Resultats de la cerca
Es mostren 309 resultats
George Monk
Història
Militar
Política
General i polític anglès.
Duc d’Albemarle Dirigí un regiment contra els irlandesos revoltats 1642-43 Durant la guerra civil s’uní als parlamentaris i a l’exèrcit de Cromwell contra els escocesos 1650 Entrà amb el seu exèrcit a Londres 1660, restablí la monarquia i el Parlament Llarg i obtingué de Carles II d’Anglaterra la declaració de Breda Par del regne, prengué a càrrec seu l’almirallat durant la segona guerra angloholandesa
Lluís Joan de Calders
Militar
Militar.
Conseller en cap de Barcelona 1639, obligat per un avalot popular es dirigí a Salses Rosselló a reforçar les tropes reials amb una companyia de la host ciutadana, fet que contribuí a la recuperació de la fortalesa gener del 1640 Durant el Corpus de Sang intentà de calmar els ànims dels segadors revoltats i aconseguí de fer-los sortir de Barcelona Pel setembre fou enviat a defensar Tortosa de les forces invasores
William Longchamp
Història
Cristianisme
Política
Eclesiàstic i polític anglès, d’origen normand.
Canceller i justiciar de Ricard Cor de Lleó i bisbe d’Ely 1189 Quan Ricard partí cap a les croades, Longchamp governà Anglaterra, fins que fou desposseït per Walter de Coutances, capdavanter dels barons revoltats a favor de Joan sense Terra Aleshores passà a França, visità Ricard, que hi era captiu 1193, i el convencé de la seva lleialtat Aquest el confirmà en el càrrec de canceller, que ocupà fins a la mort
Joan Miquel Saura i Morell
Història
Cavaller.
Promotor de l’alçament a favor de l’arxiduc Carles d’Àustria 1706 Carles III de Catalunya-Aragó Dirigí la lluita contra els partidaris de Felip de Borbó a l’illa Vençuts els revoltats amb l’arribada de reforços borbònics, fugí a Mallorca En ocupar els anglesos Menorca 1708, hi tornà i hi fou capità i governador civil Casat amb Àgata Martorell i Esquella, originà la segona branca dels Saura, avui residents a Maó
Gregori XI
Cristianisme
Nom que adoptà Pèire Rogièr de Beaufort en esdevenir papa (1370-78).
Nebot de Climent VI i jurista de formació, fou coronat papa a Avinyó Decidit a tornar a Roma, intentà d’apaivagar els estats pontificis revoltats per Bernabò Visconti, senyor de Milà, contra el qual formà una lliga Intentà de concloure la guerra dels Cent Anys i de posar pau entre Lluís d’Anjou i Pere III el Cerimoniós, a qui aixecà l’interdicte Condemnà les doctrines de Wycliffe Es deixà portar pel corrent nepotista
jurat popular
Història del dret
Organisme judicial creat per decret de la conselleria de justícia de la Generalitat de Catalunya el 24 d’agost de 1936.
Regit pel codi de justícia militar, funcionà dins les audiències provincials de Catalunya amb competència sobre els delictes comesos pels militars revoltats pel juliol i, a partir del 28 d’agost, sobre els delictes de rebellió i sedició contra la seguretat exterior de l’estat comesos des del 17 de juliol Quan es crearen els tribunals populars 13 d’octubre, es mantingué el Jurat Popular Especial de Barcelona, sota la presidència d’Àngel Samblancat 21 d’octubre
Joan de Calàbria
Història
Fill natural de Joan d’Anjou, duc de Lorena i de Calàbria.
Després de morir el seu pare, fou enviat a Catalunya pel seu avi Renat d’Anjou, rei dels catalans revoltats contra Joan II, per fer-se càrrec de la direcció de la guerra com a lloctinent general seu 1471 Però les nombroses defeccions del seu bàndol i la manca de l’ajut francès que esperaven no li permeteren de contenir l’ofensiva desencadenada per Joan II La capitulació de Barcelona del 1472 li assegurà un salconduit
Francesc Beneito
Historiografia catalana
Cronista.
Vida i obra Generós i justícia criminal de València l’any 1526, participà en la campanya contra els moriscos revoltats de la serra d’Espadà Segons el cronista valencià Gaspar Escolano, escriví una Relación de lo sucedido en Valencia en el tiempo de la Germanía , que segurament no s’imprimí mai i que es troba perduda Alguns fragments d’aquell escrit foren extractats i traduïts per Francesc Diago Lectures ALMARCHE VÁZQUEZ, F Historiografía valenciana , La Voz de Valencia, 1919
tractats de San Ildefonso
Història
Tractats signats entre Espanya i la República francesa el 1796 i el 1801.
Pel primer, Espanya entrà en guerra contra Anglaterra era una aliança ofensiva i defensiva Pel segon, Espanya lliurà als francesos la Louisiana en canvi de la Toscana, que fou incorporada al ducat de Parma Aquest tractat establia, a més, la cooperació militar de Carles IV a les empreses napoleòniques, motiu pel qual fou ordenat un reclutament militar al País Valencià Això provocà un seriós avalot a València estiu del 1801, que obligà Carles IV a renunciar-hi i a amnistiar els revoltats quinta
Enric Puigmoltó i Mayans
Història
Militar
Militar.
Primer vescomte de Miranda Era del cos d’enginyers Lluità al Principat contra els matiners 1848 i a Madrid contra els insurrectes del 1856 Esdevingué amant de la reina Isabel II i hom li ha atribuït la paternitat d’Alfons XII El 1869 lluità contra els revoltats republicans de València Més tard fou comandant militar a Barcelona i València i ascendí a general de brigada 1878 El 1890 heretà el comtat de Torrefiel del seu pare, Rafael Puigmoltó i Pérez, segon titular