Resultats de la cerca

Als setze anys fou campió de natació de Catalunya Després de graduar-se en dret per ESADE, treballà als serveis jurídics de la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona Proper al Partido Popular i alhora als sectors més espanyolistes del Partit dels Socialistes de Catalunya, juntament amb el professor de dret constitucional Francesc de Carreras de qui havia estat alumne i altres intellectuals contraris al catalanisme el 2006 fundà el partit polític Ciutadans - Partit de la Ciutadania , centrat a combatre la política lingüística dels successius governs de la Generalitat i també l’autogovern…

Titulat a Barcelona el 1910 Començà amb l’estil modernista del temps, però aviat evolucionà cap a formes més clàssiques Arquitecte municipal, reformà —collaborant amb AFlorensa— la casa de la ciutat de Barcelona 1929 i en bastí l’escala d’honor Intervingué en la restauració de la sala del Tinell i de l’actual Museu Marès antic convent de Santa Clara El 1927 construí el convent del carrer de Santa Coloma-la Riera d’Horta i diverses cases d’habitatges, entre les quals les del xamfrà del carrer del Dos de Maig amb el del Consell de Cent 1924

L’any 1947, amb la narració El cínico , guanyà un premi literari que el decidí cursar lletres a la Universidad Nacional Mayor de San Marcos de Lima, d’on posteriorment fou catedràtic Exercí també tasques diplomàtiques És el narrador més notable dins la línia indigenista de la seva generació Molt influït per les tècniques de James Joyce i, sobretot,  William Faulkner , sobre el qual tractà en la seva tesi doctoral, fou autor, entre altres obres, dels reculls de narracions La batalla 1954, Unas manos violentas 1958, Vestido de luto 1961, Muchas caras del amor 1966, Niebla cerrada 1970,  Un día…

Autodidacte Començà a exposar a Palma el 1952 i el 1960 obtingué la primera medalla del XIX Saló de Tardor de Mallorca Exposà a Chicago i Nova York 1961, Dayton 1962, Bonn 1962, París, etc Fou un reconegut representant de la pintura naïf

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi i al Conservatori de les Arts del Llibre A la primera exposició individual l’any 1969 presentà gravats, activitat que centrà els primers anys de la seva trajectòria Posteriorment ha conreat la pintura, en la qual el dibuix té un protagonisme destacat Empra un llenguatge realista centrat en la figura, a voltes amb certes connotacions simbòliques o màgiques Forma part del grup “Tarot”

Vida i obra Passà la infantesa a Reus i feu els estudis de batxillerat i els de dret a Barcelona, on fou procurador dels tribunals Fou secretari de l’Associació Catalanista de Reus i membre de l’Orfeó Català, la Unió Catalanista i altres entitats culturals i polítiques Fou redactor de La Renaixença i de La Veu de Catalunya , i collaborà, entre d’altres, a L’Arc de Sant Martí , Joventut  i Catalunya Artística  i dirigí La Barretina 1871 Fou secretari 1894 i mantenidor 1895 i 1930 dels Jocs Florals de Barcelona, en què guanyà tres accèssits 1896, 1901 i 1903, i participà en nombrosos certàmens…

Fou un dels creadors de l’escola catalana d’homeopatia Autor d’un text sobre el tractament homeopàtic del còlera 1884 i traductor al castellà de nombrosos llibres de medicina homeopàtica, el més important dels quals és la Terapéutica de Richard Hughes

Membre del Club d’Esquí Supermolina, disputà les proves de salt de trampolí de 70 m i 90 m dels Jocs Olímpics d’Hivern de Sarajevo 1984

Origen i desenvolupament de la Dictadura La Dictadura de Primo de Rivera Davant la incapacitat dels dividits partits dinàstics per a crear un govern fort i eficaç que afrontés la radicalització de la lluita obrera, amb l’augment de les activitats de protesta dels republicans i nacionalistes, i que superés la situació de recessió econòmica, i davant les conseqüències polítiques del desastre d’Annual , escàndol que arribà al mateix rei expedient Picasso, el general Primo de Rivera s’avançà a la discussió al congrés amb un cop d’estat militar Primo de Rivera…