Resultats de la cerca
Es mostren 753 resultats
séquia Mare
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de la comarca de la Ribera d’Ebre.
séquia Quarta
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de la comarca del Segrià i l’Aragó.
séquia Nova
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de les comarques de la Noguera i el Segrià.
séquia Gran
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de les comarques de les Garrigues i el Pla d’Urgell.
séquia Travessera
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de la Safor, al N de l’horta de Gandia, que forma part del sistema de regadius del riu de Xeraco i rega els termes de Xeraco i Xeresa.
séquia fillola
Física
Agronomia
Canal secundari, en un sistema de regatge, anomenat també sequial, sequió, sequiol o sequiola
.
séquia reial del Xúquer

Aspecte del cano d'Alginet
© Carolina Latorre Canet
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de l’esquerra del Xúquer, que travessa la Ribera Alta, entra a la Ribera Baixa i rega el S de l’Horta.
És la més important del País Valencià per l’àrea regada unes 20000 ha Neix en un assut del terme d’Antella, a la casa de les Comportes, poc després de la sortida del riu de l’estret de Tous La seva longitud és de 54 km, i corre predominantment de S a N, seguint els límits del pla alluvial del riu amb les primeres ondulacions de ponent Jaume I n'ordenà la construcció per regar els plans alluvials més allunyats del riu La primera part només arribava fins a Algemesí, i beneficiava els termes d’Antella, Gavarda, Alberic, Massalavés, Alzira, Algemesí, l’Alcúdia i Guadassuar després dits l’Antiga…
séquia de Manresa

Aqüeducte de la séquia de Manresa (Bages)
© C.I.C - Moià
Canal de regadiu, que forneix també d’aigua la ciutat de Manresa, de 26 km de llargada i 10 m de desnivell, amb un cabal de 1.000 l/s.
Pren l’aigua del Llobregat, sota el castell de Balsareny, i travessa els termes de Sallent, Santpedor i Sant Fruitós de Bages i, des del 1974, desemboca al llac de l’Agulla, situat dins el parc de l’Agulla de Manresa Just a l’entrada del llac hi trobem les bifurcacions que porten aigua a les zones d’horta de Viladordis i el Poal La séquia rega unes 1500 ha, dedicades primer a cereals, després a llegums i verdures i, des del segle XIX, a més de verdures, a arbres fruiters i, sobretot, a blat de moro i farratge Iniciada el 1339, amb l’aprovació de Pere III, segons projecte del mestre d’obres…
séquia d’Alcarràs
Agronomia
Construcció i obres públiques
Antiga séquia, d’origen romà, que regava les terres del pla de Lleida, a la dreta del Segre.
És probablement, junt amb la séquia de Torres, de l’esquerra del riu, l’origen dels regs de l’horta de Lleida Prenia l’aigua vora les actuals comportes de la Canadenca i després de passar vora la ciutat anava a parar a Alcarràs Per tal de protegir les cases de Lleida contra les riuades del Segre, calgué reomplir-la el 1497
séquia de Montfar
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia del municipi de Balaguer (Noguera), a l’esquerra del Segre, riu del que pren l’aigua al pantà de Llorens de Montgai.
Les seves terres i les de l’horta de Balaguer, a l’esquerra del riu, són regades per la séquia de Montfar , que pren l’aigua del Segre al pantà de Llorenç de Montgai