Resultats de la cerca
Es mostren 1868 resultats
salut d’amor
Literatura
Epístola amorosa en vers.
Gènere liriconarratiu d’origen occità o francès, correntment escrit en versos apariats Els seus components temàtics solen ésser salutació a la dama, elogi de la seva bellesa física i moral, confessió amorosa i petició de correspondència l’argumentació pot ésser illustrada amb exemples de casuística cortesa i àdhuc amb petits contes allegòrics i sentimentals A Catalunya hom pot esmentar els dos saluts del trobador Amanieu de Sescars 1278, ~1290, els anònims titulats Lletra amorosa 1395, Precs d’amor, Requesta que féu un frare a una monja , en codolada, l’important Salut d’amor o…
seguretat i salut
Construcció i obres públiques
Conjunt d’accions orientades a preveure, projectar, planificar, realitzar, controlar i seguir les mesures necessàries per a minimitzar els riscs que l’execució d’una obra suposa per als treballadors quant a accidents o a problemes de malalties professionals.
carpeta personal de salut

Carpeta personal de salut
Medicina
Espai digital de consulta que permet al ciutadà disposar i utilitzar la seva informació personal de salut d’una forma segura i confidencial.
Creada a Catalunya amb el nom de La meva salut, és un espai de consulta de la informació personal de salut a través d’Internet Aquesta eina facilita que l’usuari pugui disposar i utilitzar les dades del seu historial clínic en qualsevol moment, d’una forma segura i confidencial
Maria de la Salut
Vista de Maria de la Salut
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca, en es Pla.
Les margues del Burdigalià marí Miocè inferior, que recobreixen una bona part del terme, són tingudes entre les millors terres cerealícoles de l’illa els rendiments són també alts, en part per la manca de conreus arboris intercalats, cosa que hi ha facilitat la mecanització El 1982 la superfície conreada era de 1 950 ha el 76,6% del total del terme hi predominen els conreus herbacis 1 455 ha, els fruiters de secà 476, la vinya 13 i l’olivera 2 El 80,8% de la terra és explotada directament pels propietaris La ramaderia comprèn uns 90 caps de bestiar boví, uns 375 d’oví, i més de 300 caps de…
la Salut de Puigmadrona

La Salut de Puigmadrona
Anselm Pallàs (CC BY-NC-ND 2.0)
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de la Salut) i antiga parròquia del municipi del Papiol (Baix Llobregat), situat al vessant meridional del puig Madrona.
la Salut de Terrades

La Salut de Terrades
Ramon Oromí @sobreelterreny (CC BY-NC-ND 2.0)
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de la Salut) del municipi de Terrades (Alt Empordà), als vessants septentrionals de la serra de Santa Magdalena, al N del terme.
Fou fundat per Felip Olivet, domer de Terrades, el 1678, al vell mas Cadira, que li cedí el comú fou beneït el 1681, i el 1689 fou construïda la capella de Sant Francesc És molt visitat pels habitants de la comarca L’església fou reformada a la segona meitat del s XIX
àrea bàsica de salut
Medicina
Unitat territorial elemental, definida per la llei catalana, on es presta l’atenció primària de salut.
La població hi té accés directe i constitueix l’eix vertebrador del sistema sanitari Hi desenvolupa les seves activitats l’equip d’atenció primària
Salut buco-dental infantil
La boca i les dents, per bé que no siguin parts vitals de l’organisme, tenen una gran importància en la salut de l’individu, ja que participen en la digestió, intervenen en la formació de sons i tenen un gran valor estètic Com que els trastorns bucodentals més freqüents, com la càries dental i la mala oclusió dentària, s’originen en la infància, les mesures més adequades per a evitar-los o prevenir-ne les complicacions són una adequada higiene bucodental en la infància i el tractament precoç de les alteracions que es presentin en aquesta edat
la Salut de Vallfogona
Santuari
Santuari del municipi de Vallfogona de Ripollès (Ripollès), situat entre la vila i l’antiga església parroquial de Sant Julià.
Fou erigit per Jaume Vila vers el 1670, i tot seguit hom hi creà una confraria Un nou temple fou bastit entre el 1689 i el 1701, ampliat amb un cancell 1761, amb un cambril 1825 i amb un campanar 1884 Ha perdut els antics retaules i pintures 1936, però, restaurat de nou, serveix de parròquia del terme de Vallfogona
balneari de la Salut
Balneari
Antic balneari del municipi d’Ontinyent (Vall d’Albaida), a ponent de la ciutat; hom hi acudia per al tractament de la diabetis.
El 1951 fou transformat en collegi i internat de la Puresa, per a nens, que havia estat fundat a la ciutat el 1901