Resultats de la cerca

Essent director de l’institut de terapèutica experimental de Berlín, indicà un procediment per a diagnosticar la sífilis mitjançant l’aplicació del mètode inventat per Bordet i anomenat fixació del complement Fou molt utilitzat, i actualment és conegut com a reacció de Wassermann

Habitualment consisteix en l’agrupació d’histiòcits disposats en cercle i envoltant a vegades teixit necròtic Són força les malalties que poden produir granulomes tant d’infeccioses tuberculosi, aspergillosi, coccidiomicosi, histoplasmosi, lepra, sífilis, amebiasi, brucellosi, etc com d’immunològiques granulomatosis pulmonars o d’altres, com la sarcoidosi

Dermatòleg, fou cap del servei de dermatologia de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona i posteriorment del de l’Hospital de la Creu Roja, també de Barcelona President d’honor de l’Associació de Dermatologia de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques, presidí l’Institut de Medicina Pràctica de Barcelona Publicà, entre d’altres, Sífilis i mortalitat infantil 1930

Tenen axostil i es mouen descrivint corbes cap endavant i cap endarrera, però mantenint sempre llur estructura helicoide Habiten generalment a l’aigua bruta i corrompuda Hi ha bacteris sapròfits i paràsits patogènics responsables de malalties, com la sífilis, infeccions ictèriques, febres recurrents, etc L’ordre es divideix en la família de les espiroquetàcies i la de les treponematàcies

És designada així a causa de la seva consistència i pel líquid que de vegades se'n desprèn, d’aparença gomosa Després d’unes fases de formació i d’ulceració, segueix una fase final d’evacuació i d’assecament El mot designà inicialment certes lesions de la pell, els ossos i les vísceres típiques de la fase terciària de la sífilis

Catedràtic de botànica i de cirurgia a Montpeller, vers el 1568 tornà a València com a catedràtic de cirurgia És autor de Cirugía universal y particular del cuerpo humano, publicada conjuntament amb un tractat d’anatomia i un altre sobre la sífilis 1580, reeditada diverses vegades, i de l’edició corregida de la Chirurgia de Guiu de Caulhac, glossada per Jaume Falcó 1596

Estudià a Osca i a Barcelona Es doctorà en medicina i fou metge del Servei Municipal de Beneficència de Barcelona El 1869 fou redactor i impulsor de Les Barres Catalanes , revista republicana catalanista Publicà obres de tema mèdic i sociològic, com La prostitución en la ciudad de Barcelona 1882, La sífilis matrimonial 1887, etc, i traduí obres mèdiques d’Ambroise Tardieu al castellà Dirigí diverses revistes mèdiques

L’any 1917 descobrí un tractament de la paràlisi general progressiva a base de la inoculació de Plasmodium malariae Aquesta terapèutica guariment d’una malaltia amb la producció controlada d’una altra resultà molt més efectiva que no pas els productes a base d’arsènic i bismut, ineficaços en aquella forma de sífilis tardana El 1927 li fou atorgat el premi Nobel de medicina per aquests mèrits

Estudià a Pàdua, fou metge a Verona, i Pau III el nomenà metge del concili de Trento És autor del poema llatí Syphilis sive de morbo gallico 1530, on descriu la sífilis venèria i li dona nom També escriví, entre altres obres, De contagione et contagiosis morbis 1540, on explica els mecanismes del contagi per mitjà de gèrmens vius, i De sympathia et antipathia rerum 1545