Resultats de la cerca

El 1126 el comte Ramon Berenguer III de Barcelona i el bisbe de Vic cediren a Beremund, patriarca de Jerusalem, i a Giraud, prior del Sant Sepulcre, l’església dels Prats de Rei amb les seves sufragànies de la Manresana i Sant Ermengol El 1134 la mort d’Alfons I d’Aragó els constituí un dels hereus del regne, i per obtenir-ne la renúncia 1140 hom els féu importants lliuraments El mateix prior Giraud rebé del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona importants viles a Aragó i la facultat d’erigir un convent del seu orde a Calataiud 1149, que fou el centre de les possessions de l’orde a Aragó i de…

Els edificis Avui dia, encara es conserven una gran part de les dependències i els edificis que constituïen la canònica de Santa Maria de l’Estany, construïts, juntament amb l’església, al voltant del claustre És difícil establir la destinació original d’aquestes dependències Actualment, fan funció de locals parroquials, museu i arxiu, biblioteca i fins seu de l’ajuntament L’església L’església, situada a la banda nord del conjunt, té planta de creu llatina, amb una nau amb creuer, a la intersecció dels quals s’aixeca una cúpula semiesfèrica sobre trompes Té la nau central capçada a l’est per…

Fou refet el 1829 Esdevingué centre de les representacions operístiques de Menorca, principalment d’òpera italiana, amb temporades regulars 1817-1935, esporàdiques 1936-54 i, des del 1972, organitzades pel grup Amics de l’Òpera, breus temporades regulars També s’hi han fet representacions teatrals, sarsueles, concerts i cinema La sala és espaiosa, amb una platea de gran capacitat i quatre pisos de llotges i seients L’escenari, gran i ben dotat, conserva en perfecte estat els telons confeccionats per a la visita d’Isabel II a Maó, el 1860

El concepte canònic d’ orde és fruit d’una llarga evolució que a partir d’un pluralisme primitiu de vida religiosa en les diverses formes ascetes, ermitans, monjos, etc, més o menys organitzats i dependents sempre de les esglésies locals, ateny una organització centralitzada dependent de la Santa Seu Els primers ordes no apareixen fins al segle XII amb les grans congregacions monàstiques de Cluny benedictí i del Cister i, sobretot, amb el naixement dels mendicants Actualment els ordes religiosos es distingeixen en quatre categories monjos, canonges regulars, mendicants i…

Des del s XI hi hagué convents de canongeses al costat d’alguns convents masculins camaldulencs, cistercencs, etc els presidia una priora o abadessa

Tenen dents al paladar, però no són acanalades i, mal que tinguin verí, no disposen dels mitjans per a inocular-lo Són de forma i coloració molt variables El cap, a vegades ben diferenciat del cos i a vegades no, és sempre recobert de plaques regulars i simètriques Les escates del cos i la cua són disposades en línies regulars imbricades Les dimensions dels colúbrids varien entre 3 m i 30 cm Llurs costums són molt diferents, car tant són diürns com nocturns, arborícoles com aquàtics o terrestres, i viuen tant a les selves com a les estepes Capturen tota mena de…

Les reparticions poden ésser ordinàries i convinents Les reparticions ordinàries ensems es divideixen en regulars o iguals quan les línies deixen el camper dividit en parts iguals o semblants o quasi regulars, i així hom obté l’escut quarterat , tercejat , truncat i partit de dos, partit i truncat de dos, etc, i en irregulars o desiguals quan les divisions són desiguals i d’aquestes en resulten els escuts semitrinxat i partit, partit i semitrinxat, partit i semitallat, semitallat i partit, semitruncat i partit, partit i semitruncat, semitrinxat i truncat, truncat i…

Fou creat el 1524 a la basílica de Sant Pere del Vaticà, amb la participació de Giovanni Pietro Carafa, el futur Pau IV, i altres importants personatges, per a la santificació i cultura dels seus membres i esplendor del culte Les seves primeres cases fora d’Itàlia foren les de Madrid 1629 i de Saragossa 1631, fundades per Placido Frangipane Mirto, predicador de Felip IV de Castella, que fundà també el convent de Barcelona 1632 La casa de Nostra Senyora de l’Esperança i Sant Macià de Barcelona s’afermà durant el s XVII i s’establí a la plaça de Santa Anna 1654, on mantingué l’església fins a…