Resultats de la cerca

Arribà al planter del Futbol Club Barcelona procedent del Nàstic de Tarragona La temporada 2009-10 entrà al Barça B i la següent debutà amb el primer equip, al qual s’incorporà definitivament la campanya 2013-14 Migcampista, ha guanyat la Lliga de Campions 2011, 2015, la Lliga 2011, 2013, 2015, 2016, 2018, 2019, 2023, la Copa del Rei 2012, 2015, 2016, 2017, 2018, 2021, la Supercopa d’Espanya 2014, 2017, 2019, la Supercopa d’Europa 2016 i el Campionat del Món de clubs 2016 Ha jugat amb la selecció catalana

Pioner de l’escafandrisme, s’inicià en les activitats subaquàtiques el 1949, com a soci de l’APS, practicant la pesca submarina El 1952 feu la seva primera immersió, i des de llavors esdevingué una de les primeres figures en aquest esport Fou un dels fundadors del Centre de Recuperació i d’Investigacions Submarines CRIS El 1956 feu el rècord estatal d’immersió de 86 m Fou nomenat director de l’Escola Nacional d’Activitats Subaquàtiques 1972 i dissenyà un pla d’ensenyament que adoptà la FEDAS El 1968 participà en el II Campionat Europeu d’Orientació i Natació amb aletes, i fou el primer…

Jugador del Club Tennis Barcino, el 1980 fou subcampió d’Espanya d’individual i de dobles El 1984 es proclamà campió de Catalunya amb E Osta i campió d’Espanya amb J Arrese de dobles Ha estat entrenador de jugadors com Carles Costa És director del Club Tennis Masnou

Pivot de 2,20 m d’alçada El 1994 fitxà pel FC Barcelona procedent del CB Fuenlabrada, on continuà com a cedit fins que la temporada 1995-96 s’incorporà al CB Cornellà, equip vinculat del FC Barcelona L’any 1996 s’integrà al primer equip blaugrana, on jugà fins el 2005 Posteriorment fitxà pel CB Girona 2005-06 i el CB Prat Joventut 2007-08, equip vinculat del Joventut de Badalona, on es retirà per culpa dels problemes físics causats per les lesions Amb el Barça guanyà sis Lligues ACB 1996, 1997, 1999, 2001, 2003, 2004, dues Copes del Rei 2001, 2003, una Supercopa d’Espanya 2004, l’Eurolliga…

Fou professional amb l’equip Kelme 2001-03, amb el qual guanyà el Circuit de Getxo 2003 Guanyà dues etapes de la Volta a Tarragona 2004 i una de la Ronda Ciclista del Maestrat 2004

Fou campió de la Supercopa sud-americana 1997, del Torneo Apertura 1996, 1997, 1999 i del Torneo de Clausura 1997, 2000 amb el River Plate, i jugà amb la selecció argentina 18 partits Arribà al Futbol Club Barcelona el 2001, i en fou el porter fins el 2004 Fitxà pel Múrcia 2003-04 i pel Deportivo Alavés 2004-08 Jugà un total de 69 partits a la primera divisió espanyola

Al final dels anys setanta s’establí a Catalunya Fou campió d’Espanya de decatló 1977 i salt d’alçada, cinc vegades a l’aire lliure 1977, 1978, 1980, 1982, 1984 i quatre en pista coberta 1978, 1979, 1982, 1988 Va superar tres vegades el rècord estatal Disputà els Jocs Olímpics de Moscou 1980 Després de la seva retirada fou entrenador, entre d’altres, d’A Corgos, C Sala i C Paredes, i responsable de salts de la Federació Catalana d’Atletisme

Extrem que s’inicià al Sol de América Fitxà per l’Espanyol 1973-77, amb el qual jugà 30 partits de Lliga i marcà 7 gols A l’espera que obtingués la doble nacionalitat, el 1974 el club va fitxar un altre estranger Després de dues temporades sense poder disputar partits oficials, es reincorporà a l’equip la temporada 1976-77

Membre del Centro Cultural de los Ejércitos y de la Armada, destacà en totes les categories Fou campió de Catalunya individual en espasa 1964 Formà part de la junta directiva de la Federació Catalana d’Esgrima al final de la dècada de 1960