Resultats de la cerca

Hom en troba les mostres més representatives a Anglaterra amb els morality play The Castle of Perseverance 1425 i Everyman c 495 En la dramatúrgia catalana hom pot considerar moralitats la Representació de la Mort c 1550, la Consueta del Juí i la Consueta dels Set Sagraments , totes tres de procedència mallorquina i copiades en manuscrits del s XVI

Fou monjo benedictí de Maria Laach 1905 Elaborà tota una teologia de la litúrgia com a presència del misteri, o de les accions salvífiques de Jesucrist en els sagraments Fundà 1921 i dirigí “Jahrbuch für Liturgiewissenschaft” ‘Anuari per a la ciència litúrgica’ La seva obra principal és Das christliche Kultmysterium ‘El misteri del culte cristià’, 1932

Fou ardiaca de Las Eras, del bisbat de Lleó Era parent pròxim del monjo pobletà Joan Sanxis, prior de Natzaret de Barcelona el 1441 És autor d’una obra en català sobre la catequesi, l’administració dels sagraments i l’educació de la joventut, dirigida als clergues del seu temps, que fou impresa a Lleida el 1495

La concelebració eucarística , sempre normal a l’Orient, després del concili II del Vaticà s’ha tornat a estendre a l’Església llatina, en la qual, durant segles, havia estat reduïda a les misses d’ordenació A les Esglésies d’Orient hi ha també concelebracions d’altres sagraments, i actualment la litúrgia romana admet la concelebració de la unció dels malalts

Tingué un pontificat llarg i molt actiu lluità contra el bandolerisme, féu recopilar un ritual per a l’administració dels sagraments i imprimí un missal i breviari, i visità sovint les parròquies Participà en les corts i en els concilis del seu temps i fou diputat de la generalitat de Catalunya Morí a Barcelona, on residia temporalment, i fou enterrat a la catedral de Vic

Les religions mistèriques, com les de les celebracions eleusínies i les del culte a Mitra, etc, iniciaven llurs neòfits amb el baptisme i, sovint, amb un àpat sacramental En el cristianisme, els ritus d’iniciació són el baptisme, la confirmació i l’eucaristia, sagraments administrats primitivament i encara avui per les Esglésies d’Orient en una sola celebració, que es conserva en el cas de la iniciació dels adults

Hi ha alguns llibres d’òbits o enterraments, com els de la catedral de Vic, que s’iniciaren el 1348 o abans del concili de Trento Però fou aquest concili 1563 el que obligà tots els rectors a tenir aquest llibre, que, juntament amb el de baptismes i de casaments, és anomenat llibre de sagraments , car hi consta si els difunts han rebut el viàtic o l’extremunció

Després de la guerra d’independència s’estengué per tots els estats americans Actualment forma part de la Comunió Anglicana i consta de més de 75 diòcesis Doctrinalment accepta l’Escriptura com a única font de revelació, reconeix el símbol de fe apostòlic i el de Nicea, així com els sagraments del baptisme i de l’eucaristia, i pren per base la forma episcopal de govern En la litúrgia oficial segueix el Common Prayer Book Els anys noranta aprovà el sacerdoci femení

Aplicat d’antuvi a certes accions de la vida de Crist, on resplendeix la seva divinitat, el terme és aplicat també a tots els actes de Crist sense cap excepció, i, per extensió, a les institucions religioses vinculades a ell, com és ara les Sagrades Escriptures, l’Església, els sagraments El mot, creat Θεανδρικαì ‘ενέργειαι pel Pseudo-Dionís, fou utilitzat sovint en sentit monofisita, però Màxim el Confessor el defensà com el terme que expressava millor la unió i interacció de les dues natures de Crist