Resultats de la cerca

Es casà 1420 amb l’infant Enric, comte d’Empúries, germà d’ Alfons IV de Catalunya-Aragó , i secundà la seva política de domini del regne castellà Empresonat el seu marit per Joan II 1422, es refugià a València fins que fou alliberat 1425 s’hi reuní el 1433 a Portugal, on aquest s’havia refugiat Morí de part

Lluità en la Primera Guerra Mundial i contra la invasió soviètica 1919-20 Inspector general de l’exèrcit 1935 i mariscal 1936, el 1939 fou nomenat cap de les forces poloneses, que foren derrotades per les alemanyes i soviètiques que envaïren el país setembre del 1939 Refugiat a Romania, tornà secretament a Polònia 1940 Sembla que morí en combat

Regent d’Esparta, comandà els grecs a Platea 479 i en la conquesta de Bizanci 477, on, com a rei, entrà en relacions amb Pèrsia, i per això en fou expulsat Tornà al seu país confiant en el favor dels ilotes, però, acusat de traïció, morí de fam en el temple d’Atena, on s’havia refugiat

Nacionalista, prengué part en els Cinc Dies de Milà i en la defensa de la República Romana 1848-49 al costat de Giuseppe Mazzini Refugiat a Gènova, collaborà amb Giuseppe Garibaldi i participà en l’Expedició dels Mil Fou diputat per Milà 1860 tot mantenint la posició demòcrata Elaborà un codi sanitari i prengué part en un projecte de reforma agrària

Parent de Simón Bolívar, fou un dels fundadors de la Junta de Caracas 1810, la qual proclamà la independència de Veneçuela 1811 Vencé en diverses ocasions els reialistes i reconquerí Caracas Collaborà en la destitució de Bolívar i de Santiago Nariño, però ell mateix fou derrotat per Boves a Urica 1814 Refugiat a Tamanaco, fou capturat i afusellat per Morales, successor de Boves

Fill de Laomedont, tingué de diverses esposes i concubines una cinquantena de fills, entre els quals Hèctor , Paris , Deífob , Creusa, Cassandra , etc Home just i pare amantíssim, demanà a Aquilles les despulles mortals d’Hèctor Destinat a veure la tràgica mort dels seus fills, la seva fi —refugiat prop de l’altar familiar, a instàncies de la seva muller, Hècuba— és descrita a l'Eneida

Fill de Ferran II, es mantingué neutral en la guerra austrosarda 1859 El 1860 no pogué impedir que Garibaldi ocupés Sicília i Nàpols Refugiat a Gaeta, hi resistí heroicament, però hagué de capitular i es refugià a Roma 1861 Obligat a anar-se'n el 1870, es traslladà successivament a Baviera, Bèlgica, París i Àustria, on morí sense haver renunciat als seus drets al tron

Partidari de Mari, fou dels qui resistiren després del retorn de Sulla a Itàlia Pretor a Sicília 82 aC, participà en la primera reacció antiaristocràtica d’Emili Lèpid Refugiat a Hispània, seguí Sertori i combaté sense èxit a València i a Sagunt 75 aC Aïllat del bàndol sertorià, participà en la conjura en la qual Sertori fou occit Fet presoner per Pompeu en una emboscada, fou assassinat

Ingressà el 1828 al monestir cistercenc de Poblet En temps de l’exclaustració del 1835 tenia ordes majors Refugiat a la Riba, intentà sense èxit la restauració de l’orde a Poblet i a Santes Creus, tot i haver estat nomenat prior de Poblet 1847 Collaborà amb Antoni Maria Claret en la fundació dels claretians 1849 Deixà inèdits un Diari i unes Breves biografías de personalitats que havia conegut

Carbonari conspicu, lluità a la revolta del 1831 i fou exiliat Refugiat a Marsella, fou un dels promotors de la societat secreta Giovine Italia després anà a Espanya, on combaté contra els carlins El 1837 passà a Malta i creà la Legione Italica El 1859 fou nomenat ministre de la guerra de Palerm, i el 1861 elegit diputat Combaté al Trentino 1866 i a la campanya de Roma 1867