Resultats de la cerca

Estudià a l’Escola del Teatre de Barcelona El 1946 debutà en teatre castellà, però passà al català tot seguit que fou reprès Estrenà obres de JMde Sagarra, Bala perduda 1950, de Lluís Elias, etc El 1963 es féu càrrec de l’empresa del Teatre Romea, on creà les sessions Dilluns del Romea per a grups de cambra i amateurs El 1964 estrenà En Baldiri de la costa, amb èxit comercial Fou empresari del Teatre CAPSA de Barcelona, on assolí èxits amb obres teatrals de caràcter renovador, com l’obtingut en 1971-72 amb El retaule del flautista , de JTeixidor, en la qual obra també actuà El 1983…

Feu dues representacions catalanes per setmana, del 1864 al 1866, al Teatre Odeon de Barcelona La necessitat d’eixamplar l’àmbit de les activitats feu que La Gata es traslladés al Teatre Romea de Barcelona, on prengué el nom de Teatre Català

Fou deixeble, a Llotja Barcelona, de Calvo i de Modest Urgell A divuit anys ja feia decoracions al Liceu de Barcelona collaborà en diversos teatres de Catalunya —el Tívoli i el Romea de Barcelona— i a París, a Anglaterra i als països americans

S’especialitzà en el melodrama Actuà com a galant al Teatre Odeon des del 1850 i al Romea de Barcelona Entre d’altres obres estrenà Les heures del mas 1869, de Frederic Soler La seva filla, Rosa Cazurro i Marcó 1858-1936, fou també actriu

Anà a Barcelona, on el 1885 debutà Figurà aviat en les principals companyies teatrals Fontova, Tutau-Mena, Borràs En 1897-1911 fou primera actriu de teatre català al Teatre Romea de Barcelona Donà a conèixer obres catalanes a Tolosa Llenguadoc i a Cuba Fou una excellent intèrpret de Guimerà

Debutà en l’estrena de L’esquella de la Torratxa 1864, de Frederic Soler, en la Societat Melpòmene d’afeccionats Com a professional fou galant còmic dels teatres Odeon i Romea 1867-1907 El seu fill, Frederic Fuentes i Agulló Barcelona 1871 — 1959, també fou actor i autor teatral

Debutà cap al 1861, i actuà habitualment a Barcelona en teatre català El 1867 actuà amb Carlota de Mena al Teatre Odeon de Barcelona Més tard passà al Romea S'especialitzà en la interpretació de personatges sinistres, dolents, traïdors, etc El 1887 participà en l’estrena de Batalla de reines , de Frederic Soler

Antoni Tutau el contractà per a papers còmics 1882 Substituí Lleó Fontova al Teatre Romea de Barcelona 1890 com a cap de companyia Actuà a l’Argentina 1908, i, de retorn, passà al Teatre Principal de Barcelona el 1911 Escriví A sants i a minyons 1886 i A mig camí 1886, entre d’altres obres

En 1864-65 era primer actor i director de la companyia del Teatre dels Camps Elisis de Barcelona El 1865 passà al Romea, on estrenà L’ajuda de Déu , de Francesc SVidal Actuà habitualment en català El 1876 actuà al Gran Teatre del Liceu Com a autor deixà el drama La ferida del cor 1875 i algunes comèdies

Treballà amb Pere Riutort, amb la seva germana Pilar Clemente Barcelona 1859 — 1905 i amb el seu marit Modest Santolària al Teatre Romea de Barcelona 1890 Fou una de les característiques més importants del seu temps Obtingué grans èxits amb Les garses d’Ignasi Iglésias, La mare de Santiago Rusiñol i L’aranya d’Àngel Guimerà