tenen les rectrius amb l’extrem afuat i el raquis rígid.
S’alimenten d’insectes i larves que extreuen de les escletxes de l’escorça dels arbres, els troncs dels quals escalen recolzant-se en l’extrem de la cua Alguns presenten un lleuger dimorfisme sexual El picot negre Dryocopus martius , de 46 cm, és de color negre amb els ulls grocs El mascle té tot el pili roig i la femella una taca roja al clatell Habita a les fagedes i boscs muntanyencs de coníferes d’una gran part d’Euràsia Als Països Catalans, és comú als Pirineus El picot verd o fuster o picacarrasques Picus viridis , de 32 cm, és de color verd, amb les parts inferiors més clares i el…
platibàsia
Patologia humana
Anomalia congènita de la regió occipitocervical amb repercussió neurològica, caracteritzada per una invaginació de l’occípit i del raquis cervical superior en la fossa posterior del crani.
Les falgueres o filicates
Consideracions generals Detalls morfològics i anatòmics del protallus de les filicates a aspecte general dels protallus, amb els arquegonis enclavats a la part superior de la làmina i els anteridis a la inferior a partir d’un arquegoni fecundat comença a desenvolupar-se l’esporòfit, o sigui la falguera comunament visible b detall dels anteridis madurs, alliberant espermatozoides c detall dels arquegonis l’arquegoni més augmentat, amb una ovocèllulal d espermatozoide pluriflagellat i espiralat fecundant una ovocèllula Mikel Zabala/Jordi Corbera La classe de les filicates, també anomenada…
canó
Ornitologia
Part buida i transparent que forma la base del raquis de la ploma dels ocells, que no porta barbes i s’insereix en el cos de l’animal.
aflèbia
Botànica
Òrgan foliaci propi de les falgueres, que neix a la base del raquis de la fronda o de les pinnes de primer ordre, i que té una forma diferent d’aquestes.
espina bífida
Anatomia animal
Deformació congènita consistent en una fissura del raquis, deguda a la manca de soldadura d’un o més arcs vertebrals a través dels quals fan hèrnia les meninges i la medul·la espinal.
Els merostomats fòssils
Són artròpodes quelicerats de vida aquàtica, originalment marins i molts d’ells adaptats progressivament els actuals encara són marins al règim d’aigua dolça El seu cos és de llargada molt variada i és format per un escut cefalotoràcic prosoma i per un abdomen opistosoma acabat en un tèlson punxegut, generalment en forma d’agulló Quant a la sistemàtica, hom els assigna la categoria de classe, contraposada a la classe dels aràcnids o quelicerats terrestres, i els subdivideix en tres grups ben definits els aglàspides, els euriptèrides i els xifosurs Els euriptèrides i els xifosurs són grups…
parkinsònia
Botànica
Tecnologia
Arbre de la família de les cesalpiniàcies, de fulles bipinnades, amb el raquis curt i terminat en espina, amb pinnes amples i amb pínnules petites, de flors en raïm i de fruits lleguminosos.
És originari de l’Amèrica tropical i forneix una fusta de qualitat