Resultats de la cerca
Es mostren 56 resultats
hura
Botànica
Arbre de la família de les euforbiàcies, de tronc guarnit amb espines, de fulles alternes, cordiformes i serrades, monoic, amb les flors masculines en raïm i les femenines solitàries, i de fruits capsulars explosius.
Forneix la fusta anomenada assacú És propi de l’Amèrica Central
corner
Botànica
Arbust, de la família de les rosàcies, de fulles caduques el·líptiques, serrades i llanoses pel revers quan són tendres; de flors blanques, aplegades en raïms terminals pauciflors, i de fruits pomacis petits, globulosos, blaus negrosos.
És planta de les rouredes seques submediterrànies, i abunda sobretot a la muntanya mitjana, en terrenys calcaris
clinopodi
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, pubescent, de 30 a 60 cm d’alçària, de fulles oposades ovades, serrades, i de flors purpurines arranjades en glomèruls, axil·lars o terminals, compactes i pelosos.
Creix en boscs, bardisses i ribatges de l’Europa mitjana i de les contrades mediterrànies humides El clinopodi tingué un ús medicinal com a estomacal i emmenagog
peril·la
Alimentació
Botànica
Planta anual aromàtica de la família de les labiades, d’origen asiàtic, que fa fins a 2 m d’alçària, de fulles ovals o quasi circulars, serrades i piloses, d’inflorescències allargades i de flors blanques.
ortiga morta

Ortiga morta
Emma Kelley iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, de 20 a 80 cm d’alçada, pilosa, de fulles ovades, acuminades i serrades, molt semblants a les de l’ortiga, i de flors blanques, grosses i verticil·lades.
Creix en herbassars, tanques i vores de camins a l’Europa mitjana, fins als Pirineus
gatzerí

Branca florida de gatzerí
© MC
Botànica
Arbre caducifoli, de la família de les rosàcies, de 2 a 6 m d’alçada, de fulles el·líptiques acuminades i finament serrades, de flors blanques aplegades en raïms i de fruits drupacis petits, arrodonits, negres i molt acerbs.
Es fa en boscs humits dels Pirineus
Sant Cristòfol de Castellbell (Castellbell i el Vilar)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del sud-oest Hom hi pot veure la façana amb el campanar, fruit d’una reforma duta a terme el segle XVII És una petita nau rematada, vers tramuntana, per un absis semicircular, amb l’eix sensiblement desviat, que constitueix un exemplar singular dintre el conjunt d’esglésies romàniques de Catalunya A Mazcuñan-F Junyent La capella dona nom a la petita barriada de Sant Cristòfol, situada a la banda nord-occidental del terme, delimitada vers llevant per les serrades agulles montserratines Long 1°49’09” — Lat 41°38’20” Hom hi pot anar per la…
carnassa
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les umbel·líferes, més o menys pubescent, que pot arribar a 100 cm d’alçada, de fulles gruixudes brillants, finament serrades, les basals simples, les caulinars pinnatipartides, i de flors petites grogues disposades en umbel·la.
És una espècie endèmica a les Illes Balears, que es fa en clapers i rocams calcaris
solidago del Canadà
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de 30 a 150 cm d’alt, de fulles alternes, lanceolades, acuminades, serrades i generalment peloses, de capítols grocs, petits i nombrosos, aplegats en panícula terminal, i de fruits en aqueni.
És planta de jardí i també naturalitzada, que procedeix de l’Amèrica del Nord
pandanàcies
Botànica
Família de pandanals de distribució paleotropical que comprèn prop de 300 espècies de plantes llenyoses arborescents o lianoides, sovint amb arrels aèries o paliformes; de fulles trístiques, lanceolades i generalment serrades; de flors unisexuals, disposades en espàdix, i de fruits sincàrpics carnosos.