Resultats de la cerca
Es mostren 133 resultats
baqqara
Etnologia
Individu d’un grup de tribus seminòmades de llengua àrab del Sudan, al sud del Kordofān i del Dārfūr.
Els baqqares presenten una mescla d’elements ètnics nilòtids i etiòpids es dediquen a la ramaderia de bovins eixivernen al llarg de Baḥr el ‘Arab, i a l’època de les pluges fan cap a les muntanyes de DārNūba progressivament abandonen el nomadisme pel treball sedentari als conreus de cotó Prengueren una part important en la revolta mahdista
gamarús
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels estrigiformes de la família dels estrígids, d’uns 40 cm, de discs facials complets, sense ‘‘orelles’’ i amb tarsos blancs tacats de bru, dits emplomallats a la base, bec d’un groc verdós i ulls negres.
Presenta el plomatge de diversos tons de bru, amb dominant que varia del burell al roig viu, segons els individus, i les parts inferiors són llistades Nia a l’hivern, preferentment en forats dels arbres És sedentari a tot Europa, llevat de Còrsega, de Sardenya, de les Illes Balears i de la meitat nord d’Escandinàvia
gafarró
© janofonsagrada
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes de la família dels fringíl·lids, d’11 cm de llarg i de bec curt, fort i marcadament cònic.
D’un color bru groguenc, llistat de negre, té el carpó d’un color groc viu els mascles tenen també el front, la llista ocular, la gola i el pit de color groc És sociable, excepte a l’època de la nidificació Habita a l’Europa central i meridional i a l’Àfrica septentrional, i és sedentari als Països Catalans
emú
(CC0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels casuariformes, de la família dels dromicèids, d’1,5 m d’alçada, uns 50 kg de pes i cobert de ploma.
El bec és de color groc fosc, arrodonit a l’extrem i una mica comprimit lateralment Té el coll llarg, i el plomatge gris fosc És sociable, sedentari i omnívor La femella pon de deu a dotze ous de color verd fosc, que són covats pel mascle, el qual també té cura de la niuada Habita a Tasmània i Austràlia
blauet
harum.ko iNaturalist (cc-by-sa-4.0)
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels coraciformes, de la família dels alcedínids, d’uns 10 cm de llargada, bellament acolorit, amb el dors de color blau verdós, el ventre castany i les potes vermelles.
Té una silueta desproporcionada a causa de la grossària del cap i del bec les potes i la cua, per contra, són petites Viu prop dels rius de curs lent i s’alimenta de peixos i d’altres petits animals aquàtics És sedentari i nia a tot Europa i al nord d’Africa és comú als Països Catalans, on generalment hom el veu solitari o en parelles
botxí
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels lànids, d’uns 25 cm de llargada, de cap i dors grisos, ales i cua negres, amb plomes blanques, com també el ventre; el bec és fi, llarg i lleugerament ganxut.
Viu a les voreres dels boscs i dels horts, i es penja als cim dels arbres, pals de telèfon, etc, des d’on es llança damunt les seves preses petits mamífers, ocells i insectes abans de menjar-se-les sol clavar-les sobre branques trencades o arbusts espinosos El botxí és centreeuropeu i ibèric, i nia als Països Catalans, on és sedentari el Lexcubitor , subespècie meridionalis
espirògraf
Helmintologia
Poliquet sedentari de l’ordre dels sabel·limorfs, de la família dels sabèl·lids.
El cos és completament entaforat dins un tub cilíndric de 20 a 30 cm de llargada, incrustat de fang, sovint cobert d’algues i fixat a les pedres o colgat a la sorra per la seva extremitat Del tub només surt l’enorme plomall branquial format per dos lòbuls desiguals, de color variable, ratllat de blanc, violeta, groc i marró El plomall també desapareix dins el tub al més petit símptoma de perill És molt corrent a la Mediterrània a poca profunditat
tudó
Bernard DUPONT (CC BY-SA 2.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels columbiformes, de la família dels colúmbids, de 40 cm, que és de color gris blavós, amb les parts inferiors més clares i amb reflexos verdosos al coll; té una faixa blanca a cada ala, les rèmiges negrenques, una faixa negrosa a l’extrem de la cua i una taca blanca a cada banda del coll.
Nia als arbres i és migrador parcial, bé que principalment sedentari, amb tendència a desplaçar-se cap al S a l’hivern Habita als boscs i, si no és objecte de caça, als parcs i jardins extensos de tot Europa, llevat de l’extrem septentrional, a les illes mediterrànies i al N d’Àfrica És comú als Països Catalans, i a l’hivern la població sedentària és reforçada pels individus provinents del nord que hi passen l’hivern
Lepenski Vir
Jaciment arqueològic
Assentament mesolític i neolític prop de Donji Milanovac (Sèrbia).
Els nivells més antics, datats al VII millenni aC, han revelat la presència d’un gran assentament uns 3000 m 2 ja sedentari de caçadors i pescadors que habitaven en un centenar de cases trapezoidals i produïen una curiosa escultura modelada en marès Posteriorment hi ha una fase plenament neolítica, del VI millenni aC, que es caracteritza pel coneixement de l’agricultura i la ceràmica, i per la presència de cases quadrades o rectangulars de tàpia que ocupen una superfície de 5,5 ha
serrandell
Ictiologia
Peix de l’ordre dels pleuronectiformes, de la família dels bòtids, de 10 a 20 cm de llargada, amb els ulls sobre el costat esquerre i molt propers (la distància entre ells és menor que llur diàmetre).
Són de color grisenc amb taques més fosques i el costat dret més blanquinós, amb escates de tipus ctenoide al costat pigmentat i cicloide a l’altre L’aleta dorsal va des del nas fins al peduncle caudal, la cua és arrodonida i l’aleta anal és semblant a la dorsal i allunyada de les abdominals És un peix marí, sedentari dels fons sorrencs i llotosos de llocs poc profunds, carnívor i comestible És molt comú en certes parts del litoral dels Països Catalans, on hom el pesca sobretot a l’hivern