Resultats de la cerca
Es mostren 317 resultats
Joan Cererols i Fornells
Música
Compositor i mestre de capella català.
Vida Tot i que no es coneix la data exacta del seu ingrés a l’Escolania de Montserrat, sembla que degué fer-ho entre el 1625 i el 1628 Allí fou deixeble del pare Joan March, el seu mestre en l’art de la música El 1636 inicià el noviciat, i realitzà la seva formació monàstica a Montserrat, on el 1646 ja consta com a monjo profés i conventual El 1648 està documentada la seva estada al Monserratico Madrid, formant part de la comunitat castellana El 1653 tornà a Montserrat i fou nomenat mestre de l’Escolania i de la capella de música, càrrecs que exercí fins a la seva mort Dins la comunitat…
capelleta
Cristianisme
Capella improvisada al carrer per a les estacions del Santíssim.
Bernat Caseres
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres, actiu a Tarragona.
Sembla que, el 1583, fou arquitecte de la capella del Santíssim de la seu, mostra primerenca de l’arquitectura renaixentista a Catalunya, traçada possiblement per Jaume Amigó i continuada més tard per Pere Blai
Gregori Gea i Miquel
Cristianisme
Comunicació
Propagandista cristià.
Fuster d’ofici, introduí a Mislata les Conferències de Sant Vicenç de Paül, a València 1861 la Germandat del Santíssim Sagrament, una casa de vocacions eclesiàstiques i, el 1884, el Patronat de la Joventut Obrera
Enric Sagnier i Villavecchia
© Arxiu Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat el 1882 Arquitecte de les famílies més riques de Barcelona, féu el palau Juncadella a la rambla de Catalunya 33 1891, la casa Roger Vidal al carrer d’Ausiàs Marc 61 1891, la de Sebastià Pascual al passeig de Gràcia-Casp 1892, la torre Arnús 1904 al Tibidabo, al cim del qual bastí el Temple Expiatori del Sagrat Cor començat el 1902 i acabat pel seu fill Josep Maria Sagnier i Vidal i la casa Garriga Nogués, al carrer de la Diputació 250, que des del 1987 és seu de la Fundació Enciclopèdia Catalana Féu també el collegi de Jesús Maria al passeig de Sant Gervasi 1892, el del carrer de…
brigitina
Cristianisme
Membre de l’orde femení fundat per santa Brígida de Suècia.
Desaparegué al s XVI i fou restaurat al s XIX Amb el nom de brigitines són conegudes tant les Germanes de santa Brígida, orde fundat pel bisbe Daniel Delaney a Zullow 1807-45, dedicades a l’ensenyament, com les Germanes del Santíssim Salvador i de santa Brígida
adoratriu
Cristianisme
Professa d’un orde religiós fundat el 1850 a Madrid per Micaela Desmaisières, vescomtessa de Jorbalán (en religió María Micaela del Santísimo Sacramento) per a acollir i instruir noies considerades com a extraviades o en perill d’extraviar-se.
L’orde, aprovat el 1858, fou anomenat Congregació de Religioses Adoratrius Esclaves del Santíssim i de la Caritat Als Països Catalans tenen casa a Alacant, Barcelona, Badalona, Palma, Girona, Sant Just Desvern i València Actualment han afegit a llur finalitat inicial la de l’educació de les noies desplaçades de llur medi habitual
Joan Perramon i Oliva
Música
Músic.
Deixeble d’Enric Morera, dirigí l’escolania i fou mestre de capella de la catedral de Girona 1923-36 i 1939-43 Autor, entre altres obres, d’una Missa del Santíssim Sagrament i d’un salm , per a veus i corda, destinat a la diada de l’Ascensió, tradició musical de la seu gironina
Bonaventura Conill i Montobbio
Arquitectura
Arquitecte, titulat el 1893.
Seguidor de Gaudí, sobresurten entre les seves obres la capella del Santíssim de l’església parroquial de Lloret de Mar destruïda en 1936-39, uns panteons modernistes al cementiri d’aquesta mateixa població i la façana de la casa de la vila d’Hostalric Collaborà com a illustrador a “Cu-Cut" Posteriorment el seu estil esdevingué convencional
Juan Bautista de Monegro
Arquitectura
Escultura
Arquitecte i escultor.
Dissenyà la capella del Santíssim de la catedral de Toledo 1610, d’influència herreriana Com a escultor, realitzà 1573-93, per encàrrec de Felip II, al monestir d’El Escorial, les figures dels evangelistes del pati dels Evangelistes, les dels reis de l’Antic Testament de la façana de l’església del monestir i les de la sagristia d’aquesta església