Resultats de la cerca

Obtingué els seus primers èxits en la petita orquestra de Kansas City Amb Count Basy enregistrà el seu primer disc 1936 i anà a Nova York, on esdevingué el saxofon tenor més influent i imposà una nova concepció de la sonoritat És considerat un dels grans precursors del jazz modern i el pare de la tendència cool

Debutà el 1947 amb Gene Krupa Especialitzat en el saxòfon baríton i figura destacada del cool-jazz , formà un quartet de renom amb el trompetista Chet Baker els anys cinquanta Collaborà amb els pianistes Dave Brubeck i Thelonious Monk i amb Miles Davis, amb els quals i també sota el seu nom enregistrà nombrosos discs Fou també un notable compositor i arranjador

Aplicat a una família d’instruments, nom que rep el membre familiar d’aquesta tessitura -flauta soprano, saxòfon soprano- En certes famílies, però, de vegades pot existir un membre encara més agut, que s’anomena sopranino Aplicat a les veus humanes, nom que rep la més aguda S’usa també per a designar la part d’una composició que té aquesta mateixa tessitura

A nou anys ja tocava el clarinet i el saxòfon, i a onze signà els primers contractes Al final de la dècada dels quaranta es traslladà a Madrid, on treballà amb diferents grups mentre finalitzava els estudis al conservatori, on es graduà l’any 1964 Al costat de Tete Montoliu, fou un dels pioners del jazz a l’Estat espanyol La dècada de 1960 liderà un quartet a Madrid, on tocà de manera estable en un club El 1967 fou convidat a participar en el Festival de Jazz de Berlín, i des de llavors tocà als principals festivals europeus Experimentà amb la fusió del jazz i el flamenc en diversos àlbums,…

S’inicià en el món de la música amb Antoni Torelló i completà la formació al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, amb Eduard Toldrà i Joan Manén Membre de l’Orquestra Pau Casals, el 1928 fundà l’Orfeó de Gelida, integrat per cent quaranta cantaires i apadrinat per Lluís Millet i Joan Llongueras També fou fundador i director de l’orquestra Euterpe Club, on tocà tant el seu primer instrument, el violí, com el saxòfon i el banjo

Bàsicament autodidacte, començà aprenent trompeta i després la canvià pel saxòfon Encara adolescent treballà, entre altres bandes, a la d’Earl Hines Des del anys vint tocà en orquestres de Harlem i es donà a conèixer a l’orquestra de James Fletcher Henderson, on també aportava arranjaments Amb J Hodges, fou el principal exponent de l’època swing del saxòfon contralt, instrument que des del 1933 compaginà amb la trompeta El 1932 fundà la seva orquestra, que inclogué destacats instrumentistes, com ara, T Wilson, i després d’un parèntesi a Europa 1935-38, moltes de les primeres figures del bop…

Entre el 1923 i el 1934 collaborà amb l’orquestra de Fletcher Henderson on, amb un estil alhora fluent i robust, contribuí a consolidar el saxòfon tenor com un dels principals instruments del jazz Posteriorment interpretà amb grups propis, i a partir dels anys quaranta s’interessà per les innovacions del be-bop , tot interpretant i enregistrant amb músics més joves, com T Monk, B Powell o J Coltrane És autor de nombroses composicions, entre les quals Body and Soul

És un dels músics més importants del jazz dels inicis A dotze anys començà a tocar amb les incipients bandes de jazz de la ciutat El 1919 actuà per Europa amb la Southern Syncopated Orchestra i fou considerat un gran mestre del clarinet Després, el saxòfon soprano es convertí en el seu instrument principal Influí en Johnny Hodges i, indirectament, en Duke Ellington Desenvolupà una carrera molt independent Els últims anys de la seva vida visqué a França, on tingué un gran èxit popular

D’adolescent treballà professionalment a Boston El 1927 s’installà a Nova York i entrà a l’orquestra de Duke Ellington com a intèrpret de saxo alt i clarinet Les orquestracions d’Ellington demanaven saxòfon baríton i Carney l’adoptà, creant un so i un estil per a aquest instrument ingrat i llavors molt poc desenvolupat Fou, doncs, el saxofonista baríton per excellència, i una de les veus indispensables del so de l’orquestra de Duke Ellington, on romangué fins el 1974, any de la mort d’ambdós

Aprengué piano i saxòfon, i a disset anys començà a treballar professionalment com a trompetista El 1943 entrà en l’orquestra d’Andy Kirk, i el 1945 reemplaçà Dizzy Gillespie en l’orquestra de Billy Eckstine Al final del 1946 deixà Eckstine, i durant els quatre últims anys de la seva vida feu una sèrie d’enregistraments amb els millors músics de bop , i fou un dels músics més importants de la primera època d’aquest gènere musical Originalment influenciat per Dizzy Gillespie, Navarro desenvolupà el seu propi estil, proper al del saxofonista Charlie Parker