Resultats de la cerca

El 1978 baté l’històric rècord d’Espanya d’Ignacio Sola als Jocs Olímpics de Mèxic 1968, en saltar 5,22 m El 1981 fixà el rècord estatal en 5,40 m, tant a l’aire lliure com en pista coberta Gran dominador d’aquesta prova els anys setanta, fou quatre vegades campió d’Espanya a l’aire lliure 1974, 1977, 1979, 1980 i sis vegades en pista coberta 1976, 1977, 1978, 1980, 1981, 1982 Fou campió de Catalunya quatre vegades i també establí el rècord català de decatló 1979 Fou medalla de bronze als Jocs Mediterranis 1979, i participà en els Campionats d’Europa a l’aire lliure 1978 i en pista coberta…

Soci del Club Natació Igualada, obtingué el Campionat de Catalunya de mà amb Ventura Montes 1991, 1993, 1999, 2004, 2007 i el de trinquet amb Pedro Cano 1996 i Albert Ayuso 2001, 2008, 2009

S’inicià al Club d’Escacs Vic, i es proclamà campió de Vic 1948 Fou campió de Catalunya per equips amb el Club d’Escacs Paluzie 1960, formà part de la selecció catalana en el Sis Nacions, amb participació d’Alemanya, Àustria, Portugal, Itàlia i les seleccions d’Aragó i Catalunya 1964, i guanyà el Torneig Internacional de Santa Coloma de Queralt 1965 Posteriorment, es proclamà campió d’Espanya d’Educación y Descanso amb el Grup d’Escacs Seat Però destacà com a directiu Presidí el Club d’Escacs Vic durant sis anys, i aconseguí que l’equip pugés a la primera divisió Fou president de la Federació…

Ala format a les categories inferiors del Marfil Santa Coloma, destacà guanyant els Campionats de Catalunya i d’Espanya juvenils de clubs 2005, així com el Campionat d’Espanya amb la selecció catalana 2005 Debutà amb el primer equip a la divisió de plata la temporada 2006 i aconseguí l’ascens a la divisió d’honor la temporada 2008, categoria on juga des d’aleshores Guanyà la Copa de Catalunya 2012 D’altra banda, fou internacional amb la selecció estatal sub-21

Oliveres, ramaderia i indústries alimentàries

Pertangué als Termas fou confiscat el 1210 i restituït per Lluís IX de França a Oliver de Termas, el qual el donà a l’abadia de Fontfreda

Com a junior fou campió d’Espanya de cros, i de Catalunya de 1500 i 5000 m En categoria absoluta fou campió d’Espanya de 1500 m en pista coberta 1992, de Catalunya de cros 1991, de 1500 m a l’aire lliure 1989 i de 1500 m en pista coberta 1993 Fou una vegada internacional amb la selecció espanyola L’any 1991 guanyà la Cursa d’El Corte Inglés, a Barcelona

S’inicià en l’Epic de Terrassa i, després de dues temporades al primer equip, passà al Granollers la temporada 1977-78 En la posició de lateral, restà en el club vallesà fins a l’exercici 1981-82 Jugà després al Màlaga 1982-83, al GEiEG 1983-84 i de nou al Granollers 1984-89 Fitxà pel Terrassa 1989-90, però de nou fou repescat pel Granollers la mateixa temporada Com a tècnic dirigí entre d’altres el Banyoles, el GEiEG i el Bordils i també fou segon entrenador de Manel Montoya en la selecció catalana

Debutà en la màxima categoria amb el Reial Club Deportiu Espanyol, on jugà com a migcampista des del 1939 fins al 1943 Posteriorment, fitxà pel Centre d’Esports Sabadell, club en què es retirà el 1945 Disputà un total de 86 partits a primera divisió i guanyà una Copa d’Espa-nya 1940

Fou campió d’Espanya juvenil 1992, júnior 1994 i absolut 2000 En categoría absoluta aconseguí dos títols estatals de cavall amb arcs 1999, 2005 Formà part de l’equip espanyol durant més d’una dècada, durant la qual disputà set Campionats del Món 1997, 1999, 2001, 2002, 2003, 2005, 2006 i cinc Campionats d’Europa 1998, 2000, 2002, 2004, 2005 absoluts Participà en els Jocs Olímpics de Sydney 2000 i Atenes 2004 En els Jocs Mediterranis fou campió individual 2001 i campió en cavall amb arcs i per equips 2005 Fou entrenador de gimnàstica artística al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat i primer…