Resultats de la cerca
Es mostren 466 resultats
entitat local menor
Dret administratiu
A l’Estat espanyol, nucli (separat) d’edificacions, famílies o béns amb característiques pròpies i peculiars dins un municipi, al qual nucli és reconeguda personalitat jurídica pública i una certa autonomia quant a la prestació de serveis a les persones que hi resideixen.
És una entitat municipal descentralitzada, regida per un alcalde pedani i una junta veïnal que es constitueix normalment en casos de modificacions de termes municipals o en tractar-se de nuclis urbans de nova creació que hom considera que cal dotar d’administració pròpia
Pedrís
Llogaret
Llogaret disseminat del municipi de Bellcaire d’Urgell (Noguera), a l’W del poble.
El 1194 l’antiga església parroquial Sant Pere fou donada pels comtes d’Urgell, Ermengol VIII i Eloïsa, juntament amb el castell, als hospitalers de Sant Joan de Jerusalem, que el posseïren fins el 1831 L’església era regida per un prior i després esdevingué santuari
Maskhàdov imposa la llei islàmica a Txetxènia
El president de la República de Txetxènia, Aslan Maskhàdov, signa el decret segons el qual aquesta república caucàsica passa a ser regida per la llei islàmica Mitjançant un segon decret, Maskhàdov desposseeix de poders legislatius el Parlament, que seguirà exercint el paper de control del poder executiu
la Torre d’Oristà
La Torre d’Oristà (Lluçanès)
© Fototeca.cat
Poble
Poble, en part disseminat, del municipi d’Oristà (Lluçanès), situat al NW del terme, prop del castell de Tornamira.
Esmentat ja el 968, el 1241 hi havia una església dedicada a Santa Maria, regida per un beneficiat, que esdevingué sufragània de la parròquia d’Oristà, i el 1877 se n'independitzà Des del segle XVI hi hagué un nucli de poblament el 1782 tenia 83 focs
Fortianell
Poble
Poble del terme de Fortià (Alt Empordà), a l’W del cap del municipi.
El 1855 hi fou inaugurada una granja escola d’agricultura, promoguda per Narcís Fages i de Romà i patrocinada per la Diputació de Girona, amb 125 ha de terreny, la qual al començament del segle XX passà a ésser regida pels germans de les Escoles Cristianes
consolidació de comptes
Comptabilitat
Operació comptable consistent a integrar els comptes de les diverses societas que formen part d’un grup d’empreses, per tal de representar llur situació econòmica i financera conjunta.
Té per finalitat eliminar les dobles comptabilitzacions transferències dins el grup i integrar les societats a la dominant balanç i compte de resultats integrats Regida a l’Estat espanyol per la legislació mercantil 1989 i el pla general de comptabilitat 1990, la Comunitat Europea n'ha harmonitzat el procediment
comissari del poble
Història
Membre del govern amb poder executiu, a la Rússia revolucionària, que tenia al seu càrrec una comissaria o departament.
El nou govern revolucionari substituí el títol de ministre pel de comissari Cada comissaria havia d’ésser regida per un comitè o collegi, presidits pel comissari El primer Consell de Comissaris del Poble fou nomenat el 26 d’octubre de 1917 Posteriorment hom tornà a adoptar la denominació de ministre
Caixa de Crèdit Comunal
Institució creada per la Mancomunitat de Catalunya, el 28 de maig de 1914, per a facilitar el crèdit als municipis.
Era regida per un comitè administratiu de sis membres, encapçalat pel president de la Mancomunitat En formava el patrimoni el producte de l’emissió d’obligacions amortitzables amb interès Per a sollicitar-los, calia la majoria absoluta dels regidors Amb els emprèstits, fou l’instrument de finançament de la Mancomunitat
Ešnunna
Ciutat
Ciutat de Mesopotàmia, prop de la riba esquerra del Diyālā, que actualment rep el nom de Tall al-Asmar.
Fou excavada els anys 1930-36 Era regida pel codi d’Ešnunna molt semblant al codi d'Hammurabi, les còpies del qual, trobades entre el 1945 i el 1947, daten del regnat de Daduša ~1800 aC l’original potser fou elaborat a l’època de Lipit-Ištar d’Isin 1934-24 aC
Societat Catalana d’Estudis Clàssics
Societat filial de l’Institut d’Estudis Catalans, constituïda el 1980 per fomentar el conreu regular i rigorós de la filologia, la literatura, l’art i el pensament clàssics dins l’àmbit del Principat de Catalunya.
La integren uns cent-vuitanta membres 1987 i és regida per una junta sota la presidència de Carles Miralles i Solà 1980, La seva activitat se centra preferentment en l’organització de conferències, cicles i altres actes culturals, així com en la publicació d’una revista d’investigació “Ítaca”, des del 1985