Resultats de la cerca
Es mostren 323 resultats
Ildefonso de Sotomayor
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fou bisbe d’Arborea Sardenya del 1657 al 1663, any en què passà a la diòcesi de Barcelona, que regí fins a la seva mort Publicà una Vida de san Pedro Nolasco 1674 i un Edicto en què se prohibeix menjar, berenar beure en les iglésies, capelles i ermites 1681
Pere d’Amer
Cristianisme
Religiós mercedari.
Ocupà a Barcelona el càrrec de general de l’orde el 1262 i en publicà, deu anys després, les primeres constitucions, per les quals aquest orde es regí fins a la introducció dels mestres generals sacerdots Conseller de Jaume I, fou enviat com a ambaixador a Castella i a Portugal
Domènec de Solà
Cristianisme
Bisbe d’Osca.
El 1254 afavorí la creació del convent dominicà d’Osca El 1258 pronuncià, per designació del papa Alexandre IV, la nullitat del pretès matrimoni d’Àlvar, comte d’Urgell, amb Cecília de Foix, i la legitimitat del primer que contragué amb Constança de Montcada Celebrà un sínode i regí amb encert la diòcesi
Acfred I
Història
Fill d’Oliba I de Carcassona i de Rasès i gendre de Bernat Plantapilosa.
De primer regí el Rasès A la mort del seu germà Oliba II 880, i durant la minoritat dels seus nebots, governà també Carcassona Amb els seus cosins Guifré el Pelós i Miró el Vell, i amb Oliba II, participà el 873 en la consagració de Santa Maria de Formiguera, en sufragi dels avantpassats comuns
Joaquim Roca de Togores i Carrasco
Literatura catalana
Escriptor.
Fou diputat a corts en diverses legislatures, comissari regi per a inspecció de l’agricultura a Múrcia i Alacant i intendent a Cuba Publicà una Memoria sobre el estado de la agricultura en la provincia de Alicante i un Informe sobre el ensayo verificado en la provincia de Murcia con los arados Dombasle y Mallié
Fulbert de Chartres
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Deixeble, a Roma, de Gerbert d’Orlhac 975, passà a Chartres 987, on exercí la medicina i regí l’escola episcopal Bisbe de Chartres 1006, fou membre del consell reial i reedificà la catedral, destruïda per un incendi 1020 Les seves 128 cartes tenen un interès especial, tant per l’estil com per les notícies històriques que contenen
Carles III de Lorena
Història
Duc de Lorena (1545-1608).
Fill del duc Francesc I i de Cristina de Dinamarca, que regí el ducat durant la seva minoritat Defensà la causa catòlica a França durant les guerres de religió Desenvolupà l’economia i establí noves mines i cristalleries Fundà la Universitat de Pont-à-Mousson 1572, que confià als jesuïtes, i amplià la ciutat de Nancy
Junta Suprema de Govern del Regne de València
Història
Organisme autònom que regí el Regne de València durant la guerra del Francès.
Fou creada el 25 de maig de 1808 davant l’exigència popular que fos organitzada la lluita contra els francesos, i fou integrada per representants del poble, com el franciscà Joan Rico i l’advocat Manuel Cortés i Sanç, i per les antigues autoritats locals, empeses a lluitar contra Napoleó per por a un avalot popular La presidí el capità general, Rafael Vasco y Vargas, comte de la Conquista, amb l’arquebisbe Josep Company i Soler com a vicepresident La Junta inicià el mateix dia les negociacions amb Anglaterra, a través del comandant de l’esquadra anglesa, per tal d’obtenir ajuda contra Napoleó…
Helena Cantacuzè
Història
Comtessa de Salona i de Citó (actual Zituni) (Grècia), parenta de l’emperador Joan VI Cantacuzè i muller de Lluís Frederic d'Aragó
.
Regí el comtat en nom de la seva filla Maria des de la mort del seu marit 1382 fins a la conquesta del país per Baiazet I 1394, que les tancà al seu harem Mantingué estretes relacions amb els reis Pere III i Joan I de Catalunya-Aragó, els quals li demanaren ajut per als ducats catalans d’Atenes i de Neopàtria
perruquer | perruquera

Perruquer Gravat de James Caldwell i John Collet del 1770, imprès per Smith i Sayer, Londres
Oficis manuals
Persona que fa o ven perruques.
L’organització gremial dels perruquers tingué lloc al segle XVIII amb la formació d’una confraria de cabelleraires o gremi de perruquers de Barcelona, que es regí per ordinacions del 1733 i del 1769 El 1755 els de València establiren també un gremi i formalitzaren també les respectives ordinacions A Perpinyà, des de l’edat mitjana, constituïren un dels onze collegis d’arts honorables