Resultats de la cerca

Comprenia una força del mateix nom amb una capella romànica avui desapareguda, un moli i un parell de cases A principis del segle XIV, segons l’historiador Pons i Guri, passà de ser una petita jurisdicció senyorial separada territorialment de la del castell de Montpalau, a ser una simple casa aloera depenent del bisbat de Girona La titularitat de la quadra passà als Arquer sesgle XIII

Fou l’antiga església filial de Sant Quirze d’Arbúcies, actualment desapareguda del tot, i de la qual queda el topònim de Pla de Sant Nari, sobre el mas Regàs de Lliors El 6 de febrer de l’any 923 el bisbe Guiu la va sotmetre en qualitat de filial a Arbúcies La documentació del mas Regàs de Lliors testimonia que l’any 1660 ja no existia i era ja només un topònim

Sortí a Barcelona del 7 d’abril de 1925 al 5 de setembre de 1927 Els redactors i els articles tenien un alt nivell literari i crític i reivindicava l’esport popular catalanista i  amateur Nasqué gràcies a la crida que es feu des de les pàgines de  La Veu de Catalunya  i  La Publicitat  S'hi destacaren Antoni Vilà Crítias , amb els comentaris intellectualitzats sobre boxa, Just Cabot, Joaquim Ventalló, Xavier Regàs, Manuel Basté, Lluís Meléndez, Carles Sindreu, Joaquim Ventalló, Xavier Regàs, Josep A Trabal i Josep M Planas En desaparèixer, per dificultats econòmiques, la major part de la…

Ciutadà honrat de Barcelona Conegut amb el nom de Josep Mas de Roda , lluità en la darrera guerra contra Lluís XIV, a la Garrotxa El 1695 li fou concedit el privilegi de cavaller del Principat Juntament amb JPuig de Perafita, Bac de Roda i Carles Regàs, preparà la insurrecció austriacista del 1704 Confinat a Lleida pel virrei filipista Fernández de Velasco, es posà al servei del rei arxiduc Carles III així que aquest arribà davant de Barcelona 1705 Rebé el privilegi de noble a les corts de Barcelona 1706 i defensà la ciutat durant el setge del 1706 Participà en operacions bèlliques posteriors…

Antiga capella eremítica dedicada a santa Albina, recordada pel mas Santa Obina, de la vall de Lliors, enfilat al seu vessant montsenyenc, al SO Un testament del mas Regàs del 1278 consigna una deixa “ ad Sancta Albina ” No en sabem cap més dada històrica El mas existeix encara i és habitat

Formava part d’un projecte d’expansió del Grupo Z i volia ocupar l’espai que deixà el desaparegut Dicen Àlex Botines en fou el director, Quim Regàs en fou subdirector i Carlos Martín, redactor en cap El diari estigué vinculat al projecte de candidatura olímpica de Barcelona, però, malgrat els esforços, no reeixí i cessà amb el número 82, el 23 de maig de 1986

Sorgí a partir de la bona acollida que tingueren els números monogràfics de la revista Fórmula En fou director el periodista Enrique Hernández Muñoz, i hi collaborà l’equip de Fórmula que tenia com a director executiu Jorge A Viñals, que n’esdevingué director posteriorment Entre els seus redactors hi havia César Rojo, Dennis Noyes, Quim Regàs, Francisco Agustí i, des de l’estranger, Giacomo Agostini, entre d’altres Incloïa reportatges, articles de tècnica, calendari de competicions i resultats De periodicitat quinzenal, es publicava el dijous el número tingué entre seixanta-sis i cent…

Inicià la seva carrera 1955 amb Camarada Cupido , de Xavier Regàs S’especialitzà en papers còmics Foren molt populars els seus monòlegs, editats en discs els anys seixanta i en els quals tendí a parodiar els registres colloquials En teatre, estrenà adaptacions de Josep Mde Sagarra El senyor Perramon 1960 de L’Avare , de Molière i El fiscal Requesens 1963 d’ El Matrimoni , de Gogol’ Actuà també en cinema En Baldiri de la costa 1968 i L’advocat, el batlle i el notari 1969 de Josep M Font i Espina, i en sèries de televisió que protagonitzà Doctor Caparrós, medicina general 1979-80 i Doctor…

S’inicià en El 9 Nou  1978-80 i, posteriorment, esdevingué cap d’esports del diari Avui  1980-84 Des del 1987 treballa a El País , del qual és redactor en cap d’esports També ha collaborat a la ràdio, especialment a Catalunya Ràdio des del 1984 i Ràdio Barcelona 1987 És professor de periodisme a la Universitat Ramon Llull, i vicedegà del Collegi de Periodistes Ha publicat diversos llibres, entre els quals cal esmentar Maradona, una història efímera  1998 i Del genio al malgenio  1999 Amb motiu del centenari del FC Barcelona promogué i prologà el volum Amb blau sofert i grana intens  1999…

Llicenciat en Informàtica per la Universitat Autònoma de Barcelona i màster en direcció d’empreses per l’Escola d’Alta Direcció i Administració EADA, en 1994-95 fou consultor en sistemes d’informació del Centre Informàtic de la Generalitat, i del 1995 al 1999 fou gerent del Grup d’Emissores Catalunya Ràdio Director des d’aquest any de Radiocat XXI, empresa del Grup Godó que gestiona les emissores RAC1 i RAC105, el 2010 fou nomenat president de la productora de televisió Nova Veranda Del 2003 al 2010 presidí també l’ Associació Catalana de Ràdio ACR, formada per les emissores comercials…