Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
Karl-Birger Blomdahl
Música
Compositor suec.
Deixeble de Hilding Rosenberg, les seves primeres obres manifesten l’empremta de la tradició musical nòrdica de C Nielsen i J Sibelius Interessat en les qüestions estructurals sorgides de l’ús de la polifonia, analitzà, juntament amb altres membres del Monday Group, l’anomenada "nova objectivitat" de Paul Hindemith, materialitzada en el seu Concerto Grosso 1944, basat en un llenguatge neobarroc A partir del 1946, la seva visió musical s’amplià interessant-se en les contribucions realitzades per B Bartók, I Stravinsky i la Segona Escola de Viena En aquest període començà a…
pangermanisme
Història
Política
Doctrina imperialista que, fonamentant-se en la necessitat de cercar mercats i sortides per a l’economia alemanya, pretenia d’unir en un gran imperi tots els pobles d’origen germànic.
El 1848 esclatà el conflicte social amb vista a la solució del problema unitari a Alemanya Vers la fi del segle el programa, que pretenia la unió de tots els germànics de l’imperi dels Habsburg, renasqué amb la creació de l' Alldeutscher Verband i de l' Alldeutsche Vereinigung contra les minories de llengua no germànica L’imperi, a més d’Alemanya, Àustria, Holanda, Bèlgica, el Flandes francès, Alsàcia, Lorena, el Franc Comtat, Suïssa, els Balcans i Polònia, havia de comprendre altres pobles d’origen germànic Anglaterra, Escandinàvia, Hongria i Rússia occidental Ajudat per les teories de J -A…
Guatemala 2009
Estat
El president Álvaro Colom va haver d'afrontar una greu crisi política a causa de la mort de l'advocat Roberto Rosenberg, el 10 de maig, i després de la difusió pòstuma d'un vídeo en què aquest acusava Colom del seu assassinat En el punt àlgid de la crisi, quan van coincidir manifestacions de suport i de protesta contra Colom, es va sollicitar la mediació d'una missió de l'OEA, encapçalada pel secretari general, JM Insulza, per evitar una major desestabilització interna La situació no es va començar a calmar fins al final de setembre, quan, arran de les investigacions en les quals…
Joris Ivens
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic neerlandès, nascut George Henri Anton Ivens.
Influït per Dziga Vertov, recorregué amb la seva càmera documental la història de bona part del segle XX la Guerra Civil Espanyola de 1936-39, The Spanish Earth 1937 la Xina anterior a Mao, The Four Hundred Million 1939 la Segona Guerra Mundial, Our Russian Front 1941 Indoxina, Indonesia Calling 1946 Itàlia, L’Italia non è un paese povero 1959 Cuba, Pueblo en armas 1961 Xile, Valparaíso 1963 el Vietnam, Loin du Vietnam 1966, film collectiu amb Agnès Varda, Claude Lelouch i d’altres, Le peuple et ses fusils 1969 la Xina Popular, La pharmacie N° 3 Shanghai 1980, i la Unió Soviètica, Pesn o…
Edgar Lawrence Doctorow

Edgar Lawrence Doctorow
© Mark Sobzcak
Literatura
Escriptor nord-americà, que signava E.L. Doctorow.
Després d’estudiar literatura al Kenyon College d’Ohio i a la Universitat de Columbia, fou mobilitzat i passà un temps a Alemanya En tornar als Estats Units compaginà l’escriptura amb ocupacions diverses entre d'altres, collaborà en guions de westerns que li proporcionaren la matèria i els recursos per a la primera novella, Welcome to Hard Times 1960, que aconseguí un èxit considerable Després d’aquest debut, el 1969 abandonà la feina d’editor a The Dial Press per dedicar-se exclusivament a la literatura De la seva obra sobresurten les novelles en què, barrejant fets històrics, experiències…
Morgan Freeman

Morgan Freeman
© A.M.P.A.S.
Cinematografia
Actor cinematogràfic nord-americà.
Es donà a conèixer en sèries de TV i en films com Blade 1973, d’E Pintoff, Coriolanus 1979, de W Leach, Brubaker 1980, de S Rosenberg, Harry and Son 1984, de P Newman, o Marie 1985, de R Donaldson Però l’èxit li arribà amb la interpretació de Driving Miss Daisy 1989, de B Beresford, per la qual fou nominat a l’Oscar, Unforgiven 1992, de C Eastwood , The Shawshank Redemption 1994, de F Darabont, i, sobretot, Seven 1995, de D Fincher Després ha actuat, entre altres pellícules, en Moll Flanders 1996, de P Densham, Amistad 1997, de S Spielberg, Hard Rain 1998, de M Salomon, Under…
Apel·les Fenosa i Florensa

Apel·les Fenosa i Florensa
© Fundació Apel·les Fenosa
Escultura
Escultor.
Estudià amb Enric Casanovas El 1921 anà per primer cop a París, on exposà a la galeria Percier 1925, presentat per Max Jacob Novament a Barcelona 1929-39, exposà a la Sala Parés 1930, 1933 i 1936 En retornar a París, acabada la guerra civil de 1936-39, s’integrà definitivament a la seva vida artística, bé que mantingué uns forts vincles amb Catalunya, intensificats els darrers anys El seu art descobreix un món vegetal, poblat de criatures femenines flamejants, que conserven fresques les empremtes dels dits de l’artista i són filles de la terra, de la qual emergeixen, fruit de la imaginació,…
Fernando Lerín

Fernando Lerín
Pintura
Pintor.
És considerat un dels seguidors de l’abstracció lírica amb una visió introspectiva i romàntica propera als postulats de Rothko i Turner El 1951 exposà al Museu de Mataró al costat dels seus amics Moisès Villèlia i Hanton Antón González, vinculat al Grupo Pórtico de Saragossa El 1954 feu la primera exposició individual a les Galeries Laietanes i participà en el IX Saló d’Octubre 1956 amb una obra de tendència informalista El mateix any rebé una beca del Cercle Maillol de l’Institut Francès de Barcelona per a anar a París, on visqué fins el 1970 L’obra de la primera època, amb reminiscències…
Bibliografia
Basalla, G La evolución de la tecnología , Crítica, Barcelona 1991 Bernal, JD Historia social de la ciencia , Península, Barcelona 1979 Clark, N The Political Economy of Science and Technology , Blackwell, Oxford 1985 David, PA Technical Choice, Innovation and Economic Growth , Cambridge University Press, 1975 Dosi, G Technical Change and Industrial Transformation , MacMillan, Londres 1984 Ernst, P O’Connor, D Technologie et competition mondiale Un défi pour les nouvelles économies industrialisées , Centre de Développement de l’OCDE, París 1989 Freeman, Ch La Teoría Económica de la Innovación…
Leon Bakst

Autoretrat, de Leon Bakst
©
Pintura
Teatre
Nom amb què és conegut el pintor i escenògraf rus Lev Samojlovič Rosenberg, un dels fundadors del grup Mir Isskusstva que reaccionava contra el realisme dels Ambulants.
El primer ballet que decorà fou Una nit d’Egipte , amb coreografia de Fokin, estrenat al Teatre Maria de Petesburg el 1908 Després s’incorporà als Ballets Russos de Diaghilev i executà, entre d’altres, les decoracions i els figurins de l' Oiseau de feu i Shéhérazade 1910, Le Spectre de la rose 1911, L’après-midi d’un faune , Daphnis et Chlóe , Thamar i Papillons 1912, Jeux 1913 i La belle au bois dormant 1921 Esceneografia per Shéhérazade , de Leon Bakst ©