Resultats de la cerca

El 1272 fixà la residència a Perpinyà, al servei de l’infant Jaume de Mallorca, que, en esdevenir rei 1276, el nomenà conseller El 1282 era lloctinent del rei a Perpinyà El 1285 fou empresonat per Pere el Gran a causa de la rivalitat d’aquest amb el seu germà Jaume de Mallorca, però no tardà a refer la seva fortuna

De vegades porta texts hagiogràfics de sants no màrtirs, i quan aquests són molt nombrosos s’anomena llegender del santoral Correspon al sinaxari grec El primer passioner conegut és del final del segle VII, i els més antics de tipus hispànic són del segle X No es conserven passioners catalans íntegres, però els nombrosos fragments fins ara identificats, probablement permetran de refer-ne el contingut

Succeí, per renúncia, la seva mare Violant muller, amb el nom d’Irene, de l’emperador bizantí Andrònic II, darrera representant de la dinastia dels aleràmics i germana del marquès Joan I mort el 1305 Per a ocupar el tron hagué de sostenir una lluita amb el regent i pretendent, el marquès Manfred IV de Saluzzo El 1310 fou reconegut i investit per l’emperador S'ocupà de refer l’administració del seu estat i l’ordenà

Afiliat 1861 al partit demòcrata, fou regidor de València i diputat provincial El 1868 passà al partit federalista i fou comandant d’un batalló de la milícia nacional de València com a tal participà en la insurrecció federalista del 1869 El 1873 fou diputat a les corts per València S'oposà a la proclamació del Cantó Valencià, però fou elegit vocal de la junta que el governava Després de la Restauració del 1874 intentà de refer el partit federalista Fou amic de Pi i Margall

Aquesta església parroquial és situada a la part de llevant del turó o plataforma rocallosa a la falda del qual hi ha el poble de Camps L’església, dedicada a l’Assumpció de la Mare de Déu, té ara un sentit nord-sud i pràcticament ja no conserva res de l’església medieval Al segle XIX es va refer completament l’edifici anterior Segons consta en una visita pastoral del 1404, l’església de Camps era una sufragània de la parròquia veïna de Santa Maria de Cubièras

L’edifici Del magnífic conjunt que presideix el pantà de Foix, cal destacar la torre mestra, l’element més antic, datat del segle XII Té una alçària d’uns 15 m i un diàmetre interior de 5 m Els murs, que tenen un gruix d’aproximadament 1,5 m, són fets amb carreus lleugerament rectangulars, ben arrenglerats Algunes de les finestres que s’hi endevinen, acabades en arc de mig punt, són originals Durant la restauració, es va refer del tot la porta, oberta al sud-est, es van reconstruir trossos de paret, i es va enlairar la torre La resta de construccions ja són d’època posterior al…

En la primera etapa era de periodicitat trimestral i bilingüe, i es proposava de refer l’escola artística de Ceret Entre d’altres, hi collaboraren Joan Amade, Josep Sebastià Pons i Manolo Hugué En la segona etapa s’edita exclusivament en català, la periodicitat és anual i la seva publicació és a càrrec del Centre Cultural Català del Vallespir Té com a objectiu principal la difusió de la cultura catalana Fora de la Catalunya Nord, des del 2008 es difon també en algunes llibreries de Girona, Figueres i Barcelona

La capella de Sant Pau es troba annexa al mas de la Coma, situat a la part llevantina de l’antic castell de Fornils, en un paratge situat a ponent de l’església de Sant Martí Sacalm, de la qual depenia religiosament És esmentada en els mateixos testaments dels anys 1269 i 1317 que fan el primer esment de Sant Pere de Fornils A diferència de Sant Pere es va refer al segle XVII i es va restaurar de nou al començament del segle XIX No té culte, però en conserva sencer l’edifici