Resultats de la cerca
Es mostren 206 resultats
Jaume Tomàs i Sabaté
Economia
Empresari.
En la seva joventut fou un remarcable jugador de basquetbol i arribà a formar part del primer equip del FC Barcelona El 1957 s’incorporà a Gallina Blanca, empresa embrió i posteriorment marca de la multinacional Agrolimen , de la qual ocupà càrrecs directius, entre els quals de la mateixa Gallina Blanca 1970 i posteriorment de la divisió d’Alimentació El 1980 fou nomenat conseller d’Agrolimen Destacà per la seva implicació en el teixit empresarial català fou president de Fira de Barcelona 2000-2004, conseller d’Argentaria/BBVA, professor de l' IESE , on ocupà la càtedra de l’empresa familiar…
Josep Ferrer i Sabaté
Indumentària
Dissenyador d’indumentària.
Creador d’una línia sastre molt característica en la indumentària femenina ha imposat l’ús del pantalon per a tota mena de vestits Fou un dels més importants inductors de la moda avançada dels anys seixanta a Barcelona
Josep Manel Sabaté Huete
Vela
Regatista, entrenador i àrbitre conegut com Tete.
Competí pel Reial Club Nàutic de Tarragona RCNT i el Club Nàutic Cambrils Fou campió de Catalunya de la classe vaurien 2000 Participà en el Mundial de J80 2009 Fou director esportiu del RCNT 2001-04, del Club Nàutic Salou 2004-05 i del Club Nàutic Cambrils 2005-12 El 2013 passà a coordinar les concentracions zonals de la classe optimist de la Federació Catalana de Vela També ha exercit d’entrenador al Club Nàutic Creixell, el Club Marítim Torredembarra i el Club Nàutic Hospitalet-Vandellòs També és jutge estatal
Felip Pedrell i Sabaté
Literatura catalana
Compositor, musicòleg i assagista.
Vida i obra S’establí a Barcelona i es formà a Roma i a París, i residí també a Madrid, on fou catedràtic del conservatori, membre de l’Academia de Bellas Artes de San Fernando i professor de l’Ateneo Entre altres òperes, el 1874 estrenà al Liceu L’último Abenzerraggio primera versió del 1868, sobre una novella de Chateaubriand l’any següent Quasimodo del 1874, inspirada en el cèlebre personatge d’Hugo, i el 1902, interpretat el pròleg a Venècia el 1897 i frustrats diversos intents de representació, la versió íntegra de Los Pirineus , basada en les D Tragèdies de Víctor Balaguer, a propòsit…
Modest Sabaté i Puig
Història
Polític i industrial.
Llicenciat en lletres per la Universitat de Barcelona, fou redactor polític de La Veu de Catalunya des del 1928 fins al 1936 En esclatar la guerra civil s’exilià al Rosselló, on regentà negocis, i en 1945-46 i el 1976 participà en sengles intents de reconstruir el partit Lliga Catalana Publicà, en collaboració amb J Costa i Deu, La nit del 6 d’Octubre a Barcelona 1935 i La veritat del 6 d’Octubre 1936 A més, el drama Un pas enllà 1935, la novella d’humor Un club per a senyores soles 1962, 9 contes catalans 1960 i una Història de la Lliga 1969
Josep Maria Solé i Sabaté
Historiografia
Historiador.
Doctor en història per la Universitat de Barcelona i llicenciat en filosofia Exerceix de professor d’història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona És especialista en la Guerra Civil Espanyola i la postguerra Fou delegat del Centre d’Història Contemporània de Catalunya en la recuperació de la documentació catalana a l’exili 1985-91 i el primer director del Museu d’Història de Catalunya 1996-2000 L’any 2006, la Generalitat el nomenà coordinador general del Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre Entre les seves obres destaquen La repressió a la guerra i a la…
Quico Sabaté mor a Sant Celoni
Mort del guerriller anarquista Quico Sabaté a Sant Celoni
Manuel Sabaté i Llopart mor a garrot
El cenatista Manuel Sabaté i Llopart, germà de Quico, que havia entrat clandestinament al país, mor a garrot
silúrids

Silúrids
© Josep Ferrús Sabaté
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels siluriformes, amb el cos bastant deprimit dorsiventralment, cap eixamplat, barbes molt desenvolupades, pell sovint nua, ulls petits, sense aletes dorsals o amb una sola aleta petita, l’anal grossa i les pectorals amb el primer radi espinós desenvolupat.
Depredadors, són propis de les aigües dolces d’Àsia i Europa L’espècie més característica és el sílur