Resultats de la cerca

Professor de composició al conservatori de París, emprà en les seves obres un llenguatge semblant al de Ravel És autor de cicles de cançons amb texts d’Apollinaire, P Ronsard i G Marot i de la comèdia musical Vénitienne 1936

Fou emprada per compositors dels segles XVII i XVIII com a moviment d’un ballet o d’una suite , com Campra, Rameau, Couperin i JS Bach Ponchielli la introduí en l’òpera La Gioconda i Ravel a Le tombeau de Couperin 1917

Condeixebla de GAuric, AHonegger i DMilhaud, formà part del Grup dels Sis i rebé els consells artístics de Maurice Ravel És autora d’obres instrumentals i de cançons Collaborà en el ballet collectiu Les Mariés de la tour Eiffel 1921 i compongué els ballets Marchands d’oiseaux 1923 i Parisiana 1955

El 1918 s’establí a París, on fou alumne de Ravel Influït al principi per Skr'abin, adoptà posteriorment una línia clarament avantguardista La seva obra principal és l’òpera Le libre de la vie 1925 Inventà també un nou instrument electrònic, la croix sonore , i un sistema dodecatònic diferent del de Schönberg

Deixebla de Fokin, formà part dels Ballets Russes de Diaghilev 1910 i formà parella amb VNižinskij Estrenà Scheherezade de Rimskij-Korsakov El 1911 formà companyia pròpia i assolí un èxit mundial amb Le martyre de Saint-Sébastien , que Debussy escriví per a ella També féu teatre en prosa i coreografià el Bolero de Ravel

Moltes de les obres cabdals de la música francesa del tombant de segle van ser escrites per a aquesta formació Entre aquestes cal destacar La Mer , de Claude Debussy, o La valse , de Maurice Ravel El primer enregistrament del famós Bolero d’aquest darrer compositor fou realitzat també per l’Orquestra dels Concerts Lamoureux, amb el mateix Ravel com a director, l’any 1932 També gaudí de la collaboració d’altres compositors de prestigi, com ara C Saint-Saëns, C Franck, V d’Indy o P Dukas Ch Lamoureux fou succeït al capdavant de la formació per directors com C Chevillard 1897-1923, P Paray 1923-…

Estudià a Rotterdam amb W Pijper i posteriorment fou professor a la Universitat d’Utrecht, on també es dedicà a la música electrònica Entre les seves obres, cal esmentar Le tombeau de Ravel 1952, per a sis instruments, Univers de Rimbaud 1970, per a tenor i orquestra i Summer Rites at Noon 1973, per a orquestra

Fou deixeble de Ravel, Schönberg i Webern Compongué una Simfonia per a veu parlada i orquestra 1958 i una Serenata per a baríton i vuit instruments 1958 Com a teòric escriví Histoire de l’opéra 1957, Introduction à la musique de douze sons 1949, Thinking for Orchestra 1958, Le compositeur et son double 1971 i Les Fantômes de l’opéra 1973

Format a la Schola Cantorum de París, fou amic i deixeble de Ravel i es vinculà sense pertànyer-hi al Groupe des Six Autor d’òperes còmiques Le diable amoureux , 1930 i de música de cambra, fou professor al conservatori de París estètica i dirigí les emissions radiofòniques Plaisir de la musique , amb Nadia Tagrine, publicades en diversos idiomes, on féu una subtil anàlisi dels corrents musicals

Generalment de ritme binari i pausada, era una dansa de cerimònia o d’introducció a d’altres danses Modernament ha estat emprada per Saint-Saëns, Fauré, Ravel, etc Ha originat diversos balls tradicionals als Països Catalans, on és una part integrant del ball de les gitanes i de la dansa de Castellterçol A la Catalunya nova hi ha diferents modalitats del ball de bastons que duen aquest nom